Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Tudela

Coord.:42° 03′ 55″ N, 1° 36′ 24″ O / 42.065277777778°N,1.6066666666667°O /42.065277777778; -1.6066666666667
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Tudela (Navarra))
Per a altres significats, vegeu «Tudela (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTudela
Tutera (eu)
Tudela (es)Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya iciutatModifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 03′ 55″ N, 1° 36′ 24″ O / 42.065277777778°N,1.6066666666667°O /42.065277777778; -1.6066666666667
EstatEspanya
Comunitat foralNavarraModifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalTudela(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Tudela(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població38.685(2024)Modifica el valor a Wikidata (179,35hab./km²)
Zona lingüísticanobascòfona
Geografia
Part de
Superfície215,7 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEbreModifica el valor a Wikidata
Altitud264 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Tudela
PatrociniSanta AnnaModifica el valor a Wikidata
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataAlejandro Toquero Gil(2019–)Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31500Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31232Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webtudela.comModifica el valor a Wikidata

Tudela (encastellà i oficialment) oTutera (enbasc)[1] és una ciutat deNavarra, a lacomarca de Tudela, dins lamerindad de Tudela. Limita al nord ambValtierra,Castejón iArguedas; a l'oest, ambCintruénigo,Fitero iCorella; al sud, ambCascante,Murchante,Ablitas iFontellas; i a l'est, ambCabanillas iBardenas Reales. Tudela és la segona ciutat deNavarra en nombre d'habitants. Així mateix, el seu terme municipal és el segon més gran de Navarra.

Demografia

Evolució demogràfica
1996200020012002200320042005200620082009
26 85727 81928 99830 35531 22831 65932 34532 80233 91034 717
Fonts:Tudela iInstitut d'Estadística de Navarra

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeAlcaldePartit polític
1979-1980Francisco Álava JiménezPartit Socialista de Navarra
1980-1983Alberto Tantos BordonabaPartit Socialista de Navarra
1983-1995José Antonio Pérez SolaPartit Socialista de Navarra
1995-1999Luis Campoy ZuecoUnió del Poble Navarrès
1999-2003Luis Campoy ZuecoUnió del Poble Navarrès
2003-2007Luis Casado OliverUnió del Poble Navarrès
2007-2011Luis Casado OliverUnió del Poble Navarrès
2011-2015Luis Casado OliverUnió del Poble Navarrès

Història

Encara que hi ha restes d'habitació prehistòrica, la ciutat té el seu origen en l'època de dominació romana, quan era coneguda amb el nom de Tutela.[2] Fou una antiga ciutat delsvascons[2] —ciutat fundada probablement perRoma, i poblada perceltibers, vascons,ibers i d'altres grups, àmpliament romanitzats. De l'època romana s'han trobat nombrosos vestigis, incloent-hi una alcassaba o ciutadella a la zona occidental. Situada a la riba dreta de l'Ebre i a l'est dels Montes de Cierzo —en un camp regat per alguns barrancs (Las Limas i San Gregorio), pel rierol Mediavilla i pel riu Queiles, que desemboca en l'Ebre, a la confluència del qual va sorgir la primitivaTutela. El pont de pedra que travessava l'Ebre va ser construït pels romans, i es prolongava per una via cap als dos costats.

Sota els àrabs fou centre d'una kura que incloïa Arnedo, Alfaro,Borja, Calahorra, Najera,Tarassona i Viguera. Va formar part de la Marca Superior i fou part dels dominis de la família delsBanu Qasi. El comte Casius apareix abans del715 i va ser client del califa omeia i tenia les seves terres a la regió.Al-Hàkam I (796–822) hauria erigit el poble en vila amb el nom de Tutila. Des del 813 fou governava de manera continuada pels Banu Qasi. L'any862 a la mort de Musa ben Musa, poderós magnat que es feia dir el tercer rei d'Hispània, els seus dominis, després d'un breu període indivís, es van repartir entre els seus quatre fills. Fortun va rebre Tudela que després va passar al seu fill, per retornar de seguida al fill del fill gran de Musa ben Musa, Muhammad ben Llop conegut per Ababdella, senyor deViguera, que també va recollir l'herència del germà Ismail (Saragossa). El seu fill Llop va ocuparToledo del897 al898 i altra vegada el903 i la va cedir al seu germà Mutarrif, i d'aquest va passar al seu nebot Muhammad ben Ismail (fill d'Ismail de Saragossa) que la va perdre un any després. Va morir el907 i el va succeir el seu germà Abdallah ben Muhammad, que va perdre els darrers dominis enfront delsBanu Tawil d'Osca cap al908 o909 que no la devien conservar gaire temps. No és clar si els Banu Qasi hi van exercir el control fins al 924[3] quan Abd al-Rahman III va donar el govern de Tudela a Muhammad ibn al-Ankar, que era governador de Saraqusta, de la família deltugibites en mans dels quals es va conservar després de la caiguda del califat.

El 942,Garcia Sanxes I de Pamplona fou derrotat per l'exèrcit musulmà deMuhammad ibn Hashim al-Tugibí,[4] que recuperà les penyes de Sen i Men, i el navarrès demanà el suport de les tropes castellanes deFerran González, i marxaren conjuntament contra Tudela, onforen derrotats el5 d'abril.[5]

Un cop desmembrat elcalifat de Qurtuba, Tudela va restar en mans dels tugibites.Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I, (1018-1022), que exercia el govern de Tudela des de 1005/1006, fou el primer governador que es va erigir en sobirà de Saraqusta. L'emirat de Saraqusta va passar alsBanu Hud el1038/1039. L'Emirat de Tudela va ser breument independent sotaMondhir al Hadjib del1046 a prop del1050[6] en què va tornar a Saragossa. En 1087patí un setge en1087 deSanç I d'Aragó i Pamplona, que tot i el suport deRamon IV de Tolosa i les tropes llenguadocianes, provençals, normandes i borgonyones no prengué la ciutat.[7] El1110 va passar alsalmoràvits i el 29 de febrer de1119 va ser conquerida pel reiAlfons el Bataller amb tropes d'aragonesos.[8]

L'any1231 hi tingué lloc la signatura delTractat de Tudela, entreJaume el Conqueridor iSanç VII de Navarra.

La resposta a l'intent d'invasió deFelip III de França a laCorona d'Aragó des delRegne de Navarra del1283 es va tancar l'any següent ambel contraatac dePere el Gran a l'horta de Tudela.[9] El rei va deixar la mà lliure alsalmogàvers, que van talar l'horta sembrant el terror.

En1320, lacroada dels pastors travessà elsPirineus atacant les aljames deJaca iMontclús.[10]Jaume el Just actuà i envià un destacament per protegir els jueus, i l'infant Alfons manà penjar quaranta dels atacants d'Osca; i els atacants es dirigiren a Tudela iPamplona, on els jueus plantaren cara i els rebutjaren.[11]

El23 de novembre de1808, durant laGuerra del Francès, els espanyols perden laBatalla de Tudela.

Banu Qasi

  • Casius, vers 715.
  • Fortun ben Casius, vers 750.
  • Musa ben Fortun, ?-789.
  • Mutarrif ben Musa, 789-799, (valí de Pamplona).
  • Fortun ben Musa, 799-802.
  • Musa ben Musa, 802-862 (anomenat tercer rei d'Hispània, valí de Tudela, Osca i Saragossa).
  • Lope ben Musa, 862-863 (senyor de Vigueras 863-27 abril 875).
  • Mutarrif ben Musa, 862-863 (senyor d'Osca 863-?, perduda enfront dels Banu Tawil).
  • Isamil ben Musa, 862-863 (senyor de Saragossa 871-883 i de Lleida 881-883).
  • Fortun ben Musa, senyor de Tudela, 862-882.
  • Ismail ben Fortun (fill), 882-883.
  • Muhammad ben Llop ben Musa de Viguera, 883-897 (de Saragossa 883-885).
  • Lope ben Muhammad 898-907 (senyor de Tarassona i Lleida 898-907, i senyor de Toledo 897-898 i 903).
  • Abdalla ben Muhammad (germà), 907-909.
  • Tudela a Banu Tawil, vers 909.
  • alsBanu Hud de l'emirat de Saraqusta, 1039-1046.
  • Mondhir al Hadjib, 1046-1050.
  • als Banu Hud, 1050-1110.
  • alsalmoràvits, 1110-1119.
  • alRegne de Navarra iAragó, 1119.

Fills il·lustres

Referències

  1. Euskaltzaindia:155. araua: Nafarroako udal izendegia.(basc)
  2. 2,02,1Conchillos, José.Desagravios del propugnaculo de Tudela contra el trifomce Cerbero autor del Bodoque (en castellà). Sebastián Sterlin, 1667, p. 153. 
  3. Enciclopèdia de l'Islam, X, 811
  4. Museu d'Història de Catalunya,Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana
  5. Martínez Díez, Gonzalo.El condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005, p.372-373.ISBN 8495379945. 
  6. (castellà)De cuando Tudela fue un reino independiente. Últimos siglos de dominación musulmana (Años 924 a 1119)Arxivat 2012-06-26 aWayback Machine.
  7. Buesa Conde, Domingo.El rey Sancho Ramírez (en castellà). Guara, 1978. 
  8. (castellà) Alberto Cañada Juste,La batalla de Cutanda (1120)
  9. F. Valls Taberner i Ferran Soldevila: "Història de Catalunya" 3a ed (1972) Vol.1 p. 187
  10. Baer, Yitzhak.A history of the Jews in Christian Spain (en anglès). Jewish Publication Society of America, 1978, p. 15. 
  11. Lacave, José Luis.Sefarad, Sefarad: la España Judía (en anglès). Comisión Quinto Centenario, Grupo de Trabajo Sefarad 92, 1987, p. 208.ISBN 8485983580. 

Enllaços externs

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Tudela
  • Vegeu aquesta plantilla
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tudela&oldid=34442619»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp