L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (francès:Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture,anglès:United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, abreujatUNESCO) fou establerta per lesNacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional eneducació,ciència,cultura icomunicació.
Avui dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats.[1] Té la seu aParís (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals; programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres; projectes històrics i culturals regionals; foment de lacooperació internacional per preservar elpatrimoni cultural i natural mundial, i promoció delsdrets humans.
A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any1946 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com aPatrimoni Comú de la Humanitat.
El paper de la UNESCO ha estat controvertit moltes vegades. Durant els anys 70 i 80, diversos països occidentals van criticar que la UNESCO es feia servir com un fòrum de païsoscomunistes i delTercer Món en contra delspaïsos occidentals. Especialment, es va criticar el plaNou Ordre Internacional de la Informació, al·legant que anava en contra de lallibertat de premsa. ElsEstats Units d'Amèrica van abandonar la UNESCO el1984, van retornar-hi el2003 i està previst que se’n retirin de nou el 31 de desembre de2018.[2] ElRegne Unit va retirar-se'n el1984, i va reingressar-hi el1997. També s'ha criticat la UNESCO pel seu excés deburocràcia.
Una de les missions de la UNESCO és la de mantenir una relació de llocs que són considerats Patrimoni de la Humanitat. Aquests llocs són emplaçaments històrics o naturals la preservació i adequació dels quals són considerats importants per la comunitat internacional. La UNESCO, però, no s'involucra directament en llur manteniment. L'organització també posa al dia la llista d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat; i des del1997, el Registre Internacional de la Memòria del Món.
La UNESCO també va ser la responsable de la fundació de l'OANA, l'Organització d'Agències de Notícies de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta divisió abasteix el Consell Internacional de Ciència. La UNESCO hi és representada pelsAmbaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO.
La UNESCO és l'encarregada de coordinar les activitats de la Dècada Internacional per la Promoció d'una Cultura de Pau i de No-Violència per als Infants del Món (2001-2010), tal com va ser anomenada per l'Organització de les Nacions Unides l'any1998.
Cada any, la UNESCO promou els drets de lallibertat d'expressió i la llibertat de premsa com a drets humans bàsics, amb la creació de la jornada internacional anomenada Dia Mundial de la Llibertat de Premsa el dia3 de maig. L'esdeveniment és commemorat per recordar, celebrar i emfasitzar la importància de la llibertat de premsa com a element crucial de qualsevol societat íntegra, democràtica i lliure.
El 1998 la UNESCO va començar a donar suport alprogramari lliure (programari que dona llibertat als usuaris de poder modificar-lo i redistribuir-lo). Fou un fet notable el finançament parcial que va oferir la UNESCO a la creació del Directori de Programari Lliure. La resta va ser finançada per la Fundació del Programari Lliure (Free Software Foundation).
El31 d'octubre de2011 la UNESCO aprova l'admissió dePalestina com a estat de ple dret a aquesta organització cultural. Això va representar un pas més de l'Autoritat Nacional Palestina per aconseguir el reconeixement de l'ONU,[3] que tenia pendent fins a final d'any. Aquest fet va provocar la reacció delsEstats Units, que immediatament van anunciar que deixaven d'aportar els seus fons a la UNESCO i, per tant, l'anul·lació d'un pagament de 60 milions dedòlars (uns 43 milions d'euros) que estava previst per a aquell mateix novembre (l'endemà de la resolució), assegurant que el reconeixement de Palestina com a estat de ple dret posava en marxa restriccions legislatives existents des de temps de l'administracióBush que impedien la contribució econòmica a l'organització si es donava el cas de l'admissió de Palestina.[4]
El 3 de juny del2013 se signa a París un conveni entre qui aleshores era president de la Generalitat, Artur Mas, i la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, segons el qual Catalunya pot enviar els seus propis representants a la UNESCO, que no formaran part de la delegació permanent espanyola. L'acord es fa amb col·laboració amb el govern espanyol, ja que ho preveia un article de l'Estatut que elConstitucional no va recórrer.[5][6]
El 26 de gener de 2026, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya,Jaume Duch, i el ministre d'Afers Exteriors de l'Estat espanyol,José Manuel Albares, van signar a Madrid un acord per establir el marc jurídic i polític perquè Catalunya participi com a membre associat en els espais de treball, programes i òrgans de funcionament de la UNESCO[7][8].
Ja el 1942, en període de guerra, els governs dels països europeus, que s'enfrontaven a l'Alemanya nazi iels seus aliats, es reuniren alRegne Unit per la Conferència de Ministres d'Educació Aliats (CAME, per les seves sigles enanglès). LaSegona Guerra Mundial encara estava lluny d'acabar-se, però aquests països estaven cercant maneres i mitjans de reconstruir els seus sistemes educatius una vegada s'aconseguís establir la pau. El projecte guanyà força molt ràpidament i aviat agafà un caire universal. Nous governs, com ara el delsEstats Units, decidiren unir-s'hi.
