| طوباس | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Ciutats | |||||
| Graella palestina | 185/192 | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 22.000(2018) (74,55hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | àrab | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 295,1 km² | ||||
| Banyat per | riu Jordà | ||||
| Altitud | 407 m | ||||
| Organització política | |||||
| Governació | Tubas | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 501–509 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | tubas.ps | ||||
Tubas (àrab:طوباس,Ṭūbās) és una petita ciutatpalestina situada a la regió nord-est deCisjordània, a uns 21 quilòmetres al nord-est deNablus i a pocs quilòmetres a l'oest delriu Jordà. Ciutat de més de 16.000 habitants, serveix com a centre econòmic i administratiu de lagovernació de Tubas. La seva àrea urbana consisteix en 2.271dúnams (227hectàrees). És governada per un consell municipal de quinze membres i la major part dels seus habitants treballen en el sectoragrícola o en serveis públics. Jamal Abu Mohsin ha estat l'alcalde de Tubas des que en va ser escollit en2005.
Tubas ha estat identificada com l'antic poble de Thebez, un poblatcananeu famós per la seva revolta contra el reiAbimélec; no obstant això, la ciutat moderna va ser fundada a finalitats delsanys 1800 durant el dominiotomà dePalestina, per clansàrabs que vivien a lavall del Jordà. Després de la seva fundació, es va convertir en el poblat més important de lagovernació de Nablus, particularment conegut per la sevafusta i el seuformatge. Va passar a formar part delMandat Britànic de Palestina en1917, va ser annexat perJordània després de la seva captura en laguerra araboisraeliana de 1948, encara que després va ser ocupat perIsrael com a resultat de laGuerra dels Sis Dies de1967. L'Autoritat Nacional Palestina ha mantingut el complet control de Tubes des que li va ser transferida en1995.
El nom de la ciutat deriva del termecananeuTuba Syoys o «estel il·luminadora».[1] Tubas va ser identificada per Edward Robinson com el poblecananita de «Thebez», esmentat en laBíblia.[2][3]
Thebez era governada pel reiisraelita Abimélec de Siquem. Quan el poble de Siquem (en aquells dies, una ciutat canaanita) es va rebel·lar contra ell, Thebez es va unir a la revolta. Una història bíblica relata que Abimélec va intentar destruir Thebez en resposta a la seva participació en la revolta i quan el seu exèrcit va atacar una torre del poble, una dona li va llançar unapedra de molí, causant-li la mort.[4][5]
Les restes arqueològiques com cementiris i premses d'olives, indiquen que Tubes va estar habitada durant el dominiromà dePalestina.[1]Jeroni d'Estridó va esmentar la ubicació de Thebez a 13milles romanes a l'est de Neapolis (Nablus). A més de la història bíblica, no se sabia res sobre Thebez abans o després de la revolta.[6]
La Tubas moderna va ser fundada a finalitats delsanys 1800 durant eldomini otomà de Palestina, quan grups d'àrabs pertanyents al clan Daraghmeh (en la seva majoria, pastors i agricultors que vivien a la vall del Jordà) hi migraren a causa de la fertilitat de les seves terres, a la proximitat de diverses deus i a la seva major elevació comparada amb la de la vall del Jordà i de la planura deWadi al-Far'a;[1] elmont Garizim era visible des d'aquesta àrea.[7] El clan Daraghmeh havia habitat la vall del Jordà des delsegle XV i, a més de Tubas, va fundar o va poblar els llogarets propers de Kardala, al-Farisiya, Khirbet al-Malih, Kishda, Yarza i Ras al-Far'a. Poc després de la fundació de Tubas, els àrabs delNajd,Síria,Jordània i de la properaNablus, així com d'Hebron, van arribar a assentar-se a la zona.[1] Durant aquest període, Tubas es va convertir en un lloc d'enfrontaments entre els clans 'Abd al-Hadi i Touqan deNablus i va sofrir incursions per part debeduïns procedents de les zones orientals de la ciutat.[7] El clan Jarrar no va habitar, però sí va administrar Tubas, ja que estava situada a l'interior del subdistricte (nahiya) de Mashariq al-Jarrar.[8]
