Untrenc és un ganxo o cua (¸) afegit sota certes lletres com unamarca diacrítica per indicar un canvi en la pronunciació. Encatalà,francès iportuguès, s'utilitza només sota la lletra c i la lletra així formada (ç) s'anomena respectivamentce trencada,c cédille, icê-cedilha.
La ce trencada es va originar a laIbèriavisigòtica com la meitat inferior d'una z cursiva miniatura. La paraulatrenc fa referència en català a la seva aparença, mentre que el seu nom en espanyol (cedilla) és eldiminutiu del nom castellà antic d'aquesta lletra,ceda (zeta). El castellà modern, no obstant això, ja no utilitza aquest diacrític. També s'usa sota diverses lletres en altres llengües. També és usada per alguns escriptors gallecs.[1]
Idiomes com el romanès afegeixen una coma (vírgula) sota algunes lletres, com la “ș”, que s'assembla al trenc d'una ce trencada, però és més exactament una coma diacrítica. Això és particularment confús amb les lletres que poden prendre els dos diacrítics: per exemple, la consonant/ʃ/ s'escriu com “ş” en albanès i turc, però “ș” en romanès.
Les lletres poloneses “ą” i “ę” i les lletres lituanes “ą”, “ę”, “į”, i “ų”, tampoc no es fan amb el trenc, sinó amb el signe diacríticogonek, d'origen no relacionat.