Ucraïna (ucraïnès:Україна,Ukraïna) prové dekraïna, paraula d'arreleslava que significa 'país' o 'territori', més el prefix "u-", que significa 'dins'. Per tant, la paraula significaria 'dins del territori'. En temps de l'Imperi Rus i en èpocasoviètica, es va propagar la lectura errònia de l'etimologia com a significant 'territori fronterer'. Enucraïnès modern, "країна" (kraïna okraiína) significa 'país'. Abans, Ucraïna era coneguda com elpaís de la Rus,Rus de Kíev, oPetita Rússia, i en la literatura occidental com aRutènia.
L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estateslau oriental: elPrincipat de Kíev oRus de Kíev (enantic eslau oriental:Рѹсь; enucraïnès modern:Ки́ївська Русь,transcrit:Kýiivska Rus'; engrec antic:Ρωσία,transcrit: Rossia); segle ix—1240). La sevacapital eraKíev. Fins avui dia, en l'àmbit científic, no hi ha una única teoria sobre la fundació de l'estat de Rus' de Kíev. D'acord amb laCrònica Primària (ca. 1113), la ciutat deKíev va ser fundada pels germans Kyi, Xek, Khòriv i la germana Lýbid, i aquesta ciutat va esdevenir capital del futur estat de Kíev. D'acord amb la teoria "normandista", sobre aquesta base, elsvaregs (un pobleviking procedent dels territoris de laSuècia actual) Askold i Dir, enviats pel governant deNóvgorod, Riurik, agafen el control de la ciutat de Kíev. Aquests després són deposats pel príncep Oleh, també vareg. Amb el temps, els varegs van ser assimilats per la població eslava local, el pobleruteni, l'antic nom que rebien els ucraïnesos (o protoucraïnesos). Durant els segles x ixi, el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat.
principats eslaus orientals medievals
Originàriament, el termerus' feia referència a tots els principats eslaus orientals procedents deKíev, però a causa de les disputes internes i de les intrusions delsmongols i elstàtars, començaren a definir-se les tres grans branques delseslaus orientals:russos (que es deienmuscovites), amb el centre aVladímir (posteriormentMoscou),ucraïnesos al voltant de Kíev i als principats deGalítsia iVolínia (aquests últims dos unificats el1199 en un estat que durà fins al1340 i després ocupats perPolònia i altres estats), ibelarussos als principats dePolèsia (enllatí:Polesia;belarús:Палессе,transcrit:Palièssie; enucraïnès:Полісся,Políssia; enrus:Поле́сье,Polèssie) iMinsk,Smolensk iPinsk.
territoris controlats pels cosacs ucraïnesos al segle XVIII
Ja a mitjan segle xvii, els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen alscosacs iHetmanat. El 1775, els cosacs ucraïnesos van ser destruïts pel govern rus, i la majoria de la població d'Ucraïna es va convertir enserfs. Tots els arxius i armes dels cosacs que són testimoni de la història d'Ucraïna als segles XVI-XVIII es van guardar alFort Santa Elisabet, d'on marxaven les tropes que van destruir l'últimSitx (fortificacions cosaques), i el seu darrer líder, Petro Kalnyshevskyi, va morir a la presó en un racó remot de Rússia.
També es va dur a terme una política agressiva derussificació: a les terres ucraïneses sota control rus, estava oficialment prohibit utilitzar la llengua ucraïnesa, utilitzar-la per a qualsevol propòsit i ensenyar-la. Després de les particions de Polònia de finals del segle xviii entrePrússia, l'Imperi d'Àustria i l'Imperi Rus, laUcraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca i desprésaustrohongaresa, mentre que l'oriental en va romandre sota la russa.
territori ètnic de residència dels ucraïnesos
A les terres ucraïneses occidentals sota el control dels estats europeus, els ucraïnesos tenien més llibertat en la vida política i cultural, per això hi van sorgir els primers partits polítics ucraïnesos, mentre que a Rússia estava prohibit. Les autoritats russes no van reconèixer en absolut l'existència d'una nació ucraïnesa separada.
un dels monuments a les víctimes de l'Holodomor i la repressió soviètica, erigit després de la independència d'Ucraïna
Durant els anys més durs de la Unió Soviètica sotaStalin, s'hi van dur a terme moltes purgues; entre aquestes, la purga dels intel·lectuals ucraïnesos (escriptors, artistes, músics, actors, etc., capdavanters). D'aquest episodi, se'n diuRenaixença afusellada (розстрі́ляне Відро́дження,rozstríliane Vidródjennia, anys 20 i 30). Coincidint amb això, hi ha l'episodi del genocidi ucraïnès anomenatHolodomor (Голодомо́р, 1932-33), una fam artificial creada pel règim de Stalin, en què tots els aliments foren trets del país per soldats i les fronteres tancades. Hi van morir milions de persones.
