Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Tupaies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Tupaia (gènere)».
Infotaula d'ésser viuTupaies
ScandentiaModifica el valor a Wikidata

tupaia de BelangerModifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
ClasseMammalia
SuperordreEuarchontoglires
OrdreScandentiaModifica el valor a Wikidata
Wagner, 1855
Famílies

Lestupaies (Scandentia) sónmamífers petits que viuen alsboscos tropicals del sud isud-est asiàtic.[1][2] Constitueixen tot l'ordreScandentia, que es divideix en duesfamílies: elstupàids (19 espècies) i els ptilocèrcids (una espècie, latupaia de cua emplomallada).[3][4] N'hi ha vintespècies repartides en cincgèneres. Les tupaies tenen elcervell més gros en proporció alpes delcos de qualsevolanimal, fins i tot més que elséssers humans.

Les tupaies tenen una proporció demassa cerebral i corporal més alta que qualsevol altre mamífer, inclososels humans,[5] però les proporcions altes no són estranyes per als animals que pesen menys d'1 kg.

Entre els ordres de mamífers, les tupaies estan estretament relacionades amb elsprimats i s'han utilitzat com a alternativa als primats en estudis experimentals de miopia, estrès psicosocial ihepatitis.[6]

Nom

[modifica]

El nomTupaia deriva detupai, la paraulamalaia per aesquirol,[7] i va ser ideat perStamford Raffles.[8]

Descripció

[modifica]
Dentició deTupaia
Tupaia deMadras (Anathana ellioti)
Tupaia cuafina indoxinesa (Dendrogale murina)
Tupaia de Belanger (Tupaia belangeri)
Tupaia comuna (T. glis)
Tupaia de Horsfield (T. javanica)
Tupaia Pigmea (T. minor)
Tupaia de cua emplomallada (representació de 1850 dePtilocercus lowii)

Les tupaies són animals esvelts amb cues llargues i pelatge suau, de color grisenc a marró vermellós. Les espècies terrestres solen ser més grans que les que viuen arbres i tenir urpes més grans, que utilitzen per desenterrar preses d'insectes. Tenen dents canines poc desenvolupades i molars no especialitzats, amb unafórmula dental global de 2.1.3.3 / 3.1.3.3.[9]

Les tupaies tenen bonavisió, que ésbinocular en el cas de les espècies més arbòries.

Reproducció

[modifica]

Les femelles de tupaies tenen un període de gestació de 45 a 50 dies i donen a llum fins a tres cries en nius folrats de fulles seques dins dels buits dels arbres. Les cries neixen cegues i sense pèl, però poden abandonar el niu al cap d'aproximadament un mes. Durant aquest període, la mare proporciona relativament poca atenció materna, visitant els seus petits només uns minuts cada dos dies per alletar-los.

Les topaies arriben a la maduresa sexual després d'uns quatre mesos i es reprodueixen durant gran part de l'any, sense una temporada de reproducció clara en la majoria de les espècies.[9]

Comportament

[modifica]

Les tupaies viuen en petits grups familiars, que defensen el seuterritori dels intrusos. La majoria són diürnes, encara que latupaia de cua emplomallada és nocturna.

Marquen els seus territoris utilitzant diversesglàndules olorífiques oorina, depenent de l'espècie particular.

Dieta

[modifica]

Les tupaies són omnívores, s'alimenten d'insectes, petits vertebrats, fruits i llavors. Entre altres coses, les tupaies mengen fruita deRafflesia.

La tupaies amb cua de ploma a Malàisia poden consumir grans quantitats de nèctar fermentat de manera natural dels capolls florals de la palmera BertamEugeissona tristis (amb fins a un 3,8% de contingut d'alcohol) durant tot l'any sense que això tingui cap efecte sobre el comportament.[10][11]

També s'ha observat que les tupaies mengen intencionadament aliments rics encapsaïcina i Cap2, un comportament únic entre altres mamífers diferents dels humans. Una únicamutació de TRPV1 redueix la seva resposta al dolor als capsaïcines, que els científics creuen que és unaadaptació evolutiva per poder consumir aliments picants en els seus hàbitats naturals.[12]

Taxonomia

[modifica]

Constitueixen tot l'ordreScandentia, dividit en lesfamíliestupàids, les tupaies, i Ptilocercidae, la tupaia de cua de ploma. Les 20espècies es classifiquen en cincgèneres.

Les tupaies es van traslladar de l'ordre delsinsectívors a l'ordre delsprimats a causa de certes similituds internes amb els primats (per exemple, semblances en l'anatomia delcervell, destacades per Wilfrid Le Gros Clark), i es van classificar com a "prosimis primitius", però aviat es van separar dels primats i es van traslladar al seu propiclade. Els taxònoms continuen perfeccionant les relacions de les tupaies amb els primats i amb altres clades estretament relacionats.

