 Situació delsVoluntii a Irlanda | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Llengua | gaèlic irlandès |
| Part de | gaels |
| Període | - 1177 |
| Fi | 1177 |
| Mapa de distribució | |
 | |
Elsulaid (irlandès antic,pronunciació irlandesa: [ˈʊləðʲ]) oulaidh (gaèlic irlandès,pronunciació irlandesa: [ˈʊləɣʲ]) foren un poble de l'antigaIrlanda que donà el seu nom a l'actualprovíncia d'Ulster (irlandès modern:Cúige Uladh,pronunciació irlandesa: [/ˈkuːiɡʲə ˈʊləɣ/], que vol dir "cinquena part de l'Ulaidh"). La primera part del nomUlster ve d'Ulaidh; l'última part del nom ("ster") ve tant de l'acabament delgenitiu saxó-s i l'irlandèstír (Ulaidhs tír) o delnòrdic anticstaðr, que vol dir "terra" o "territori".
En els textsmedievals també hi ha referències alsClanna Rudraige (pronunciació moderna:Clanna Rudhraighe, anglesització: Clanna Rury) que vol dir "descendents deRudraige". En elcicle d'Ulster de lamitologia irlandesa és anomenatAn Rúraíocht.[1]
Ulaid és un nom plural, cosa que l'identifica més com aetnònim que com una indicació geogràfica.[2] Aquests Ulaid corresponen possiblement als Ούολουντοι (Uoluntii oVoluntii en llatí)[3] mencionats perClaudi Ptolemeu en el segle ii en la sevaGeographia, probablement una corrupció d'Ούλουτοι (Uluti). El nom d'aquest poble deriva probablement d'ul, "barba".[4] El consens acadèmic general apunta que aquests Ulaid estaven emparentats amb els anomenatsÉrainn,[5] almenys llurs famílies reials, elsClanna Dedad, encara que no necessàriament la població.[6]T. F. O'Rahilly creia fermament que els Ulaid eren una branca actual dels Érainn.[7] En qualsevol cas, sí que estaven relacionats amb els Ulaid era el poble conegut com elsDáirine, nom que designaca a la reialesa dels Érainn, i que derivava delsDarini de Ptolemeu.[8]
Encara queFrancis John Byrne descriu els pocs artefactes dela Tène descoberts a Irlanda com "força escassos",[9] la majoria dels artefactes (majoritàriament armes i peces d'arnès) s'han trobat al nord d'Irlanda, el que suggereix que petits grups de colons (guerrers i treballadors de metalls) hi arribaren des de Britànnia en el segle iii aC, i que podien haver estat absorbits per la població Ulaid.[10]
L'ús de la paraulacuige, primitiucóiced, literalment "cinquena", amb el significat de "província", implica l'existència d'unapentarquia en algun moment de la prehistòria d'Irlanda, habitades aquestes parts per pobles com els Ulaid, elsConnachta (Connacht) i elsLaigin (Leinster), la regió de Mumu (Munster), i la província central deMide.[11] En el seu moment d'esplendor, el territori Ulaid aconseguia les riberes delBoyne pel sud i les terres deLeitrim a l'oest. No obstant això, aquesta pentarquia ja havia desaparegut en el segle v, quan disposem de les primeres fonts històriques. Els Ulaid encara controlaven un important territori als comtats d'Antrim, iLouth, encara que les fronteres eren força canviants.