El1939, la Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica, però el règim estalinista era tan repressiu, que quan l'Alemanya nazienvaeix l'URSS el1941 en què va tenir lloc elsetge de Kíiv, certs ucraïnesos (essencialment a l'oest del país) van acollir laWehrmacht com a exèrcit alliberador. El22 de juny de1941, l'organització dels nacionalistes ucraïnesos va proclamar la independència d'Ucraïna aLviv, refusada per Alemanya, la qual comença la repressió contra l'organització: mata o deté els seus dirigents i es formà l'Exèrcit insurgent ucraïnès, una xarxa de resistència nacionalista per lluitar contra els ocupants.
Després de molts segles de dominació estrangera, el25 d'agost del1991 –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el Parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'1 de desembre mitjançant unreferèndum popular.[7] Unes setmanes després va passar a formar part de laCEI, una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia. Tot i ser membre fundador de la CEI, avui dia Ucraïna ja no n'és un veritable membre, i hi manté només l'estatus de "membre participatiu".
Ucraïna fou considerada, inicialment, una república amb condicions econòmiques més favorables que la resta d'estats de l'antigaURSS. Tot i així, el país va experimentar una recessió econòmica més profunda que la resta de repúbliques. Durant la recessió, Ucraïna va perdre el 60% delPIB entre1991 i 1999, i va patir taxes d'inflació superiors al 1.000%. Insatisfets amb les condicions econòmiques, així com amb el crim i la corrupció, els ucraïnesos van protestar i organitzaren diverses vagues.
Tercera potència nuclear en el moment de la dissolució de l'URSS
A l'arsenal militar ucraïnès l'any 1994 s'hi comptaven entre 1.800 i 1.900 caps nuclears, com a part de l'herència de l'URSS, la qual cosa convertia Ucraïna de facto en la tercera potència nuclear del món. En comparació, Rússia en tenia uns 30.000, els Estats Units uns 10.000, i la quarta potència nuclear, França, uns 500.
El cost de mantenir aquest arsenal era, però, inassumible per a la nova república. Rússia el va anar traslladant al seu territori amb la promesa de no fer-lo servir contra Ucraïna. El president d'Ucraïna,Leonid Kravtxuk, davant les crítiques d'una part de la població que no volia perdre'l, va declarar en aquells moments que “mantenir les armes amb seguretat ens hauria costat entre 10.000 i 30.000 milions de dòlars”.
El desarmament ucraïnès es va pactar en una reunió aMoscou entreBorís Ieltsin, president rus; el dels Estats Units,Bill Clinton; i Kravtxuk. El gener del 1994 es va acordar que tots els caps nuclears ucraïnesos s'enviarien a Rússia, a canvi de compensacions econòmiques. Els Estats Units van oferir 175 milions de dòlars en ajudes i Rússia un intercanvi de caps nuclears per diners i combustible per a les centrals nuclears. El desmantellament de l'arsenal nuclear ucraïnès es va completar el 1996.[8]
L'any1994, el presidentKravtxuk va acordar avançar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el càrrec davant l'anterior primer ministre del país,Leonid Kutxma.
Durant les dues legislatures deKutxma, l'economia ucraïnesa es va estabilitzar i des del2000 ha gaudit d'un creixement econòmic constant, amb una mitjana anual aproximada del 7%, una de les majors taxes de creixement tant aEuropa com arreu del món. L'any1996 fou aprovada una novaconstitució, que va establir un règim semipresidencial i va dotar Ucraïna d'un sistema polític estable. Malgrat això, Kutxma fou criticat per excés de poder, corrupció, transferència de propietats públiques a mans d'oligarques afins, atacs a la llibertat d'expressió i frau electoral.
Per defensar els seus drets democràtics, van viatjar a la capital centenars de milers d'ucraïnesos de tot el país, protestant al carrer enmig del fred de l'hivern
L'any2004,Víktor Ianukòvitx, aleshoresprimer ministre, fou declarat guanyador de leseleccions presidencials, manipulades segons els observadors internacionals que hi havia presents. L'escrutini va causar un clam popular en suport del candidat de l'oposició,Víktor Iúixtxenko, que va encapçalar la pacíficaRevolució Taronja contra els resultats. Aquesta revolta impulsà Víktor Iúixtxenko iIúlia Timoixenko al poder, deixant Ianukòvitx en l'oposició.