Tuba va ser una de les ciutats més grans del districte de Nablus. La major part dels seus habitants residia en cases de fang o tendes de campanya, a fi de treballar les seves terres distants a la vall del Jordà i deixar pastar als seus ramats d'ovelles i cabres.[9] Segons el viatger Herbert Rix, comparada amb altres ciutats de la seva grandària enSamaria, Tubas estava "ben equipada" i comptava amb gran quantitat defusta perllenya.[4] A diferència de la resta de ciutats del districte, Tubas depenia delbestiar i lesoliveres per als seus ingressos. Entre els seus productes hi haviaformatge,mantega, tapets de llana, tendes de campanya, cordes i bosses de roba.[10]
Segons elFons per a l'Exploració de Palestina, la tomba d'Aser, conegut localment com a Nabi Tota ("el bon profeta"), està localitzada a Tubas. La tomba serveix com a santuari per la tradició musulmana local.[11]
En1917, elRegne Unit va capturarPalestina en vèncer als otomans i, entre1922 i1923, Tubas va ser incorporada alMandat Britànic de Palestina. En1947, lesNacions Unides van elaborar unpla de partició per dividir Palestina en un Estat jueu i un d'àrab; Tubas i les ciutats i llogarets circumdants estarien incloses en l'Estat àrab. Durant laGuerra araboisraeliana de 1948,Fawzi al-Qawuqji va comandar 750 soldats de l'Exèrcit Àrab d'Alliberament a Tubas des deJordània per establir-hi una base; Tubas serviria com a centre d'operacions de les tropes àrabs a Palestina central al llarg de la guerra.[12]Jordània es va annexar la ciutat juntament amb totaCisjordània, després de guanyar el control de la zona durant la guerra. Tubas va romandre sota domini jordà fins a1967, quanIsrael va ocupar Cisjordània durant laGuerra dels Sis Dies.
El control de Tubas va ser transferit a l'Autoritat Nacional Palestina en1995 sota l'acord interí sobre Cisjordània i la Franja de Gaza. Durant els períodes jordans i israelians, la ciutat va ser administrada per lagovernació de Nablus; però en1996, l'Autoritat Nacional Palestina va convertir Tubas i a la seva àrea circumdant en un districte electoral i, més tard, en una àrea administrativa independent: lagovernació de Tubas.[13]
Tubas no va patir gran violència durant elconflicte israelo-palestí com sí va succeir aNablus iJenin; no obstant això, van ocórrer una sèrie d'incidents durant laSegona Intifada, que va començar en2000. A l'abril de2002, lesForces de Defensa d'Israel van matar sis membres actius deHamàs a la ciutat, inclòd Ashraf Tamza Daraghmeh, el comandant d'Hamàs a Tubas i l'àrea circumdant.[14][15] El31 d'agost de2002 unhelicòpter Apatxe va disparar quatre míssilsAGM-114 Hellfire a un automòbil civil, que presumptament traslladava un comandant local de lesBrigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, i a una casa propera. En el seu lloc, l'atac va matar cinc civils, inclosos dos nens, dos adolescents i un activista deFatah de 29 anys, acusat de ser un membre de les Brigades d'Al-Aqsa. Elministre de Defensa israeliàBinyamin Ben-Eliezer va emetre un comunicat en el qual expressava el seu "pesar" per "ferir" civils a Tubas. Ben-Eliezer va descriure la incursió a Tubas com un "error" i va prometre que l'exèrcit investigaria l'incident.[16] El 21 d'agost de 2009, un enfrontament entre el clan Sawafta i un clan d'una altra ciutat va tenir com a resultat la mort d'un membre d'aquest últim i 38 ferits. Així mateix, van ser cremades cinc cases i les forces de seguretat palestines van arrestar cinc persones en connexió amb aquesta mort.[17]
