La paraulatsar és un motrus que deriva de la paraula llatinaCaesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau"ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o"цар","царь"), i que també es translitera com aCzar oTzar en altres llengües d'alfabet llatí. Significa "rei" o "emperador" i fou utilitzada en primer lloc per a designar elsreis delsbúlgars,[1] pres del títol dels emperadors romans des d'Octavi Cèsar August (August), que el va usar com a successor i parent de Gai Juli Cèsar (Juli Cèsar).[2][3] L'equivalent grec de la paraula llatinaimperator era el títolautokrator. El termebasileus era un altre terme per al mateix càrrec, però s'utilitzava de manera diferent segons es tractés d'un context polític contemporani o d'un context històric o bíblic. El primer monarca d'aquest país en adoptar el títol de tsar hauria estatSimeó I el Gran, després de les seves victòries sobre l'Imperi Romà d'Orient a principis delsegle x. Els seus successors s'intitularen de la mateixa manera fins a l'ocupació de l'imperi búlgar per part de l'Imperi Otomà, el1396. Després que Bulgària s'alliberés dels otomans el1878, els nous monarques recuperaren el títol de tsar que usaren de1908 a1946.[4]
Posteriorment, al segle xiv, els sobirans deSèrbia adoptaren també el tractament de tsar.
El títol de tsar ha estat popularitzat sobretot d'ençà que fou utilitzat per designar elsemperadors deRússia. El primer príncep rus en adoptar la distinció de tsar fouIvan III (1462-1505). No obstant això,Pere I l'abandonà el1721 per recuperar el vell títol d'emperador, raó per la qual, en sentit estricte, aquest seria l'últim dels tsars. Tanmateix, hom fa extensiva la consideració de tsar a la resta de sobirans russos fins a arribar aNicolau II, que fou destronat i assassinat durant laRevolució russa de1917.[5]
El tsarisme va ser la forma de govern que primer va adoptar elprincipat de Moscou, i després Rússia (anomenada així des del regnat del Pere I de Rússia). Els tsars es proclamaven "autòcrates", és a dir, amos de tot el poder polític i econòmic, i protectors de lareligió ortodoxa russa.[6]
Els primersgovernants deBulgària van utilitzar el títolkan, despréskniaz per un breu període i posteriorment tsar.
El títol de tsar, la forma eslava delllatíCèsar, per primera vegada en la història va ser adoptat i usat enBulgària perSimeó I el Gran, després d'una victòria decisiva sobre l'Imperi Romà d'Orient en 913. També va ser utilitzat per tots els successors de Simeó I fins a la caiguda de l'Imperi Búlgar sota el domini otomà en 1396. Després que Bulgària va obtenir la sevaautonomia dels otomans en 1878, el seu primer monarcaAlexandre I va adoptar el títol de kniaz. No obstant això, quan la veritable independència es va proclamar amb el seu successorFerran en 1908, el títol va ser elevat a tsar una vegada més. L'ús de tsar va continuar baix Fernando i després sota els seus hereusBoris III iSimeó II fins a l'abolició de la monarquia en 1946.
Mentre que el títol de tsar es tradueix com a «emperador» en el Primer i Segon Imperi búlgar, aquest es tradueix com a «rei» en la moderna Bulgària.
En les poquescartes reals medievals, els monarques de Bulgària es nomenaven a si mateixos com «En Crist Senyor Fidel Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars» o variacions similars, a vegades incloent «... i Romans, Grecs, oValacs».
El títol de Tsar va ser usat aSèrbia, però només dos governants li ho van arrogar —Esteve Dushan iEsteve Uroš V— tots dos en elsegle xiv per uns 25 anys en total entre 1346 i 1371. El 16 d'abril de 1346 Esteban Dušan va ser coronat emperador aSkopie en una assemblea a la qual van assistir l'acabat d'ordenar primerpatriarca serbi, elpatriarca de Bulgària i l'arquebisbe d'Ohrid. El seu títol imperial va ser reconegut per l'Imperi Búlgar i altres diversos veïns i socis comercials, però no per l'Imperi Romà d'Orient.Els altres monarques medievals del territori van usar el títol derei (краљ, kralj).
Alguns altres governants serbis van usar també el títol, però sense que se'ls pugui considerar com a tals:
Alliberada del dominiotomà, Sèrbia va tornar a ser un regne, però el seu sobirà no va ser coronat com a Tsar; la fórmula de proclamació real va ser :Po milosti Božjoj i volji narodnoj kralj Srbije («Per la gràcia de Déu i la voluntat de la nació, Rei de Sèrbia»). De la mateixa manera quan, després de laPrimera Guerra Mundial, la dinastia sèrbia va ampliar els seus dominis aCroàcia,Bòsnia iEslovènia tampoc es va usar el títol deTsar.
El títol de tsar fou adoptat per primera vegada per Ivan IV com a símbol del canvi de naturalesa de la monarquia russa el 1547.
El 1721, Pere I va adoptar el títol d'Emperador (Imperator, ja que els russos se sentien hereus de l'Imperi Romà d'Orient) que des de llavors va ser l'oficial, tot i que es va seguir utilitzant la forma de Tsar.
L'extensió de l'Imperi rus va portar a l'emperador a crear altres títols de tsar que va usar amb el títol d'emperador:
Es va proclamar de Tsar de Kazan, com a hereu del Kanat de Kazan, cristianitzat el títol islàmic.
Un altre títol secundari de l'emperador va ser el de Tsar de Sibèria, encara que mai existís tal regne abans (encara que va existir un kanat de Sibèria d'importància secundària).
Es va crear el regne vassall de Geòrgia, on l'antiga família reial, ara sotmesa a l'emperador, va seguir governant com a tsars.