Va haver-hi una onada de protestes a Ucraïna, que va començar la nit del21 de novembre del2013, amb un seguit de protestes públiques que exigien una major integració europea. El29 de novembre, elpresident d'Ucraïna,Víktor Ianukòvitx, rebutjà l'acostament a laUnió Europea, i l'acusà d'«humiliar» el seu país oferint-li només 800 milions d'euros per impulsar les reformes necessàries per signar l'acord amb la Unió. Durant les manifestacions es van produir més d'un centenar de morts, moltes de les quals no van ser mai aclarides.
Des de finals de febrer del2014, van tenir lloc manifestacions de grups prorussos, ultranacionalistes, i en contra del govern, a les principals ciutats de les regions de l'est i sud d'Ucraïna,[9] arran del moviment Euromaidan i Revolució ucraïnesa 2014.
l'aeroport de Donetsk destruït pels russos
Durant la primera etapa dels disturbis,Crimea va ser annexada per la Federació de Rússia després d'una crisi a la regió, la intervenció militar russa i un referèndum criticat internacionalment. Les protestes a les províncies deDonetsk iLuhansk van desembocar en una insurrecció separatista armada. Això va portar el govern d'Ucraïna a llançar una contraofensiva militar contra els insurgents, que va resultar en laGuerra Civil a l'est d'Ucraïna.[10]
A la primavera de 2021, Rússia va començar a augmentar els efectius al llarg de la seva frontera amb Ucraïna.[11][12] El 22 de febrer del 2022,Vladimir Putin va ordenar a les forces militars russes que entressin a les repúbliques separatistes ucraïneses deDonetsk iLuhansk, i qualificà l'acte de “missió de manteniment de la pau”. Putin també va reconèixer oficialment Donetsk i Luhansk com a estats sobirans, totalment independents del govern ucraïnès.[13][14]
Mariupol destruït pels russos
A les primeres hores del 24 de febrer del 2022, el president rus Vladimir Putin va anunciar una "operació militar especial" per "desmilitaritzar i desnazificar" Ucraïna, i va llançar unainvasió a gran escala del país.[15] Més tard, el govern ucraïnès va anunciar que Rússia havia pres el control deTxornòbil.[16]
El 28 de febrer del 2022, Ucraïna va sol·licitar la seva admissió immediata a laUnió Europea com a resposta a la invasió[17] i va suspendre l'activitat de 10 partits polítics el mes de març.[18] Al juny de 2023, laRepública de Moldàvia va rebre l'estatus de candidat a la membre de laUnió Europea, juntament amb Ucraïna,[19]
L'estat és muntanyós a l'oest, on es troba una secció de la serralada delsCarpats, però en general és força pla, ocupat principalment per un paisatge ondulant d'estepa. El país forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins alsUrals o, vist des d'una altra perspectiva, comprèn la part final de l'estepa euroasiàtica que comença aMongòlia.
Hi ha una presència important de llargs rius com elDniéper, elDnièster o elBuh Meridional, que són aprofitats pels seus recursos hidrològics. Aquests tres rius majors desemboquen a lamar Negra, on formen els seuslimans (un tipus d'estuari). Al sud-oest, el delta delDanubi forma part de la frontera ambRomania.
El punt més alt, tant delsCarpats ucraïnesos com d'Ucraïna, és la muntanyaHoverla, de 2.061 m.
El primer està encapçalat pel president, que és escollit persufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys, amb la possibilitat d'una reelecció. El president nomena el primer ministre, que ha de ser ratificat pel poder legislatiu.
El poder legislatiu (Verkhovna Rada) està representat per una sola cambra, elConsell Suprem oSuprema Rada, integrada per 450 membres electes per a un període de quatre anys.
El poder judicial està integrat pels jutjats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.
Abans de l'inici de la invasió per part de les tropes russes, Ucraïna estava considerada com un país a mig camí entre els països democràtics i els autoritaris.[20][21]
Ucraïna ocupa una posició geopolítica estratègica al món, ja que es veu en la necessitat de mantenir bones relacions amb un estat poderós (Rússia); pateix els efectes de l'expansió de laUnió Europea i, tenint en compte el seu passat històric, no és aliè al que actualment passa a l'Orient Mitjà. És un estat de trànsit entreEuropa iÀsia.
La política exterior ucraïnesa es basa en aquests punts:
Consolidar les seves relacions amb aquests organismes:ONU,CEI,OTAN,G8 i laUE.
