L'Horda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després deGenguis Kan.
Segons l'historiadorRashid al-Din Hamadani (1247–1318), el fill gran de Genguis Kan,Jotxi, va tenir 14 fills; a la seva mort els 14 fills van heretar els seus dominis sota l'autoritat deBatu Khan, com a kan suprem, i d'Orda Khan, com a més gran dels fills (Batu no era el gran). Orda Khan amb els seus germans més petits, va formar la branca oriental de l'Horda d'Or o jòcida, mentre Batu Khan regia la part occidental (amb altres). Es van formar llavors diverses hordes que van rebre noms diferenciats: l'Horda Blanca (Ak Horda, en kazakh: Ақ Орда/Aq Orda; en tàtar: Ак Урда/Ak Urda), l'Horda Blava (Köke Horde) i l'Horda Grisa (coneguda a la història com elsshibànides o shaybànides). De l'ulus de Jotxi es van formar les dues hordes, la Blanca o Horda de Batu (Batu Ulus i la Blava, una a occident i l'altra a Orient (però les fonts no coincideixen en quin color estava a un vent i quin a l'altra). Batu Khan va tenir capital a Sarai oSaransk al baixVolga i les seves terres occidentals es creu que eren l'Horda Blanca de l'Horda d'Or, mentre les orientals, administradores pel seu germà Ordu, eren l'Horda Blava de l'Horda d'Or.
En les fonts turques el blau s'assigna a la part oriental i, per tant, a l'ulus que va correspondre aOrda Khan. En canvi a la tradició persa el blau corresponia al costats oposat. S'ha fet molt de mal ús dels termes Horda Blanca i Horda Blava provocant gran confusió a les fonts modernes, de manera que avui dia els colors ja no és possible assignar-los a una o altra Horda, ja que hi ha fonts que donen el nom d'Horda Blava a la part oriental i altres a l'occidental, i el mateix passa a l'Horda Blanca.
Segons elTarikh-i Dost Sultan escrit per Ötemish Hajji aKhivà a la meitat del segle xvi, l'ulus de Batu es coneixia oficialment com l'Horda Blanca; l'ulus d'Orda com l'Horda Blava; i l'ulus deShiban com l'Horda Grisa.
Els llibres d'història d'autors notables deixaren de banda el nom del fill i successor d'Orda,Qun Quran, i altres que tot seguit el van succeir,[1]
En cròniques russes, l'Horda Blava es descriu com la part oriental de l'Horda d'Or, que estava efectivament a l'est i que estava governada pels descendents d'Orda Khan.[2] Després de la lluita de successió de la línia de Batu Khan durant els anys 1360, conegut com a època dels "grans problemes", l'autoritat de les dues parts de l'Horda d'Or (Horda Blanca) va passar a l'autoritat dels jòcides orientals (Horda Blava). Els cronistes russos situen l'Horda Blava a l'est del Volga i s'esmenta dues vegades: la primera vegada en la connexió amb els grans problemes que van culminar en l'accessió al tron deToktamish ("tsar de l'Horda Blava"), i la segona amb la invasió deTamerlà el 1395.[3]
Segons un punt de vista menys popular i alternatiu basat en les fonts perses, l'Horda Blava, al contrari, correspon a la part occidental de l'ulus de Jotxi (dividit per tant en Horda Blanca a l'est i Horda Blava a l'oest)[4] Aquesta opinió es basa en el sentit literal i la informació de la composició persa del segle xv “Muntakhab atm-tavarikh- namu" de Muin al-Din Natanzi (en la literatura contemporània encara esmentat com "l'autor anònim d'Iskandera").[5] Tanmateix, com mostren els estudis contemporanis, aquesta interpretació és ben segur incorrecta, ja que en la tradició persa els colors blaus i blancs indiquen els costats oposats en comparació amb la tradició dels turcs i els mongols.