Entre juny de 1815 i el 5 de novembre de 1916, l'emperador va governar també sobre una part de Polònia, que nominalment va ser un regne a part. Encara que l'emperador es declarava Tsar del territori, també va usar la fórmula Król o Rei d'acord amb la tradició del país.
El títol complet dels emperadors russos era "Божию Милостию, Император и Самодержец Всероссийский" (Bójiu Mílostiu, Imperàtor i Samodérjets Vserossiski) ("Per la Gràcia del Senyor, Emperador i Autòcrata de Tota Rússia").
A aquesta forma li seguien la llista de territoris regits pels tsars, que la Constitució del 23 abril 1906 definia així:
Божію Поспѣшествующею Милостію МЫ, НИКОЛАЙ ВТОРЫЙ ИМПЕРАТОРЪ и САМОДЕРЖЕЦЪ ВСЕРОССІЙСКІЙ
Московский, Кіевскій, Владимірскій, Новгородскій,
Царь Казанскій, Царь Астраханскій, Царь Польскій, Царь Сибирскій, Царь Херсониса Таврическаго, Царь Грузинскій,
Государь Псковскій, и
Великій Князь Смоленскій, Литовскій, Волынскій, Подольскій и Финляндскій;
Князь Эстляндскій, Лифляндскій, Курляндскій и Семигальскій, Самогитскій, Бѣлостокский, Корельскій,
Тверскій, Югорскій, Пермскій, Вятскій, Болгарскій и иныхъ;
Государь и Великій Князь Новагорода низовскія земли, Черниговскій, Рязанскій, Полотскій,
Ростовскій, Ярославскій, Бѣлозерскій, Удорскій, Обдорскій, Кондійскій, Витебскій, Мстиславскій и
всея Сѣверныя страны Повелитель; и
Государь Иверскія, Карталинскія и Кабардинскія земли и области Арменскія;
Черкасскихъ и Горскихъ Князей и иныхъ Наслѣдный Государь и Обладатель;
Государь Туркестанскій;
Наслѣдникъ Норвежскій,
Герцогъ Шлезвигъ-Голстинскій, Стормарнскій, Дитмарсенскій и Ольденбургскій, и прочая, и прочая, и прочая.
Que traduït és: «El títol de la seva majestat és el següent: Ens, ------,per la gràcia de Déu, Emperador i autòcrata de totes les Rússies, de Moscou, Kíev, Vladímir, Novgorod, tsar de Kazan, tsar d'Astracan, Tsar de Polònia, Tsar de Sibèria, Tsar del Quersonès Tàuric, tsar de Geòrgia, Senyor de Pskov, i Gran Duc de Smolensk, Lituània, Volhynia, Podolia, i Finlàndia, Príncep d'Estònia, Livònia, Curlàndia i Semigalia, Samogitia, Białystok, Carèlia, Tver, Yugra, Perm, Viatka, Bulgària, i altres territoris; Senyor i Gran Duc de Nijni Nóvgorod, Txernihiv; Regent de Riazan, Polotsk, Rostov, Yaroslavl, Belozero, Udoria, Obdoria, KONDIA, Vitebsk, Mstislav, i altres territoris del nord, Regent de Iveria, Kartalinia, i les terres de Kabardino i Armènia; Regent i Senyor hereditari dels circassians i altres; Senyor de Turquestan, Hereu de Noruega, Duc de Schleswig-Holstein,Stormarn, Dithmarschen, Oldemburg, i així successivament i així successivament i així successivament ».
Després de l'establiment del protectoratrus sobreGeòrgia alsegle xix, l'emperador rus li va reconèixer al seu vassall georgià els següents títols:
Per a ell: el «príncep i sobirà hereditari» fins a l'annexió, va usar la següent forma:El Serè Tsar (nom),per la Gràcia del nostre Senyor, Tsar deKartli, Tsar deKajetia, Príncep Hereditari deSamtsjé-Saatabago, Príncep regent deKazan,Borchalo,Shamshadilo,Kak,Shaki, iXirvan, Príncep i Senyor deGandja iYerevan, encara que aquesta forma protocol·lària típicament russa no va tenir molt d'èxit. Es van continuar usant les formes antigues deelMepe-Umaglesi sa altesa reial nom,Per la Gràcia del Senyor,Mepe-Mepeta delsabkhazs, kartvelianos, ranians,kakhètians i els armenis,Xirvanxah iShahanshah i Senyor de l'est i l'oest (onMepe-Mepeta és una forma georgiana de dir «Rei de reis», i Shirvanshah i Shahanshah són títols d'origen persa).
Per als seus fills, inclòs l'hereu:Tsarévitx (nom patronímic, és a dir, patrònim)Gruzinski.
Michael and Natasha, The Life and love of the Last Tsar of Russia, Rosemary & Donald Crawford, Weidenfeld & Nicolson, Londres 1997.ISBN 0-297-81836-8.(anglès)
George Alexandrovič Ostrogorsky, "Avtokrator i samodržac",Glas Srpske kraljevske akadamije CLXIV, Drugi razdred 84 (1935), 95-187
John V.A. Fine, Jr.,The Early Medieval Balkans, Ann Arbor, 1983(anglès)
John V.A. Fine, Jr.,The Late Medieval Balkans, Ann Arbor, 1987(anglès)
Robert O. Crummey,The Formation of Muscovy 1304–1613, Nova York, 1987(anglès)
David Warnes,Chronicle of the Russian Tsars, London, 1999(anglès)
Matthew Lang (Editor), The Chronicle - $10 Very Cheap, Sydney, 2009/10(anglès)
.jpg)