Com a membre fundador del Grup GUAM (Geòrgia, Ucraïna,Armènia iMoldàvia), que tenen l'objectiu de promoure la participació dels seus membres en el procés d'integració europea, Ucraïna busca reforçar les relacions amb aquests estats.
Buscar una consolidació de les relacions ambBelarús,Kazakhstan iRússia amb la signatura de l'Acord Sobre l'Espai Econòmic Únic (EEU).
Buscar una relació estratègica especial en matèria de cooperació bilateral, diplomàtica i comercial ambPolònia, Rússia, elsEstats Units i elTurkmenistan.
Enfortir les relacions diplomàtiques i comercials amb Àsia, Àfrica i l'Amèrica Llatina (especialment ambMèxic).
Enfortir relacions diplomàtiques amb elPerú iVeneçuela.
Consolidar les relacions comercials ambIraq (Ucraïna importa petroli iraquià), així com continuar amb la cooperació amb la reconstrucció del país.
El tercer nivell de subdivisió és lahromada, que és similar a un municipi. Aquesta divisió fou introduïda a la legislació ucraïnesa durant la reforma territorial del 2020. Tots els districtes d'Ucraïna estan subdividits enhromades, excepte el territori de Crimea.
A Ucraïna, encara no s'han dut a terme importants privatitzacions. Per la seva part, elPIB del2000 va créixer, gràcies a les exportacions, un 6% (el primer any de creixement després de la independència), i la producció industrial va créixer un 12,9%. L'economia va continuar creixent el2001 un 9% i la branca industrial un 14%, a causa de la forta demanda interna i la inversió.
A partir de l'any2000, l'economia ucraïnesa va demostrar un creixement dins de les exportacions, augmentant-les més d'un 10% a l'any. El creixement es va atribuir en gran part a una onada d'exportacions de metalls i de productes químics a laXina. L'any2005, el desenvolupament econòmic es va retardar temporalment a causa dels canvis desfavorables en termes de comerç, ja que van baixar els costos d'energia i dels preus del metall.
L'estat importa la majoria de les fonts d'energia, especialment gasoil i gas natural, i en gran part depèn de Rússia com a proveïdor d'energia.[22] El creixement econòmic ha tingut tensions econòmiques amb Rússia a causa de laGuerra del Gas, que va tenir com a rerefons la tendència prooccidental del presidentVíktor Iúsxenko.
Ucraïna produeix gairebé tots els tipus de vehicles de transport: automòbils, autobusos, carros, vaixells, aeroplans, vagons de metro i de tren, i fins i tot naus espacials. En els últims anys, l'alta producció tecnològica s'hi ha convertit en la norma i la majoria d'indústries han experimentat una modernització significativa, fent que els vehicles de fabricació ucraïnesa siguin més competitius econòmicament. Els avionsAntónov i els carrosKrAZ s'exporten i fabriquen en molts estats. El sector immobiliari va augmentar aproximadament un 50% pel que fa a les propietats. El5 de febrer del2008 va ingressar oficialment en l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
Catedral Basílica de l'Assumpció deLviv a l'horabaixa.
El 2008 Ucraïna va ocupar el 8è lloc del món en la llista de nombre de turistes que visiten el país, d'acord amb els rànquings de 9l'Organització Mundial de Turisme.[23] Va assolir aquesta posició l'any 2008, i en desplaçà estats comGrècia iRússia.
Es considera que Ucraïna està patint una crisi demogràfica, per l'alta taxa de mort i la baixa taxa de natalitat que té. Actualment, el país té una taxa de natalitat de 9,55 naixements/1.000 habitants, i una taxa de mortalitat de 15,93 morts/1.000 habitants. Un factor important en la contribució a la relativa alta mortalitat és l'alta taxa de mortalitat entre els homes (d'edat laboral) per causes que es poden prevenir, com ara el consum d'|alcohol o deltabac.[24] L'any 2007, va decréixer a un ritme que és el tercer més ràpid del món.[25]
Les regions industrialitzades de l'est i del sud-est són les més poblades, i un 67,2% de la població viu en zones urbanes.[26]
El parlament d'Ucraïna va aprovar la llei de llengües el 3 de juliol del 2012, per la qual cosa un idioma pot disposar de l'estatus de llenguaregional si el nombre de persones que el consideren la seva llengua materna supera el 10% de la població total de la regió.[28]
A Ucraïna, es parlaucraïnès com a llengua autòctona i oficial. També hi ha una part significativa de lapoblació que parla rus, sigui com a segona llengua o primera. Començant des de la Unió Soviètica, o en algunes regions abans, hi va haver un procés de russificació a Ucraïna. La pressió delrus sobre l'ucraïnès ha resultat un fenomen que s'anomenasúrjyk, és a dir, una barreja d'ucraïnès i rus. La paraulasúrjyk no es refereix (encara) a un dialecte ni té regles específiques, sinó que denomina simplement el mal ús de l'ucraïnès, amb la incorporació (de vegades molt exagerada) de russismes.
Una altra de les llengües autòctones d'Ucraïna, a més de l'ucraïnès, és eltàtar de Crimea, de la família dellengües turqueses, que, com el nom indica, es parla a la península deCrimea, que el2014 s'adherí a laFederació Russa. També es parlava en zones properes a aquesta península, com lesóblast deKherson iZaporíjia. Tot i així, són una minoria des de la seva deportació (cap alKazakhstan i la part asiàtica de l'URSS) i dispersió en temps deStalin, i lluiten per la supervivència del seu idioma enfront del rus. Gran part de la ciutat d'Odessa és principalment russòfona, com també ho són algunes parts de les óblast deDonetsk iLuhansk.
També hi ha l'idiomarutè, considerat un idioma separat o dialecte de l'ucraïnès per diferents experts. Es parla principalment a laTranscarpàcia.
Diàspora ucraïnesa (Украї́нська діа́спора,Ukraïnska diàspora):l'ucraïnès es parla, minoritàriament, a les regions properes d'estats fronterers, com ara Rússia, Belarús, Polònia, Eslovàquia i Hongria. També hi ha una nodridadiàspora ucraïnesa en altres parts del món (vegeu la secció sobre demografia amunt). Així, algunes comunitats parlen ucraïnès en estats com ara elCanadà, elsEstats Units,Austràlia, l'Argentina iIsrael-Palestina. En els últims temps, hi ha hagut molta emigració cap a altres estats d'Europa, en particularPolònia,Eslovàquia,República Txeca,Hongria,Itàlia,Regne Unit iPortugal.
Eljudaisme hi és prou important, amb una població de jueusasquenazites de parlajiddisch en diferents parts d'Ucraïna, amb els percentatges més alts de jiddischparlants a les ciutats deLviv,Odessa,Txernivtsí iKíiv.
També s'ha de considerar que, com a la resta d'Europa i moltes altres parts del món d'avui, hi ha moltsateus iagnòstics a Ucraïna, cosa que el gràfic següent no reflecteix.
Hi ha una important xarxa d'universitats a Ucraïna, repartides per tot l'estat, en part herència de la Unió Soviètica, en part herència pròpia, amb universitats tan antigues com ara l'Acadèmia Kyievesa de Mohyla oAcadèmia de Kíiv-Mohyla, fundada el 1615 pelMetropolità deKíiv, Petró Mohyla.[30] O també laUniversitat Nacional de Medicina de Lviv "Danylo Hàlytski", fundada el 1661 aLviv quan el reipolonès Jan II Kazimierz Waza (o Joan II Casimir Vasa, 1609-1672) li va atorgar l'estatus d'acadèmia al Collegium ja existent. Hi havia estudis mèdics abans, però no va ser fins al 1773 que la facultat mèdica oficial es va establir.
Músic itinerant, cosac ucraïnès, tocant la bandura amb el típic pentinat cosac (Остап Кіндрачук,Ostap Kindratxuk, 'el cosac-bandurista')El llegendaricosac Mamai tocant lakobza (pintura de la primera meitat del s.XIX)Pýsanky tradicionals i moderns
La institució delcosac (sing: коза́к, pl: козаки́), que va néixer a Ucraïna. La figura del cosac se sol associar amb el seu cavall, lakobza o labandura i l'osselédets (cap rapat amb una cua de cabell que sorgeix de dalt de tot del cap).
Haidamaki (Гайдáмаки o Гайдaма́ки), uns rebels del segle xviii de la Ucraïna "de la riba dreta" (delDniéper), que es revoltaren contra l'opressió de laConfederació de Polònia i Lituània (Rzeczpospolita Obojga Narodów). Els haidamaki també donen nom a un poema deTaràs Xevtxenko i a un grup modern defolc rock ucraïnès.
ElTxumatsvo (Чумацтво), ofici de comerciant itinerant des del s.XV fins al s.XIX a Ucraïna. Elstxumaký (singular: чумак,txumak) eren una classe social de comerciants que transportaven molts productes, però el més important n'era la sal. Feien camins regulars, com ara des de la mar Negra fins a la regió deHalytxynà (Galítsia), i els camins que freqüentaven acabaven blancs per la sal que anava caient. És per això que laVia làctia en ucraïnès és coneguda com elCamí dels Txumaký (Чума́цький Шлях,Txumàtsky Xliakh).Txumak també és el nom d'un ball popular.
Txornozem: Ucraïna és famosa per la seva terra negra otxornozem (чорнозе́м), un sòl altament fèrtil. A Ucraïna, n'hi ha capes de fins a 2 metres.
Hopak (гопа́к), el ball típic dels cosacs, on salten, etc., que és tan vistós i que requereix habilitats d'acrobàcia. Es pot ballar sol, en parella o en grup. Va sorgir entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal. En això, té paral·lels amb lacapoeira delBrasil. Avui dia, s'ha conservat l'hopak com a ball tradicional, i també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest últim cas, s'anomenahopak de combat, oboiovýi hopak (Бойови́й гопа́к). Hi ha clubs que practiquen aquesta art marcial aLviv,Kíiv,Ternòpil,Txernivtsí,Khmelnitski,Kàmianets-Podilski iKirovohrad.
Kozatxok (козачо́к), alegre ball popular que era molt estès entre els cosacs i en general a Ucraïna. La paraula és el diminutiu decosac, i també es feia servir per a denominar una mena de patge.
Kolomyika (коломи́йкa), tipus de cant i ball popular.
Cant coral popular, com a expressió de música tradicional.
Kobzar (кобза´р), bard itinerant que acompanya els poemes èpics cantats anomenatsduma (дума) amb lakobza, o a vegades amb labandura olira de roda. Sovint elskobzars són cecs.
Bandurist (бандури́ст, també банду́рник, банду́рщик,bandúrnyk, bandúrsxyk), músic itinerant que toca labandura (банду́ра), instrument de corda tradicional ucraïnès similar a unacítara. Els que són cecs s'anomenenkobzars.
Lírnyk (лі́рник), músic itinerant que cantava i canta cançons èpiques, històriques i religioses acompanyant-se amb la 'lira de roda' (Ліра колісна,lira kolisna), la versió ucraïnesa de laviola de roda. Sovint eren i són músics cecs. Pertanyien al mateix gremi que elskobzars.
Entre les diferents arts decoratives d'Ucraïna, aquestes dues tècniques són particularment emblemàtiques. Vegeu a baix sota "cultura popular" per saber-ne més.
Pintura dePetrykivka (Петриківський Розпис,Petrykivski Ròzpys oPetrykivski Rózpys), una escola de pintura popular i art decoratiu al poble dePetrykivka (Петрикі́вка).
Borsx oborsxtx (борщ), la sopa nacional, a base deremolatxa; sovint conté també patates, col,agrella, carn de vedella, etc.; se serveix ambsmetana (el que se'n diu "crema de llet agra", coneguda enfrancès com acrème fraiche, enalemany com asaure Sahne i enanglès com asour cream), i herbes fresques, com arajulivert oanet. De fet, es fan molts diferents tipus de sopa, que resulta un plat clau a l'hora de dinar o sopar.
Varényky (варе́ники), mena de ravioli sinoucraïnès portat per l'Horda d'or al segle x.
Osselédets pid xúboiu, arengada sota 'abric de pell' (amanida freda de remolatxa i arengada, entre altres ingredients).
Holubtsý (голубці), farcellets: fulles tendres de col farcides de carn picada de porc o vedella i arròs i cuinades en una salsa.
Khrin (хрін), un condiment similar a la mostassa, però fet derave picant, gairebé igual alwasabijaponès. La picantor puja al nas i no afecta pas la boca.
Kaixa: és un concepte important en la cuina de l'Europa de l'Est. Significa tant cereals cuinats (com seria l'arròs), com també farinetes. S'hi menja una gran varietat de cereals o gramínies, des defajol (hretxka) fins aordi (iatxmín), passant per l'arròs, elsègol (jyto), lacivada (ovès) i elblat (pxenýtsia).
Un brindis típic a Ucraïna és "budmo" (Будмо), que significa 'serem' i que ve a ser l'equivalent del nostre "som i serem".
Te (чай), Ucraïna és un país de te, excepte a la regió deLviv, on la influència de l'Imperi austrohongarès, delspolonesos i delsarmenis presents es nota en el fet que el cafè (que es diu, per cert, cava = кава) hi ha arrelat.
Pyvo (пи́во):cervesa, una tradició molt antiga a Ucraïna. Hi ha moltes petites cerveseries i es fa una cervesa d'alta qualitat artesana, com també industrial. S'acompanya amb peix sec anomenattaranka otaranyka (таранька).
Horivka ohorilka (горі́вка), la paraula per avodka en ucraïnès. Acompanya el menjar. També n'hi ha de picant, que es diuhorilka z pertsem (horilka amb bitxo). De fet, hi ha una infinitat de varietats de derivats de l'horilka, normalment casolans, i s'hi afegeix fruita, herbes aromàtiques, etc.
A part del tall de fusta en l'arquitectura popular, hi ha moltes formes d'art decorativa popular, com ara aquestes:
Vyxyvanka ovyxývanka (вишива́нка o виши́ванка), els brodats tradicionals, espectaculars. Són tot un món i motiu de gran orgull per a la població.
Pýsanka, pl.pýsanky (пи́санка, pl. пи́санки), ous pintats en gran detall per Pasqua, una tècnica i art popular.
Pintura de Petrykivka (Петриківський Розпис,Petrykivski Ròzpys oPetrykivski Rózpys), una escola de pintura popular i art decorativa al poble dePetrykivka (Петрикі́вка). Consisteix principalment en una tècnica de dissenys florals sobre fusta, tela, paper. Alguns dels mestres més coneguts són, d'abans: Tetiana Pata (Тетяна Якимівна Пата, 1884 - 1976), Hanna Pavlenko (Ганна Павленко), Nadia Avràmivna Bilokin (Наді́я Авра́мівна Білокі́нь, 1893 - 1981), Oryxka Pylýpenko (Оришка Пилипенко); d'ara: Marfa Ksenofòntivna Tymtxenko (Ма́рфа Ксенофо́нтівна Ти́мченко, 1922), Fédir Sàvovytx Pankó (Фе́дір Са́вович Панко́), Vassyl Sokolenko (Василь Соколенко) i Zóia Kudix (Зоя Кудіш), entre d'altres.
L'art decorativa de lavytynanka (витинанка), un tipus decollage popular amb retalls molt fins i motius tradicionals. Un dels exponents d'aquest art fouMaria Oksentíïvna Rudnenko (Марія Оксентіївна Руденко, 1915-2003). Per veure exemples de la seva obra i aquesta tècnica, vegeuaquesta pàgina.
La pintura naïf en general és molt típica a Ucraïna: una de les seves manifestacions es palesa en la pintura d'icones sobre vidre. Comença amb un article sobre la pintora contemporània d'icones sobre vidre,Halyna Kuzmenko-Kuznetsova (Галина Кузьменко-Кузнєцова), després sobre la tècnica tradicional de la pintura d'icones sobre vidre dels segle xviii-XIX, i continua amb altres artistes contemporanis en altres tècniques pictòriques, a més d'obres populars anònimes dels segle xviii ixix.
Molins de vent al Museu d'Arquitectura popular nacional a Pyróhiv
Hi ha molts museus, molt repartits pel territori, de manera que en un lloc inesperat et pots trobar amb una col·lecció molt bona d'art, tot i que possiblement petita. Al Museu municipal d'art deKhmelnytski, per exemple, hi ha una compacta però excel·lent col·lecció d'obres deMaria Pryimatxenko (però no sempre exposades per falta d'espai).
Casa museu de Pavló Tytxyna,Kíiv. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i falta de política cultural.
Museu Nacional de Lviv,Lviv. Un dels museus més grans d'Ucraïna, conté la col·lecció més gran d'icones (unes 4.000) i art popular del país; també té altres obres: pintura, gravats, manuscrits, publicacions, etc.
Museu d'Art Occidental i Oriental de Kíev (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com aMuseu d'Art de Bohdan iVàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків), museu dedicat a l'art de l'Europa occidental, d'una banda, i de l'altra, a l'art oriental (Orient Llunyà, Pròxim Orient, Àsia central), de la qual té una magnífica col·lecció.
L'ecomuseu o poble museu és un concepte molt comú a Ucraïna, on se'n diuenskànseny oskànsens (ска́нсени, skànseny), paraula d'origen escandinau, o tambéprosto neba (просто неба), frase que vol dir 'a l'aire lliure' (literalment: 'simplement al cel').
Assentament d'en Mamai, Centre d'informacióCosac Mamai (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba en un parc a la ciutat deKíiv. Recreació d'un assentamentcosac del segle xviii.
Xevtxénkivski hai, nom complet: Museu d'Arquitectura popular i etnografia "Xevtxénkivski hai" (Шевче́нківський гай — етно-парк; Музей народної архітектури і побуту «Шевченківський гай»), prop deLviv. S'enfoca cap a l'arquitectura i l'etnografia de la Ucraïna occidental, en particularHalytxynà i elHutsuls,Lemkos iBoikos (rutens o rusyny, русини), però tambéBucovina,Podíl·lia iVolyn.
A Ucraïna, en part com a herència de laUnió Soviètica, hi ha molts diferents teatres en la majoria de les capitals de província i d'altres. Hi ha edificis especials per a òpera, per a teatre, per al teatre detitelles i per alcirc. És particularment interessant la importància que tingué (o que té) el circ i el teatre de titelles, com per tenir un lloc permanent en cada província dedicat només a aquell art, sovint consistent en edificis grans, a vegades espectaculars, com els del circ i de titelles deKíiv.
Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental" (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар»,Festival Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar, la transcripció del tàtar només és aproximativa). Es presenta entàtar de Crimea iucraïnès i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de laUnió Soviètica, però hi ha participants d'arreu. El nomPorta de Hiozliov prové de l'antic nom de la ciutat deIevpatòria, on es fa el festival a finals d'agost. El 2009 en va tenir-ne lloc la sisena edició.
Festival deJazz de Koktebel: es fa al setembre de cada any al municipi costaner i turístic deKoktebel, aCrimea. Atrau un públic de tot l'espai de l'antigaURSS i hi participen músics de renom d'arreu del món.
MakhnòFest, Festivalunderground musical i literari Dia de la independència amb en Makhnò (МахноФест,MakhnòFest o Музи́чно-літерату́рний андергра́ундовий фестива́ль «День Незале́жності з Махно́м»,Muzytxno-literaturnyi andergràundovyi festyval Den nezaléjnosti z Makhnom),Huliaipole,óblast de Zaporíjia. Aquest potent festival de música i literatura es fa cada any al lloc de naixement deNèstor Makhnò al voltant deldia de la Independència d'Ucraïna. L'organitza l'associació cultural "L'última barricada" (Мистецького об'єднання «OstаNNя Барикада», "Ostànnia Barrykada").
Festival de música Taràs Bulba (Музичний рок-фестиваль «Тарас Бульба»), ciutat deDubno (Ду́бно), a l'óblast de Rivne. Festival anual derock,pop i músicaetno, que té lloc a la riba del riu Ikva, sota les muralles del castell de Dubno.
KlezFest a Ucraïna (Клезфест в Україні), festival enfocat al gènere de música tradicionaljueva delklezmer, que té lloc anualment aKíiv des del 1999.
Trívia:Des que han fitxat el defensa ucraïnèsDmytró Txyhrynski, (Дмитро Чигринський o Дмитро Анатолійович Чигринський), simplificat a Dmitró Txigrinski als mitjans, que va arribar aCatalunya a l'agost d'enguany (2009), tots els partits delBarça són retransmesos per la televisió ucraïnesa.
Volodímir Hrabinski (Володимир Олександрович Грабінський, 1974,Lviv) —Mestre Internacional i "entrenador de mèrit d'Ucraïna" (заслужений тренер України), és a dir, ha rebut un títol universitari d'esport i s'ha guanyat el títol nacional d'entrenador de mèrit per haver format molts destacats alumnes. Va estudiar a laUniversitat Estatal de Cultura Física de Lviv (Львівський державний університет фізичної культури).
L'Hopak (гопа́к) és conegut avui dia principalment com a ball tradicional molt acrobàtic delscosacs ucraïnesos. Tot i així, va originar-se entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal, similar a lacapoeira delBrasil. Avui dia, també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest cas, s'anomenahopak de combat (Бойови́й гопа́к,boiovýi hopak), i tambélluita cosaca (козацький двобій,kozatski dvobíi). Hi ha clubs que practiquen aquest art marcial aLviv,Kíiv,Ternópill,Txernivtsí,Khmelnitski,Kàmianets-Podilski iKirovohrad.
Енциклопедія українознавства (у 10 томах) (Entsyklopèdiia ukraïnoznavstvo, Enciclopèdia sobre Ucraïna en 10 toms, a cura de Volodímir Kubíovitx, publicat per primera vegada a París el 1954, després revisat i reeditat a Nova York, 1989 i) Lviv, 1993, 2003. (en ucraïnès)
Енкилопедія сучасної України: В 25-ти томах (Enciclopèdia de la Ucraïna contemporània). Поліграф книга, 2001. (en ucraïnès)
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
.jpg)