AlKazakhstan hi ha un tercer punt de vista, segons el qual la divisió en Horda Blanca i Horda Blava es refereix només a la part oriental de l'ulus de Jotxi. Consegüentment, l'Horda Blava s'entén com un feu deShiban, un fill de Jochi, que dominava entre l'ala dreta de l'Horda d'Or i l'Horda d'Orda Khan (al territori del Kazakhstan occidental modern).[6]
Aquí, seguint l'assignació més comuna, es dona el color blau a la part oriental, o ulus d'Orda (i el color blanc a la part occidental o ulus de Batu).
L'ulus deJoci (que després fou conegut com aHorda d'Or) l'havia heretat el fill gran de Genguis Kan, Joci, i estava formada pels territoris a l'oest del riuIrtish fins on arribessin els cavalls mongols; Joci va morir abans que el seu pare, el1227 i el seu fill gran Orda, va rebreSibèria occidental entre l'Amu Darya i l'Irtish, territori anomenat “ala oest de l'ulus de Joci” que després fou el territori de les Hordes Blava i Blanca;Batu Khan, l'altra fill, va rebre les terres a l'oest que estaven per conquerir; el 1235 el gran kanOgedei va nomenar Batu comandant d'un exèrcit de 135.000 homes enviat contra els nòmadesbúlgars del Volga (musulmans) i elskipchaks; els búlgars tenien un pròsper estat amb capital aBólgar (a la confluència entre elVolga i elKama) dedicat al comerç de ramats i d'esclaus cap aMawara al-Nahr a canvi de armes i objectes manufacturats. Els kipchaks eren una confederació de tribus turques al nord de lamar Càspia entreSibèria i elDanubi. Bólgar fou destruïda i el país dels búlgars ocupat. Bachman, el cap dels kipchaks, va organitzar la resistència però fou derrotat i fet presoner després d'una persecució amunt i avall del Volga. Fou obligat a agenollar-se davant del kan vencedor però es va negar perquè era rei i no temia la mort. No pensava agenollar-se com un camell. Se'l va tallar en dos parts. Batu va arribar alriu Ural el 1237 i va entrar a Rússia devastant les viles que trobava fins aMoscou iKíev aprofitant la divisió en múltiples principats. Les ciutats de Riazan i Kolomna foren saquejades i altres esborrades del mapa.Kíev va caure abans de Nadal de 1240, i les esglésies (romanes d'Orient) foren cremades i les relíquies destruïdes pel foc. El 1241 van entrar aPolònia, van derrotar la cavalleria feudal polonesa dirigits per Subedey Noyan (veterà general de Genguis).Cracòvia va caure el diumenge de Rams, A la batalla deWalstadt, els mongols altre cop van guanyar i van recollir 9 sacs amb les orelles dels derrotats polonesos;Silèsia fou devastada i llavors es van dirigir cap aHongria que va caure a les seves mans després de catastròfiques pèrdues (65.000 homes) a la batalla deMohi. L'emperadorFrederic II del Sacre Imperi Romanogermànic va urgir a la cristiandat a reunir forces i el papaGregori IX també va fer una crida (agost de 1241), que no va tenir resposta i va morir poc després. El 1242 les hordes mongoles estaven acampades fora deNeustadt al sud deViena quan es va saber la mort del gran kanOgodei (el desembre de 1241) que va salvar Europa. Els prínceps jòcides aliats als tuluïdes van disputar la successió als ogodeïdes i txagataïdes. Aquesta disputa va durar uns anys.