La seva principal dinastia eren elsDál Fiatach, amb el seu centre aDownpatrick, Comtat de Down. El nomUlaid va adquirir un sentit geogràfic addicional, de manera que el termerí Ulad, "rei dels Ulaid", podria designar al rei de Dál Fiatach, o al rei suprem del nord-est, molts dels quals procedien de dinastiesCruithne com elsDál nAraide i elsUí Echach Cobo (els Dál nAraide van arribar a reivindicar-se en les seves alterades geneaologies comna fir Ulaid, "els autèntics Ulaid"). La resta de l'antiga província va caure en mans de les dinasties d'Airgíalla i de les branques septentrionals delsUí Néill. Els Ulaid com a grup ètnic diferenciat, representat principalment pels Dál Fiatach, van sobreviure fins a laconquesta normanda de1177, encapçalada per l'anglonormandJohn de Courcy.[12][13]
Els genealogistes medievals irlandesos traçaven la descendència dels Ulaid des del llegendariRei SupremRudraige mac Sithrigi.[14] Els Ulaid protagonitzen diversesllegendes i tradicions històriques irlandeses corresponents a l'època prehistòrica, especialment el conjunt de relats i sagues conegudes com aCicle de l'Ulster. Aquestes històries es desenvolupen durant el regnat deConchobar mac Nessa, qui va governar l'Ulster des de la seva capital d'Emain Macha (Navan Fort, prop d'Armagh) i relaten els enfrontaments amb elsConnachta deConnacht, governats per la reinaMedb i el seu espòsAilill mac Máta. El gran heroiCú Chulainn, nebot de Conchobar és el principal heroi d'aquestes sagues, que aconsegueixen el seu clímax en la història coneguda com aTáin Bó Cúailnge, "El robatori del bestiar de Cooley".
En algunes d'aquestes històries es fa coincidir les dates de naixement i defunció del rei amb les deCrist, la qual cosa crea un aparent anacronisme, ja que els Connachta històrics van ser un grup de tribus descendents deConn Cétchathach (Conn el de les Cent Batalles), un Rei Suprem d'Irlanda el regnat del qual se situa en el segle ii de la nostra era.[15] No obstant això, la cronologia que figura en les antigues tradicions històriques irlandesos sol ser inconsistent i artificial.[16] Un antic relat convertwizFergus mac Léti, predecesaor de Conchobar, en contemporani de Conn,[17] i en una obra sobre la vida deSant Patrici escrita perTírechán en elsegle vii, consta queCairbre Nia Fer, gendre de Conchobar a les sagues, va viure cent anys abans que el sant (segle iv.[18]
Kenneth Jackson, basant-se en les seves estimacions sobre la supervivència de la tradició oral, ha suggerit igualment que el Cicle de l'Ulster s'hauria originat al segle iv.[19] Altres experts, seguint les tesis de T. F. O'Rahilly, proposen que les sagues del Cicle de l'Ulster deriven de les guerres que van tenir lloc als segles IV isegle v entre els Ulaid de l'Ulster, els Connachta deConnacht i les emergents dinasties delsUí Néill (família que descendia en última instància dels Connachta a través deNiall dels nou ostatges), al final de les quals, el territori dels Ulaid es va reduir considerablement després del naixement dels regnes d'Airgialla (Oriel),Tyrconnell iTirowen.[20]
La història tradicional assenyala alsTres Collas, tres retataranets de Conn com els principals impulsors d'aquests fets. Els tres Collas, després de derrotar el rei Ulaid Fergus Foga aAchad Lethderg (Comtat de Monaghan), van conquistar tot el territori Ulaid a l'oest delriu Newry i delLough Neagh, i van incendiarEmain Macha, on ja no va tornar a regnar cap Ulaid. ElsAnnals dels quatre mestres situen aquests fets l'any331.[21] O'Rahilly i els seus seguidors, creuen que els Collas serien els àlter ego literaris dels fills deNiall Noígiallach, epònim fundador dels Uí Néill, que haurien estat els autèntics conqueridors d'Emain al segle v.[11]
Cal assenyalar que elsreis de Tara citats en elCicle de l'Ulster són els parents dels Ulaid, els Érainn, i apareixen retratats de manera simpàtica, especialmentConaire Mór. En aquella època ni els Connachta ni els Uí Néill havien aconseguit el tron.Tara va ser posteriorment ocupada pelsLaigin, conjunt de tribus que habitavenLeinster i que apareixen d'alguna forma vinculats als Connachta en el Cicle.[22] D'altra banda, els Érainn, regits perCú Roí, habitaven les distants terres de Munster i, encara que enemics a mort dels Ulaid, generalment se'ls tracta amb un interès i simpatia poc usuals.
| Pobles |  | |
|---|---|---|
| Ciutats |
| |
| Rius |
| |
| Promontoris |
| |
| Illes |
| |
