| Nom curt | Type X |
|---|---|
| Constructors | Friedrich Krupp Germaniawerft |
| Període de construcció | 1939 - 1944 |
| Període de servei | 1941 |
Operador/s | |
| Unitats | |
| Completades | 8 |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | U-Boot |
| Desplaçament | 1763 t 2177 t (en immersió) |
| Eslora | 89,8 m |
| Mànega | 9,2 m |
| Calat | 4,7 m |
| Profunditat | 220 m |
L'U-Boot tipus X (XB) van ser un tipus especial desubmarinsalemanys durant lasegona guerra mundial. Dissenyats per a fer deminadors de llarg abast, es van fer servir més tard com a transports a llarga distància, tasca que van compartir amb elsU-Boot tipus IXD.
Eltipus X va ser dissenyat específicament per allotjar la recentment dissenyadaSchactmine A (SMA) que era unamina ancorada. El disseny inicial preveia l'emmagatzematge en sec ja que les mines necessitaven que els seus detonadors s'ajustessin individualment abans del seu llançament; aquest submarí es va projectar que desplacés unes 2.500 tones. Es va projectar una nova variant, laTipus XA, la qual tenia més espai per a mines aprofitant els tancs de llast externs.[1] Cap d'aquests dissenys va entrar en producció.[2]Es van construir vuit submarins deltipus XB, que substituïen la cambra de magatzem en sec deltipus X per sis tubs de llançament vertical inundables a la secció de proa del casc. En aquests tubs es podien portar fins a 18 mines, amb 48 mines més en 12 carrils addicionals sobre els tancs de llast. Només tenia dos tubs llançatorpedes a popa.[3] Quan es feien servir com a transports la càrrega anava en els tubs de llançament o en contenidors soldats sobre els rails dels tancs de llast.El primer Tipus IXB es va botar el maig de 1941.[3]
Sis dels vuit Tipus IXB construïts van ser enfonsats durant la guerra i dos van sobreviure fins al final de la guerra.[4] Un va ser el U-234 que es va rendir a vaixells de laUS Navy el 14 de maig de 1945 en ruta cap al Japó amb una càrrega que incloïa 560 kg d'òxid d'urani, els dissenys tècnics per a construir el caçaMe 262[5]L'altre tipus IXB que va sobreviure va ser l'U-219 que va arribar a Batavia (actualment Jakarta) el desembre de 1944 amb una carga que incloïacoets V-2 desmantellats per al Japó. Amb la rendició alemanya el U-216 va ser confiscat pels Japonesos el 8 de maig de 1945, la seva tripulació internada i el submarí va ser posat en servei a la Marina Imperial del Japó com a I-505.[6]