A proposta de la CAME, entre l'1 i el 16 de novembre del1945 se celebrà aLondres una Conferència de les Nacions Unides per l'establiment d'una organització educativa i cultural (ECO/CONF). La guerra amb prou feines havia acabat quan s'inaugurà la conferència, que reuní els representants de quaranta-quatre països. Incitats perFrança i el Regne Unit, dos països que havien sofert moltes penúries durant el conflicte, els delegats decidiren crear una organització que representaria una autèntica cultura de la pau. Des del seu punt de vista, la nova organització havia d'establir la "solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat" i, en fer-ho, evitar que esclatés una altra guerra mundial.
Al final de la conferència, trenta-set països fundaren l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. La Constitució de la UNESCO, signada el 16 de novembre del 1945, entrà en vigor el 4 de novembre del 1946 després de ser ratificada per vint països:Austràlia, elBrasil, elCanadà, laXina,Txecoslovàquia,Dinamarca, laRepública Dominicana,Egipte,França,Grècia, l'Índia, elLíban,Mèxic,Nova Zelanda,Noruega,Aràbia Saudita,Sud-àfrica,Turquia, elRegne Unit i elsEstats Units. La primera sessió de la Conferència General de la UNESCO se celebrà a París entre el 19 de novembre i el 10 de desembre del 1946 amb la participació de representants de 30 governs amb dret de vot.
Les cendres de la Segona Guerra Mundial es reflecteixen en la composició dels Estats membres fundadors de la UNESCO. ElJapó i laRepública Federal Alemanya esdevingueren membres el 1951 iEspanya el 1953. Altres factors històrics importants, com per exemple laGuerra Freda, el procés dedescolonització i la dissolució de l'URSS també deixaren la seva traça en la UNESCO. L'URSS s'uní a la UNESCO el 1954, i el 1992 hi fou substituïda per laFederació Russa. Dinou estats africans n'esdevingueren membres el 1960. Dotze repúbliques de l'antiga Unió Soviètica s'uniren a la UNESCO en el període que va entre el 1991 i el 1993.
LaLliga de Nacions, precursora de les Nacions Unides, també tenia una institució que s'ocupava de la cooperació intel·lectual. Era anomenada el "Comité Internacional de Cooperació Intel·lectual" (ICIC) i tenia membres prestigiosos com araAlbert Einstein,Thomas Mann oMarie Curie.[9]
La Conferència General, que reuneix a representants de tots els Estats membres, es reuneix cada 2 anys (anys imparells). El director general és elegit per la Conferència General per un període de 4 anys renovable una sola vegada (des de 2005). ElConsell Executiu es reuneix almenys 2 vegades a l'any entre sessions de la Conferència General. Els seus membres en són 58, i són elegits per la Conferència General per un mandat de 4 anys. La seva plantilla d'efectius són més de 2.400 de personal internacional, incloent un miler dels administratius.
LaCiutat del Vaticà, és un cas especial, ja que es tracta d'un observador permanent davant la Conferència General i la Junta Executiva.
Premi Félix Houphouët-Boigny, per honrar individus vius i institucions o organismes actius públics o privats que han fet una contribució significativa a promoure, buscar, protegir o mantenir la pau en conformitat amb laCarta de les Nacions Unides i la Constitució d'UNESCO.
Premi Internacional Great Man-Made River, sobre recursos de l'aigua en zones àrides o semiàrides.
Premi Internacional Simón Bolívar, té per objecte recompensar una activitat particularment meritòria que, de conformitat amb l'esperit deSimón Bolívar, hagi contribuït a la llibertat, la independència i la dignitat dels pobles, a l'enfortiment de la solidaritat entre les nacions, afavorint el seu desenvolupament o facilitant l'adveniment d'un nou ordre internacional econòmic, social i cultural. Aquesta activitat pot consistir en una creació intel·lectual o artística, realització social o accions de motivació de l'opinió pública.
Premi Javed Husain, per a joves científics.
Premi Jikji Memory of the World, per a les persones o institucions que hagin fet contribucions significatives a la preservació i accessibilitat del patrimoni documental.
Premi Kalinga, a la popularització de la ciència, creat el 1952 per les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Sr Bijoyanand Patnaik d'Orissa (Índia, exKalinga), president fundador del Kalinga Foundation Trust, ha fet donació a la UNESCO d'una subvenció de dos mil lliures pel premi anual d'aquest guardó internacional, fou una idea de François Le lion, com a membre de la UNESCO i amb l'ajut de Louis de Broglie i Jacques Bergier.
