El cas de Venècia és difícil de resumir. Aparentment hi havia dos gremis que feien ulleres: el gremi dels “cristallers” (que tallaven les lents de cristall de roca) i el gremi dels "vidriers" (que tallaven lents de vidre, inicialment prohibides per a fer ulleres de llegir). Hi ha un document de 1302 que autoritzava la fabricació d'ulleres de llegir fetes de vidre.[3] Això sembla demostrar l'existència d'un gremi d'ullerers venecians abans de 1302.
Deixant de banda Venècia, elgremi més antic de mestres fabricants d'ulleres fou el de Nuremberg, l'any 1435.[4] Hi ha documentat un gremi d'ullerers a França l'any 1465.[5] A Barcelona, el gremi d'ulleraires data de 1596.[6] En tots els casos, anteriorment a la creació d'un gremi separat, els mestres de fer ulleres estaven incorporats a un altre gremi.
Detall d'un retrat d'Hug de Provença, pintat per Tomaso de Modena l'any 1352
Els mestres de fer ulleres, per a les lents treballaven el cristall de roca, el vidre i el beril. Les muntures eren de fusta, os, vori, llautó i, en molts casos, metalls o aliatges preciosos d'or i d'argent.
El vidre calia que fos transparent i sense bombolles d'aire ni inclusions. L'any 1378 un frare carmelita barceloní, Guillem Sedacer, fou l'autor d'una obra excepcional (molt detallada i precisa) basada especialment en la fabricació de vidre transparent.[10] En l'obra hi ha moltes formulacions per a diversos tipus de vidre, incloent els vidres amb base de plom (patentats uns segles més tard a Anglaterra).[11]
Les eines d'un fabricant de lents eren molt semblants a les dels artesans lapidaris. Les primeres descripcions, parcials, de l'ofici daten de 1618 i foren explicades per Girolamo Sirtori. En general els utillatges consistien entorns,moles i algunes eines especials de la mena dematrius mascles i femelles amb les diverses curvatures de les lents a fabricar.
Retrat delpapaLleó X i els seus cosins (d'esquerra a dreta) Giulio de Medici iLuigi de Rossi. Obra deRaffaello Sanzio (Galeria dels Uffizi,Florència). De les ulleres que mig sosté amb les mans pot observar-se el detall d'una lent. Es tracta d'una lent còncava o divergent, la més adequada per a corregir la miopia del pontífex.
Les ulleres foren el remei o, si més no, milloraren molts problemes de visió. Primerament la vista cansada i després la miopia. A més, les ulleres foren el primer pas en el descobriment del telescopi i del microscopi. La difusió del seu ús implica la fabricació de vidre transparent i l'existència d'uns artesans capaços de tallar i polir lents amb certa habilitat i precisió. Algunes dades cronològiques sobre les ulleres són les següents:
1285. Data aproximada del descobriment de les ulleres correctores amblents convergents.[13]
1305.Giordano da Pisa, fraredominicà, en un sermó a Santa Maria la Novella, va esmentar el descobriment de les ulleres per a llegir poc menys de vint anys abans.[15]
1308. Carta des d'Aguilaniu, un poble deLleida, indicant l'ús d'unalupa per a llegir un document antic.
1351.Francesco Petrarca, en la seva epístola anomenada «Posteritati» («A la posteritat»), informava que usava ulleres amb recança des dels seixanta anys: “…vivaci gli occhi e la vista lungo tempo acutissima: se non che questa sul sessantesimo anno mi venne mancando; onde bisognommi, non senza repugnanza, ricorrere alle lenti”.[16]
1363.Guy de Chauliac feia referència a les «ulleres o bericles per a veure-hi» (“… ocularios vitri aut berillorum…”, en llatí, “auculaires de voyre ou de bericle” en la traducció francesa de 1478).[18]
1375. Segons un investigador, en l'Atles Català hi ha una miniatura amb un personatge que duu ulleres.
1403. Exportació, des de Barcelona, de quinze grosses[19] d'ulleres (2.160 unitats) cap Alexandria i Beirut.[14]
1422. “Mestres d'ulleres” esmentats a Barcelona.[20]
1461. Una lupa de beril en l'inventari deCarles de Viana (?): “Item hun pom redó de vericle[21] ab son anell d'or cordó e botó d'or e de seda”.[22]
↑De l'ús de les ulleres en els països de la Confederació catalano-aragonesa en el segle xiv. Josep Simón de Guilleumahttp://www.ub.edu/cca/pdfs/simon.pdf