Del 1242 al 1254 Batu va fer construir el seu campament,Vella Sarai, a la riba oriental de l'Akhtuba, afluent delVolga, uns 105 km al nord-oest d'Astracan. L'ulus de Batu, inicialment unes modestes estepes al nord de lamar Càspia, s'havia ampliat incloent des deNizni Novgorod iVoronez a Kiev i elPruth; per l'est la Horda incloïaCoràsmia amb la ciutat deUrganj. Sarai era la capital i el país era anomenat com kanat de l'ala oest, si bé anacrònicament és conegut com a Horda d'Or (de fet aquest nom no es va generalitzar fins al segle xvi) probablement per les sedes brodades d'or que hi havia a les ribes del Volga quan van ser rebuts els prínceps russos que anaven a pagar el tribut; el groc o or era la marca del poder imperial i els genguiskhànides foren coneguts com la família d'or (o daurada). Les fronteres no van canviar pràcticament fins l'arribada de Timur. Per tant,Batu Khan va fundar efectivament l'Horda Blanca (només alguns seguidors de la tradició persa l'anomenen Horda Blava), després de la retirada d'Europa el 1242, i fou el fundador de Sarai al Volga Inferior (en data que es creu que propera al 1245). Les terres de la part oriental o ala esquerra foren administrades pel seu germà granOrda Khan (Horda Blava, només en la tradició persa s'anomena Horda Blanca). Les dues parts en conjunt foren després conegudes com a Horda d'Or. Batu tenia la preeminència sobre el seu germà Orda.
Batu va tenir el control dels principats russos després de saquejarWladimir el 1238 iKíev el 1240 i forçar el pagament d'un tribut anual. Elulus de Batu es va estendre entre el riu Ural i la desembocadura delDanubi i elsCarpats incloent com a tributaris als principats russos fins aPolònia, i al sud fins aBulgària i pelCaucas fins a l'Azerbaidjan.
A la mort de Batu Khan el 1255 el va succeir el seu germàBerke Khan que es va fer musulmà i fou aliat delssoldans mamelucs i enemic delsIl-kans de Pèrsia que es van apropiar de l'Arran iAzerbaidjan. Berke va construir una nova capital coneguda com aNova Sarai a la vora del mateix riu, a l'est deVolgograd. Es va permetre a genovesos i venecians establir colònies aFeodòssia iTana a la boca delriu Don. Nova Sarai fou un centre de venda d'esclaus, sedes, espècies, sal, moresc, vi i formatge.
Des dels anys 1280 fins al 1299, l'Horda Blanca va estar sota el control de dos virtuals sobirans, el kan legítim iNogai Khan, un príncep, senyor de la guerra i creador de reis, aliat amb l'Imperi Romà d'Orient que envaïa països de la frontera amb l'Horda Blava i elsBalcans. La preeminència de Nogai es va acabar quan es va imposarTuktu Khan, i l'Horda Blanca arribava a l'àpex del seu poder i prosperitat durant els regnats d'Uzbeg Khan i el seu fillJanibeg al mig del segle xiv, quan va intervenir en els afers de l'Il-kanat que es va desintegrar a partir del 1335.
SotaUzbeg Khan (1313-1341) Nova Sarai va esdevenir capital. El 1339 Uzbeg va rebre del Papa un superb cavall de guerra delPapat d'Avinyó en agraïment per la protecció de les comunitats cristianes. Sarai fou descrita perIbn Batuta en els anys 1330 amb barris poblats de kiptchaks,circassians, russos, grecs i per suposat mongols; comptava amb 13 catedrals i moltes mesquites, mercats i carrers amples; es tardava un dia travessar la ciutat de punta a punta. Uzbeg va tenir com a successor al seu fillJanibeg (+1357) en el regnat del qual laPesta Negra va causar estralls. La lluita pel tron que va seguir (Berdibeg va matar als seus germans) i l'extinció de la casa de Batu (1359) va marcar el inici de la decadència al mateix temps que el ascens dels prínceps russos. Entre 1360 i 1380 catorze kans van governar.
L'Horda Blanca romangué forta des de la seva fundació (al voltant de 1240) fins vers 1360. Els problemes a l'oest de l'horda conduïren finalment a la pèrdua deValàquia,Dobrudja,Moldàvia i laUcraïna occidental i l'oest dels principats vassalls deKíev, que perdia aquelles terres en favor deLituània (després de ser derrotat pel seu exèrcit en labatalla d'Aigües Blaves el 1362), iPolònia. La mort deJani Beg va portar a l'Horda Blanca a una guerra civil prolongada, amb kans concurrents que lluitaven l'un amb l'altre i que no tenien cap poder real. Caps tribals locals van prendre el poder, destacant Mamai, establert a Crimea, que va dominar el kanat sota kans nominals.Mamai esdevingué el creador dels reis a l'Horda. En aquest tempsMoscòvia es va emancipar del domini dels mongols (com a mínim fins al començament del segle XV). El kanat de l'ala oest, anava perdent embranzida i territoris: Coràsmia fou ocupada (vers el 1350) per la dinastia Sufi de la tribu delskungrats, la vinculació de la qual amb la Horda occidental fou nominal; després de 1372 la dinastia de Coràsmia va quedat sotmesa aTimur. Urus Khan va esdevenir independent al front de la Horda Blava (al nord de lamar d'Aral) i després va aconseguir reunir els seus dominis amb el de l'Horda Blanca a l'oest, recreant el kanat occidental aviat començarà a ser anomenatHorda d'Or.
Vers el 1375 la Horda Blanca gaudia no obstant encara de força poder. Estaven dividits en elskiptxaks (els homes del desert),kankalis,kazakhs,kirguisos,mordves,búlgars ialans (a part delsgitanos, elsgenovesos mercaders i algunsarmenis) i per suposat elsrussos, els principats dels quals eren governats des de la distància. Les capitals erenVella Sarai alVolga iAstracan. Els prínceps russos portaven allí el tribut i els mongols només entraven als principats quan el tribut fallava. L'equilibri polític de l'Europa de l'Est estava a les seves mans i no feia gaire que havien atacat al cor de Polònia, sota un kan que s'havia casat amb la filla d'un emperador grec; a la seva cort a Sarai anaven els agents dels venecians i genovesos que havien establert factories comercials a tot el seu territori. L'únic contrapès del seu poder era Dmitri, elgran príncep de Moscou que havia reclutat una host de 150.000 russos, boiars i guerrers. Alriu Don va distribuir els seus contingents contraMamai, el poder real del kanat, i el va derrotar. Un dia gloriós pels russos, però aviat va acabar.[7]
A la Xina va esclatar una rebel·lió contra la dinastia mongola delsYuan. L'exèrcit d'insurrectes es feia més gran cada dia, i cap al 1368 es va convertir en una força irresistible, capturantPequín i expulsant els mongols cap al nord de la Xina. L'emperadorSun Ti va marxar a l'exili. El mateix any que va caure la capital de l'imperi, el simple camperol Chu Yuan-chang, gaudint del seu poderós impuls, va canviar el seu nom i es va proclamar com emperadorTai Tsu, fundant ladinastía Ming. Durant trenta anys va governar absolutament, restablint l'ordre a l'imperi, desenvolupant polítiques agrícoles encertades i executant aquells que s'oposaven a les seves reformes. El sistema polític i jurídic xinès, desarrelat pels mongols, fou retornat, tot i que adaptat a les necessitats d'aquest emperador comandant. Els membres de la família reial van ser designats per governar les ciutats més riques i estratègiques de l'imperi, on es van construir palaus, van reunir exèrcits i, amb el temps, inevitablement van alletar ambicions pròpies. Amb la pujada de la dinastía Ming, de carácter nacional, va deixar d'haver-hi un gran kan amb autoritat (força nominal) sobre tots els mongols.
El poder d'Urus Khan sobre les dues hordes podia ser una amenaça per Timur/Tamerlà i per això aquest va donar suport aToktamish en contra d'Urus Khan.[8] No fou fins a la consolidació del poder deToktamish que els kans concurrents foren apartats i l'Horda Blanca i l'Horda Blava quedaven reunides vers el 1380.