 | Per a altres significats, vegeu «Triari (desambiguació)». |
  | |
| Tipus | professió militar |
|---|---|
Elstriaris[1] (llatí:triarii) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes deGai Mari. El seu nom derivaria de la paraula llatinatres ('tres'), que indica que eren la tercera i última línia de soldats. Formaven l'última línia de batalla alsmanípuls. Els triaris eren molt menors en nombre comparats amb la resta de les tropes d'infanteria. En la formació clàssica de lalegió romana es mantenien a l'última fila, com a tropes de reserva per situacions crítiques. Adoptaven una posició semblant a la de lafalange grega, encara que de molta menys importància.
Els triaris, com la resta de legionaris, tenien l'obligació de portar una armadura completa (anomenadapanòplia). Portaven un escut de forma oval, i en un principi n'havien portat un de rodó, anomenatclipeu. També duien unagalea, un casc de bronze amb proteccions laterals, i unacuirassa. La seva arma característica era una llarga llança, l'hasta, encara que també disposaven d'ungladi, l'espasa dels legionaris que usaven almenys des de laSegona Guerra Púnica. Quan l'equipament de cada soldat a l'exèrcit anava a càrrec de cadascú, els triaris, per ser veterans, tenien més possibilitats econòmiques i les seves proteccions corporals eren de gran qualitat; entre d'altres, disposaven d'una cota de malla i proteccions addicionals al casc. La seva tasca consistia en actuar si les dues primeres línies del desplegament es col·lapsaven. En la majoria de batalles no entraven en combat, ja que la resta de tropes d'infanteria generalment derrotaven les tropes enemigues. Encara que no poguessin vèncer, els triaris oferien una forta resistència que permetia que la resta de l'exèrcit es reagrupés o bé es retirés ordenadament sense sofrir gaires danys.[2]
Els triaris van ser dissolts, igual que la resta de categories de les tropes reclutades a partir de l'equip que es poguessin permetre, ja que es va formar un exèrcit professional amb equip estandarditzat per a tots a costa de l'estat, a partir de les reformes deGai Mari. Durant l'època imperial la paraulatriarii es donava a la tercera part de lacohort, però només era un títol honorífic, ja que tota la cohort estava armada i equipada de la mateixa manera.[2][3]
