Untxakra[1] (ocakra,[2] delsànscritचक्रंcakraṃ, enpalichakka, entibetàkhorlo, enmalaicakera, "roda", "cercle", "vòrtex") és, segons l'hinduisme i els seus sistemes espirituals delioga, un "nus d'energia" situat al cos humà que constitueix un centre de contacte i interacció entre el cos físic i el cos subtil. S'associen a unsplexes nerviosos i aglàndules endocrines.[3]
Històricament, es deia que hi havia set txakres principals i incomptables de menors. Recentment, s'ha descobert que hi ha 11 txakres majors.[4]Els canals o camins per on flueix l'energia vital,kundalini oprana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenennadis.[5]
Els set txakres principals es descriuen en una columna ascendent des de la base de la columna a la crisma (el cap). Cada txakra està associat amb un color, múltiples funcions específiques, un aspecte de la consciència, un element clàssic i altres correspondències.[6]
Tradicionalment els txakres es simbolitzem per la flor delotus, un símbol espiritual dins la tradició hindú. És considerada una flor immaculada que brota del fang simbolitzant que l'esperit pur que sorgeix de la matèria impura del cos. La tija és l'eix del món per on circula lakundalini. Energia que s'acumula a la base de la columna vertebral (txakra muladara) i a mesura que es progressa en l'espiritualitat va ascendit pels diferents txakres fins a arribar al txakra sahasrara, produint la realització (samadi). Pels practicants deioga els txakres representen un ordre evolutiu, el seu camí espiritual cap a la dissolució de la dualitat.
Per tal d'activar-los existixen principalment dos mètodes. Portant elprana o respiració cap a l'òrgan associat o a la localització. O bé, concentrant la ment al lloc on s'ubica. Els txakres són portadors de certa carga energètica però també una base per realitzar visualitzacions que guien les meditacions pel cos.[3]
La simbologia és una ajuda, una guia per tal de treballar-los. Però és més important la pròpia experiència ja que a vegades pot diferir de la teoria. De fet la simbologia pot variar lleugerament segons el corrent o disciplina des dels quals es treballin.