Els estudisfilogenètics moleculars han suggerit que les tupaies arborícoles haurien de rebre el mateix rang (ordre) que els primats i, amb els primats i elslèmurs voladors (colugos), pertanyen a l'ordre delsEuarconts. Segons aquesta classificació, els Euarchonta són germans delsGlirs (lagomorfs irosegadors), i els dos grups es combinen en elsuperordreEuarchontoglires.[13] No obstant això, no es pot descartar la col·locació alternativa de les tupaies com a germanes tant de Glirs com dePrimatomorpha.[14] Estudis recents situen Scandentia com a germana dels Glirs, invalidant Euarchonta: és aquesta organització la que es mostra al diagrama d'arbre següent.[15][14]




Scandentia (tupaies)


Glires

Rodentia (rosegadors)



Lagomorpha (conills, llebres)




Primatomorpha

Dermoptera




Plesiadapiformes



Primats





En el passat s'havien proposat altres arranjaments d'aquestes ordres, i l'arbre anterior només és una proposta ben afavorida.[16] Encara que se sap que Scandentia és un dels clades Euarchontoglire mésbasals, la posició filogenètica exacta encara no es considera resolta: pot ser germana de Glirs, Primatomorpha,[17] oDermoptera, o separada i germana de tots els altres Euarchontoglires.[18][19] Els elements curts intercalats (SINE) mostren fortament que els scandentia pertanyen al grup euarchonta:[20]


Glires

Rodentia (rosegadors)



Lagomorpha (conills, llebres)



Euarchonta

Scandentia (tupaies)


Primatomorpha


Dermoptera





Primats (†Plesiadapiformes,Strepsirrhini,Haplorrhini)






Ordre Scandentia

[modifica]

Les 23espècies es classifiquen en quatregèneres, que es divideixen en dues famílies. La majoria pertanyen a la família «ordinària» delstupàids, però una espècie, latupaia de cua emplomallada, és prou diferent per a justificar la col·locació a la seva pròpia família, els Ptilocercidae; es creu que les dues famílies es van separar fa 60 milions d'anys.[21] L'antic gènereTupaiidae Urogale es va dissoldre el 2011 quan la tupaia de Mindanao es va traslladar aTupaia basant-se en una filogènia molecular.[21]

FamíliaTupaiidae
Família Ptilocercidae

Registre fòssil

[modifica]

El registre fòssil de les tupaies és pobre. La tupaia putativa més antiga,Eodendrogale parva, és de l'Eocè mitjà deHenan, Xina, però la identitat d'aquest animal és incerta. Altres fòssils provenen delMiocè de Tailàndia, Pakistan, Índia iYunnan, Xina, així com delPliocè de l'Índia. La majoria pertanyen a la família Tupaiidae; es creu que una espècie fòssil descrita de l'Oligocè de Yunnan està més a prop de la tupaia amb cua de ploma.[22]

Les espècies fòssils anomenades inclouenProdendrogale yunnanica,Prodendrogale engesseri iTupaia storchi de Yunnan,Tupaia miocenica de Tailàndia,Palaeotupaia sivalicus de l'Índia[23] iPtilocercus kylin de Yunnan.[22]

Referències

[modifica]
  1. «Tree shrew | mammal» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
  2. «Diversity and Biogeography of Treeshrews». [Consulta: 31 març 2021].
  3. «Scandentia (Tree Shrews) | Encyclopedia.com». [Consulta: 1r setembre 2021].
  4. «Mindat.org». [Consulta: 1r setembre 2021].
  5. «an article on Tupaia belangeri». Washington University. Arxivat de l'original el 2010-06-01.
  6. Cao, J.; Yang, E.B.; Su, J.-J.; Li, Y.; Chow, P. Journal of Medical Primatology, 32, 3, 2003, pàg. 123–130.DOI:10.1034/j.1600-0684.2003.00022.x.PMID:12823622 [Consulta: 1r gener 2012].
  7. Nowak, R.M..Walker's Mammals of the World. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 245.ISBN 978-0-8018-5789-8. 
  8. Craig, John.A new universal etymological technological, and pronouncing dictionary of the English Language, 1849. 
  9. 9,09,1Martin, Robert D. Macdonald.The Encyclopedia of Mammals. New York, NY: Facts on File, 1984, p. 440–445.ISBN 978-0-87196-871-5. 
  10. Moscowicz, Clara. «Tiny tree shrew can drink you under the table». NBC News.
  11. Wiens F, Zitzmann A, Lachance MA, Yegles M, Pragst F, Wurst FM; etal Proc Natl Acad Sci U S A, 105, 30, 2008, pàg. 10426-31.Bibcode:2008PNAS..10510426W.DOI:10.1073/pnas.0801628105.PMC:2492458.PMID:18663222 [Consulta: free].
  12. «See Why Tree Shrews Are Only the Second Known Mammal to Seek Spicy Food» (en anglès). nationalgeographic.com. [Consulta: 26 agost 2018].
  13. Janecka, Jan E.; Miller, Webb; Pringle, Thomas H.; Wiens, Frank; Zitzmann, Annette Science, 318, 5851, 02-11-2007, pàg. 792–794.Bibcode:2007Sci...318..792J.DOI:10.1126/science.1147555.PMID:17975064.
  14. 14,014,1Zhou, Xuming; Sun, Fengming; Xu, Shixia; Yang, Guang; Li, Ming Integrative Zoology, 10, 2, 01-03-2015, pàg. 186–198.DOI:10.1111/1749-4877.12116.ISSN:1749-4877.PMID:25311886.
  15. Meredith, Robert W.; Janečka, Jan E.; Gatesy, John; Ryder, Oliver A.; Fisher, Colleen A. Science, 334, 6055, 28-10-2011, pàg. 521–524.Bibcode:2011Sci...334..521M.DOI:10.1126/science.1211028.ISSN:0036-8075.PMID:21940861.
  16. Pettigrew, J.D.; Jamieson, B.G.; Robson, S.K.; Hall, L.S.; McAnally, K.I. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 325, 1229, 1989, pàg. 489–559.Bibcode:1989RSPTB.325..489P.DOI:10.1098/rstb.1989.0102.PMID:2575767.
  17. Lin, J.; Chen, G.; Gu, L.; Shen, Y.; Zheng, M. Molecular Phylogenetics and Evolution, 71, 2014, pàg. 193–200.DOI:10.1016/j.ympev.2013.12.001.PMID:24333622.
  18. Foley, Nicole M.; Springer, Mark S.; Teeling, Emma C. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 371, 1699, 19-07-2016, pàg. 20150140.DOI:10.1098/rstb.2015.0140.ISSN:0962-8436.PMC:4920340.PMID:27325836.
  19. Kumar, Vikas; Hallström, Björn M.; Janke, Axel PLOS ONE, 8, 4, 01-04-2013, pàg. e60019.Bibcode:2013PLoSO...860019K.DOI:10.1371/journal.pone.0060019.ISSN:1932-6203.PMC:3613385.PMID:23560065 [Consulta: free].
  20. Kriegs, Jan Ole; Churakov, Gennady; Jurka, Jerzy; Brosius, Jürgen; Schmitz, Jürgen (en anglès) Trends in Genetics, 23, 4, 20-02-2007, pàg. 158–161.DOI:10.1016/j.tig.2007.02.002.PMID:17307271.
  21. 21,021,1Roberts, T.E.; Lanier, H.C.; Sargis, E.J.; Olson, L.E. Molecular Phylogenetics and Evolution, 60, 3, 2011, pàg. 358–372.DOI:10.1016/j.ympev.2011.04.021.PMID:21565274.
  22. 22,022,1Li, Q.; Ni, X. Scientific Reports, 6, 1, 2016, pàg. 18627.Bibcode:2016NatSR...618627L.DOI:10.1038/srep18627.PMC:4725336.PMID:26766238 [Consulta: free].
  23. Ni, X.; Qiu, Z. Swiss Journal of Palaeontology, 131, 2012, pàg. 51–60.DOI:10.1007/s13358-011-0029-0.
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Tupaies
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents detupaies ordenades per família
RegneAnimalia · EmbrancamentChordata · ClasseMammalia · InfraclasseEutheria · SuperordreEuarchontoglires
Tupaiidae
Ptilocercidae
  • Vegeu aquesta plantilla
Ordres vivents demamífers per infraclasses
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Subfílum:Vertebrata  ·  (sense categoria):Amniota
Prototeris
Metateris
Euteris
Afrosorícides ·  Macroscelideus  ·  Tubulidentats ·  Damans  ·  Proboscidis ·  Sirenis ·  Cingulats ·  Pilosos  ·  Tupaies  ·  Lèmurs voladors ·  Primats ·  Rosegadors ·  Lagomorfs  ·  Eulipotifles ·  Ratpenats ·  Pangolins ·  Carnívors ·  Perissodàctils ·  Artiodàctils
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tupaies&oldid=34809467»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp