 Trevorita | |
|---|---|
 Cristalls negres de trevorita sobrenepouïta (verda) | |
| Fórmula química | Ni2+Fe₂3+O₄ |
| Epònim | Tudor Gruffydd Trevor(en)  |
| Localitat tipus | Bon Accord nickel deposit(en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.01b |
| Dana | 7.2.2.5 |
| Heys | 7.22.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,41Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m32/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre amb tint verd o marró |
| Macles | en {111} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de laratlla | marró clar |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,164 g/cm³ (mesurada); 5,2 g/cm³ (calculada) |
| Fluorescència | no en té |
| Magnetisme | diamagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1921 |
| Símbol | Trv |
| Referències | [1] |
Latrevorita és unmineral de la classe delsòxids, que pertany algrup de l'espinel·la. Rep el nom de Major Tudor Gruffydd Trevor, inspector de mines delDistricte de Pretòria,Transvaal,Sud-àfrica, on va ser descoberta.
La trevorita és unòxid defórmula química Ni2+Fe₂3+O₄. Cristal·litza en elsistema isomètric. Normalment es troba de forma granular o massiva, rarament en forma de petits cristallsoctaèdrics.[2] La sevaduresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons laclassificació de Nickel-Strunz, la trevorita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals:cromita,cocromita,coulsonita,cuprospinel·la,filipstadita,franklinita,gahnita,galaxita,hercynita,jacobsita,manganocromita,magnesiocoulsonita,magnesiocromita,magnesioferrita,magnetita,nicromita,qandilita,espinel·la,ulvöspinel·la,vuorelainenita,zincocromita,hausmannita,hetaerolita,hidrohetaerolita,iwakiïta,maghemita,titanomaghemita,tegengrenita ixieïta.
Es troba en un petit cos tabular deserpentinita niquelífera, probablement en un dipòsit de contacte, al llarg de la unió dequarsita iroques ultramàfiques intrusives; també se'n troba per sota de dipòsits desulfur de níquel engabre enperidotites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nimita, willemseïta,talc, violarita,mil·lerita, reevesita,goethita,níquel iheazlewoodita.[2] Va ser descoberta l'any 1921 al dipòsit deníquel i a lamina detalc Scotia, a Bon Accord,Barberton (Sud-àfrica).
