Untub de llum,conducte de llum oconducte solar és un dispositiu tubular amb la pared interior reflectant, destinat a transmetre llum natural o artificial des d'un punt fins a un altre.[1][2]
Entre els anys 1874-78, l'enginyer rus V. Chikolev va projectar i construir un sistema d'enllumenat amb tubs de llum, per a una fàbrica de pólvora a Sant Petersburg. La font de llum era un arc elèctric i la llum emesa era transmesa per tubs amb parets reflectants.[3]
Paul Émile Chappuis fou un fotògraf francès establert a Londres que va patentat i fabricar quatre tipus de reflectors solars destinats a il·luminar l'interior dels edificis. Les patents de 1853-55 eren sobre reflectors en forma de diamant (miriastràtics), vidres tubulars argentats, vidres argentats i reflectors anomenats luminaris. L'any 1856 va fundar una fàbrica que, amb algun problema, va perdurar fins que fou destruïda en 1943 per un bombardeig alemany.[4][5][6]
Els tubs de llum usats en l'actualitat tenen el seu origen en una patent australiana de 1986.[7]
Un conducte solar modern consta de tres parts: col·lector de llum, conducte transmissor i difusor.
Hi ha instruments científics que basen alguna de les seves funcions en la transmissió dellum IR.[8] Els tubs o conductes de llum IR tenen un revestiment intern format per una capa (relativament gruixuda) d'or, amb un grau de poliment i reflectivitat extremats. La secció d'aquests tubs pot ser circular, quadrada, sisavada, octogonal,... Els tubs de secció sisavada o hexagonal ofereien unes prestacions superiors. El trajecte pot ser recte o amb corbes, sense que hi hagi pèrdues sensibles de transmissió.[9]
Les fibres òptiques són, essencialment, conductes transmissors de llum. A més del seu ús principal en telecomunicacions, hi ha diverses aplicacions específiques en les quals només es busca aprofitar la capacitat d'aqueixes fibres per a il·luminar a distància de la font de llum emissora.
Alguns instruments electrònics, per a usos científics o comercials, disposen de conductes de llum fabricats amb plàstics transparents injectats. Una aplicació típica és la de dirigir la llum d'un o diversos LED des de la placa electrònica (o dispositiu similar) fins al panell frontal de l'instrument. La solució clàssica d'instal·lar directament el LED al panell frontal i connectarlo amb un cable elèctric a la placa és més cara.
En determinats modelsconceptuals, alguns fabricants oferiren la solució de conduir per fibra òptica la llum dels intermitents, de posició i frens fins al quadre d'instruments. Amb aquest sistema, que no consumeix energia addicional, el conductor podia controlar directament el correcte funcionament dels llums exteriors. El sistema típic i tradicional es basa en disposar llums repetidors al quadre d'instruments.
També ha estat explorada la possibilitat de transmetre per fibra òptica el sistema d'enllumenat principal dels automòbils.[10][11]
L'ús de la fibra òptica en sistemes processadors d'informació és una solució consolidada en el camp de l'automòbil. En aquest cas la conducció de la llum és un mitjà i no pas l'objectiu final.[12][13]
Fonts d'il·luminació | |
|---|---|
| Naturals: | |
| Basades en la combustió: | Espelma · Foc · Guspira · Enllumenat de gas · Kudlik (llàntia esquimal) · Làmpada de querosé · Làmpada · Làmpada Davy · Llàntia · Carburer · Palmatòria · Torxa · Xinxeta (espelma) |
| Elèctriques: | |
| Descàrrega d'alta intensitat: | |
| Altres fonts lluminoses elèctriques: | |