Tubas està situada en la part superior dels turons deSamaria al nord deCisjordània,[18] amb una elevació de 362 metres sobre el nivell del mar, mentre que la major part de la governació de Tubas està localitzada a la zona sud de la vall del Jordà.[1] En un cens de1945, Tubas juntament amb les ciutats limítrofesBardala iKardala ocupaven 313.123dúnams (31.312 hectàrees), de les quals 220.594 eren propietat d'àrabs i la resta corresponia a terrenys públics.[19] Cap el2005 l'àrea total de Tubas consistia en 295.123dúnams (29.512 hectàrees), de les quals 2.271 es classifiquen com a construïdes, aproximadament 150.000 eren usades per a finalitats agrícoles i prop de 180.000 van ser confiscades perIsrael per establir-hi bases militars i una zona de seguretat.[20]
Tubas es troba a 21 km. deNablus, a 3,7 km. a l'oest delriu Jordà i a 63 km. a l'est delMar Mediterrani. Les localitats veïnes inclouen al poble d''Aqqaba al nord;Tayasir iAqabah al nord-est;Ras al-Far'a al sud-oest; elcamp de refugiats de Far'a al sud; ial-Bikai'a al sud-est.[1]
Turab té un clima moderat: l'estiu és càlid i sec, mentre que elhivern és fred i humit. La temperatura anual mitjana és de 21 °C (69,8 °F) i lahumitat anual mitjana aconsegueix el 56%.[1]
Tubas tenia 3.349 habitants en1922, la qual es va incrementar a 4.097 en1931, segons un cens dut a terme per les autoritats delMandat Britànic de Palestina. Enuna enquesta demogràfica i de terres de 1945, Tubes i la properaBardala tenien una població combinada de 5.530 habitants.[19] En1964 només Tubas tenia 5.880 persones.[21] Al voltant de 1.100 residents van fugir de Tubes després de laGuerra dels Sis Dies de1967, majoritàriament al camp de refugiats de Souf, aJordània;[22] així, en 1981, la seva població era de 5.300 persones.[23]
En el primer cens oficial de l'Oficina Central d'Estadística de Palestina de1997, Tubes tenia 11.760 habitants, repartits en 50,8% d'homes i 49,2% de dones. Tubes posseeix una població aclaparadorament jove, amb el 52,7% dels residents de la ciutat sent menors de 20 anys. La població entre els 20 i els 34 anys constitueix el 24,7%, mentre que aquells d'edats entre 35 i 64 conformen el 17,7%, amb la qual cosa la població major de 64 anys suma el 4,9% del total.[24] El cens també va revelar que elsrefugiats conformaven el 6,1% del total de residents.[25]
En l'última projecció de l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Tubas tenia 16.087 habitants a mitjan2006,[26] el que significaria un increment del 32,6% pel que fa a 1997 i del 3,2% pel que fa a 2005. La ciutat representa aproximadament un terç (33,4%) de la població total de la governació de Tubas. El clan Daraghmenh, fundador de la ciutat moderna, constitueix el 70% de la població de Tubas.[1] Aquest clan té diverses subfamílies, incloent Mslamany, Abd al-Razeq i Abu Khazaran.[27] La família Sawafta conforma el 25%, els Husheh el 3% i els Fuquha el restant 2%.[1] Gairebé tots els habitants de Tubas sónmusulmans,[7][2] encara que existeix una comunitat d'aproximadament 60cristians, tots els quals pertanyen a l'Església Ortodoxa de Jerusalem.[28]
| Cisjordània | |
|---|---|
| Franja de Gaza* | |
*Des de juny de 2007, la Franja de Gaza es trobade facto sota elgovern de Hamàs. | |