Premi L'Oréal-UNESCO, a dones científiques. recompensa les grans investigadores que han contribuït al progrés científic, cadascuna en el seu camp d'investigació. Té per metes millorar la representació de les dones en carreres científiques i reconèixer la seva contribució al progrés de la ciència, aquest premi va ser establert el 1998 pel grup francèsL'Oreal i de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Permet educar les dones joves en la ciència i millorar la imatge de la multinacional L'Oreal.
Beques UNESCO-L'Oréal International.
Medalla Sergei Eisenstein, per mèrits dins l'art cinematogràfic.
Premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom, creat el 1997, amb distinció a una persona, organització o institució que ha fet una contribució destacada a la defensa o promoció de lallibertat de premsa a qualsevol lloc del món, especialment si aquesta contribució ha estat realitzada en condicions de perill.
Premi UNESCO, per a l'educació per a la pau, dotat amb 60.000 dòlars, té per objecte promoure totes les formes d'acció que tractarà de "construir a la ment dels homes els baluards de la pau" (Constitució de la UNESCO), recompensant un exemple particularment significatiu per alertar a l'opinió pública i mobilitzar la consciència de la humanitat per la causa de la pau. Aquest premi és lliurat aParís, a la seu de la UNESCO,21 de setembre, Dia Internacional de manteniment de la pau de l'ONU.
Premi UNESCO, per a l'educació sobre els drets humans.
Premi UNESCO de Ciència, guardó biennal atorgat per la Unesco a una «persona o grup de persones per contribucions fetes al desenvolupament tecnològic d'un Estat o regió d'un membre en desenvolupament, a través de l'aplicació d'investigacions científiques i tecnològiques (particularment en els camps d'educació, enginyeria, i desenvolupament industrial)».
Premi UNESCO, per la seva destacada contribució a la promoció i preservació de la diversitat cultural a través de Cinema en el Asia Pacific Screen Awards.
El Fòrum de la Joventut de la UNESCO és una trobada de joves líders mundials que es fa a París, prèviament a la Conferència General d'aquesta organització internacional, i té com a finalitat assessorar i proposar accions per a polítiques enjoventut.
El fòrum va ser creat per la UNESCO el 1999 i reconegut com un apèndix permanent de la Conferència General el 2003. És, juntament amb elFòrum Mundial de Joves de l'ONU, una de les trobades més importants de joves líders del món. Hi assisteixen delegats d'aproximadament de 150 països i nombrosesONG. Han participat delegats que després han tingut importants desenvolupaments en les seves carreres internacionals, com va ser Miguel Teixidor de Mèxic,Mia Handshin d'Austràlia, Marina Galkina de Rússia, Simo Salmela de Finlàndia, Francisco Menin de l'Argentina, i Sandra Banfi de l'Uruguai.
Elsestats membres han d'enviar representants per participar en els debats, que tenen la qualitat de delegats diplomàtics. Aquests intercanvien visions, experiències, i detecten preocupacions i problemes comuns en sessions de treball. I després realitzen un informe expressant propostes per a l'Organització, i s'incorpora com a document de treball previ de la Conferència General.
L'Organització pren seriosament l'informe i desenvolupa les activitats proposades en ell. Un exemple és el desenvolupament de Fòrums de Joventut regionals, proposats en l'informe de l'any 2005.
Els temes abordats han estat:
2001 - Erradicació de la Pobresa.
2003 - UNESCO i Joventut: un mutu compromís.
2005 - Joventut i Diàleg de Civilitzacions, Cultures i Pobles - Idees per a l'acció en educació, les ciències, la cultura i la comunicació.
2007 - Educació i desenvolupament econòmic i la contribució de la ciència i la tecnologia en el desenvolupament sostenible.
LaXarxa del Pla d'Escoles Associades de la UNESCO (xarxaPEA) (ASPnet en anglès), comunament coneguda com aEscoles Associades de la UNESCO, està formada per un conjunt de centres educatius repartits per tot el món. Consta de més de 8.000 centres educatius, entre els quals trobem escoles parvularis, primàries, secundàries i instituts de formació superior.
El principal objectiu d'aquesta organització és el de seguir els principis que marca la UNESCO relacionats entre altres temes amb lacultura, lapau, elsdrets humans, laigualtat social entre les persones i elmedi ambient.
La xarxa PEA que va néixer a partir de l'any1953 té entre els seus fins a l'acostament entre alumnes i les alumnes procedents de realitats culturals diferents i ajudar-los a trobar solucions davant les problemàtiques del present segle. Per això un dels eixos que vertebren aquest projecte és la comunicació d'experiències entre l'alumnat dels diversos països i l'elaboració de projectes comuns que ajudin a millorar el nostre planeta.
Els principals temes tractats són:
La problemàtica del nostre planeta i les possibles solucions a aquesta, entre les quals destaca el paper de l'ONU per a la solució d'aquests conflictes.
.jpg)
.jpg)
%2c_UNESCO_Director_General_(1961-1974).JPG)
_(2)-_presidenciagovar-_29MAR07.jpg)
.jpg)
