Genealogia simplificada dels derivats de Unix i clònics.
Unix es va desenvolupar com a successor del sistemaMultics. Es va dissenyar seguint la filosofia següent:
Cadaprograma o eina acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
Les eines s'han de poder combinar entre elles.
Cal utilitzar un format textual per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.
Unix es va fer molt popular a lesuniversitats. Al cap dels anys, van anar sortint moltes variants comercials d'Unix. Actualment,SCO és la propietària legal del codi Unix original, i la marcaUnix és propietat deThe Open Group.
A més dels sistemes Unix comercials, existeixen diversos sistemes operatius basats en la filosofia i els estàndards d'Unix. Els més coneguts sónLinux (que aprofita les einesGNU) i els derivats deBSD. Tot i que no es poden anomenarUnix per raons legals, a efectes pràctics funcionen com a sistemes Unix.
Un grup d'investigadors delsLaboratoris Bell (actualment anomenatsAT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenatMultics (Informació Multiplexada i Sistema de Computació) per usar amb un ordinadorGeneral Electric.[3] Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, però el 1969,Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda deDennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també unsistema operatiu,multitasca, amb sistema d'arxius, intèrpret d'ordres i algunes eines per al computador DEC.[4] Se li va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i podia suportar dos usuaris simultàniament. La seva llicència d'ús era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones.[5] Això motivaria després la creació delProjecte GNU per al desenvolupament deprogramari lliure.
Fins a aquest instant, no havia existit suport econòmic per part delslaboratoris Bell, però això va canviar quan el Grup d'Investigació en Ciències de la Computació va decidir utilitzar UNIX en una màquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie van aconseguir complir amb la sol·licitud d'agregar eines que permetessin el processament de textos a UNIX en una màquinaPDP-11/20, i com a conseqüència d'això van aconseguir el suport econòmic dels laboratoris Bell. Va ser així com per primera vegada, en1970, es parla oficialment del sistema operatiu UNIX[6] executat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per donar format a textos (runoff) i uneditor de text. Tant el sistema operatiu com els programes van ser escrits en el llenguatge assemblador de la PDP-11/20. Aquest "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, va ser utilitzat en els laboratoris Bell per processar les sol·licituds de patents que ells rebien. Aviat, runoff va ser millorat fins a convertir-se entroff, el primer programa d'edició electrònica que permetia realitzarcomposició tipogràfica. El3 de novembre de1971 Thomson i Ritchie van publicar un manual de programació d'UNIX (títol original en anglès: "UNIX Programmer's Manual").[7]
En1972 es va prendre la decisió d'escriure novament UNIX, però aquesta vegada en elllenguatge de programació C.[8] Aquest canvi significava que UNIX podria ser fàcilment modificat per funcionar en altres computadores (d'aquesta manera, es tornava portable) i així altres variacions podien ser desenvolupades per altres programadors. Ara, el codi era més concís i compacte, la qual cosa es va traduir en un augment en la velocitat de desenvolupament d'UNIX. AT&T va posar a UNIX a la disposició d'universitats i companyies, també al govern delsEstats Units, a través de llicències.[9]Una d'aquestes llicències va ser atorgada al Departament de Computació de la Universitat de Califòrnia, amb seu en Berkeley.[9] En 1975 aquesta institució va desenvolupar i va publicar el seu propi succedani d'UNIX, coneguda comBerkeley Software Distribution (BSD), que es va convertir en una forta competència per a la família UNIX d'AT&T.
Mentrestant,AT&T va crear una divisió comercial denominadaUnix Systems Laboratories per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenvolupament va prosseguir, amb el lliurament de les versions 4, 5 i 6[10] en el transcurs de1975. Aquestes versions incloïen elspipes ocanonades, la qual cosa va permetre donar al desenvolupament una orientació modular respecte a la base del codi, aconseguint augmentar encara més la velocitat de desenvolupament. Ja en1978, prop de 600 o més màquines estaven executant-se amb alguna de les diferents encarnacions d'UNIX.
La versió 7,[10] l'última versió de l'UNIX original amb àmplia distribució, va entrar en circulació en1979. Les versions 8, 9 i 10[10] es van desenvolupar durant ladècada de 1980, però la seva circulació es va limitar a unes quantes universitats, a pesar que es van publicar els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'aquesta investigació van servir de base per a la creació dePlan 9 from Bell Labs, un nou sistema operatiu portable i distribuït, dissenyat per ser el successor d'UNIX en investigació pelsLaboratoris Bell.
Hi ha diverses famílies del sistema operatiu UNIX que han evolucionat de manera independent al llarg dels anys. Cada família es distingeix no tant per les seves diferències tècniques com per les seves diferències en propietat intel·lectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directament o indirectament, per altres famílies.
Les famílies UNIX més significatives són:
AT&T: la família que va tindre el seu origen en l'UNIX de AT&T. Considerada la família UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius més significatius són UNIX System III i UNIXSystem V.
BSD: família originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD es va reescriure per no incorporar propietat intel·lectual originària d'AT&T en la versió 4. La primera implementació dels protocolsTCP/IP que van donar origen aInternet són la pila (stack) TCP/IP BSD.
AIX: aquesta família sorgeix pel llicenciament d'UNIX System III aIBM.
Xenix: familia derivada de l'adquisició dels drets originals de AT&T primer per part de Microsoft i després aquest els va vendre a SCO.
GNU: En1983,Richard Stallman va anunciar elProjecte GNU, un ambiciós esforç per crear un sistema similar a Unix, que pogués ser distribuït lliurement. El programari desenvolupat per aquest projecte -per exemple, GNUEmacs iGCC - també ha estat part fonamental d'altres sistemes UNIX.
Linux: En1991, quanLinus Torvalds va començar a proposar elnucliLinux i a reunir col·laboradors, les eines GNU eren l'elecció perfecta. En combinar-se ambdós elements, van conformar la base del sistema operatiu (basat enPOSIX) que avui coneixem com aGNU/Linux. Les distribucions GNU/Linux basades en el nucli, el programari GNU i altres agregats, entre els quals podem mencionarRed Hat Linux iDebian, s'han fet populars tant entre els aficionats a la computació com en el món empresarial. Observeu que Linux té un origen independent, i per això es considera un clon d'UNIX i no un UNIX en el sentit històric.
Les interrelacions entre aquestes famílies són les següents, aproximadament en ordre cronològic:
La família BSD sorgeix del llicenciament de l'UNIX original de AT&T.
Xenix també sorgeix pel llicenciament de l'UNIX original de AT&T, encara que llaborç no era propietat de SCO.
AIX sorgeix pel llicenciament de'UNIX System III, però també incorpora propietat intel·lectual de BSD.
La família original AT&T incorpora il·legalment propietat intel·lectual de BSD en UNIX System III r3.
La família AIX torna a incorporar propietat intel·lectual de la familia AT&T, aquesta vegada procedent d'UNIX System V.
Linux incorpora propietat intel·lectual de BSD, gràcies al fet que aquest també s'allibera amb una llicència de codi obert denominadaOpen-source BSD.
SegonsSCO Group, Linux incorpora propietat intel·lectual procedent d'AIX, gràcies a la col·laboració d'IBM en la versió 2.4, encara no demostrat.
Al llarg de la història ha sorgit una gran multitud d'implementacions comercials d'UNIX. No obstant això, un conjunt reduït de productes ha consolidat el mercat i preval gràcies a un continu esforç de desenvolupament per part dels seus fabricants. Els més importants són:
Solaris deSun Microsystems. Un dels sistemes operatius Unix més difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seva gran estabilitat. Part del codi font de Solaris s'ha alliberat amb llicència de fonts obertes (OpenSolaris).
AIX d'IBM. L'UNIX "propietari" d'IBM va complir 30 anys de vida en el 2016 i continua en ple desenvolupament, amb una perceptible herència del mainframe en camps com lavirtualització o la RAS dels serveis, heretada dels seus "germans majors".
HP-UX d'Hewlett-Packard. Aquest sistema operatiu també va néixer lligat a les computadores departamentals d'aquest fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenvolupament.
macOS. Es tracta d'un UNIX complet, aprovat perThe Open Group. La seva diferència marcada és que posseeix una interfície gràfica propietària anomenadaAqua, i és principalment desenvolupada enObjective-C en lloc de C o C++.
Existeixen sistemes operatius basats en el nucliLinux, i el conjunt d'aplicacionsGNU (també denominatGNU/Linux), entre les més utilitzades trobem:
SUSE Linux deNovell. Originalment alliberat per la companyia alemanyaSuSE. És popular per les seves eines d'administració centralitzada. De manera anàloga aRedHat ambFedora, recolza el projecteopenSUSE.
També són populars els sistemes operatius descendents del 4.4BSD:
FreeBSD. Potser el sistema operatiu més popular de la família, de propòsit múltiple. Amb una implementacióSMP molt elaborada, és el sistema operatiu utilitzat pels servidors deYahoo. I com base de molts sistemes operatius entre ellsMac OS X deApple.
OpenBSD. Àmpliament reconeguda per la seva seguretat proactiva i auditoria permanent del codi font. És utilitzada en ambients on la seguretat primera sobretot, és usual trobar-ho instal·lat en servidors que actuen comFirewall,VPN oProxy.
NetBSD. Se li coneix per la seva portabilitat, a octubre de 2008: 53 arquitectures suportades. LaNASA ho ha utilitzat per a la investigació en xarxesTCP/IP satel·litàries, igual que per reciclar computadores velles amb programari modern.
Les següents implementacions d'UNIX tenen importància des del punt de vista històric, no obstant això, actualment estan en desús:
