 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
  | |
| Tipus | unitat de cavalleria muntada |
|---|---|
Ulà era elllancer decavalleria lleugera polonès o equipat a la manera polonesa.El motulà procedeix del polonèsułan, a través de l'alemanyUlan; l'etimologia darrera sembla ésser el túrquicoğlan ('soldat ardit').
Les primeres tropes denominadesulans consistien en tàrtars deBielarús que servien Polònia-Lituània com a soldats de cavalleria lleugera armats amb llances. En la dècada de 1720, els ulans esdevingueren la versió polonesa dels llancers; per decret de la Dieta, el 1776 els foren transferides les tasques i les tradicions delshússars alats, i es constituïren en la cavalleria nacional per excel·lència.
Durant el segle xviii, Prússia (1740) i Àustria (1784) formaren unitats d'ulans, al principi a base de polonesos, i, més endavant, amb autòctons. Napoleó incorporà ulans a la seva cavalleria arran la formació delGran Ducat de Varsòvia (1807); i a partir d'ací, molts altres exèrcits (Rússia, Regne Unit, Espanya, Portugal, Piemont-Sardenya, Suècia...) crearen unitats de llancers de cavalleria lleugera segons el model dels ulans, o reformaren les existents per tal d'acomodar-s'hi. En alguns exèrcits aquestes unitats s'anomenavenulans, mentre que en d'altres es conservà la denominació tradicional dellancers.
A banda de la tàctica de combat, els ulans es distingien també per l'uniforme. Els elements més característics de l'uniforme d'ulà (o de llancer a la ulana) eren:
Les peces superiors de l'uniforme d'ulà, sempre amb plastró, rebien nom específic: foren, successivament, lakurtka (casaca); i laulanka (guerrera).
Les unitats d'ulans i de llancers desaparegueren gairebé arreu arran de la Primera Guerra Mundial. A Polònia, on la tradició havia continuat ininterrompudament, encara tingueren un paper d'importància en laGuerra poloneso-soviètica. Actualment algunes unitats de determinats exèrcits conserven la denominació d'ulans per tradició.
