Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Treccani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTreccani
(it)Enciclopedia TreccaniModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Nom curtEnc. It. i TreccaniModifica el valor a Wikidata
Tipusobra escritaModifica el valor a Wikidata
Autordiversos autorsModifica el valor a Wikidata
LlenguaitaliàModifica el valor a Wikidata
PublicacióItàlia, 1929Modifica el valor a Wikidata
EditorialIstituto dell'Enciclopedia ItalianaModifica el valor a Wikidata
GènereenciclopèdiaModifica el valor a Wikidata
Parts35 vol. i 11 addendesModifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webtreccani.itModifica el valor a Wikidata

L'Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti (text enitalià per "Enciclopèdia italiana de la ciència, les lletres i les arts"), més coneguda comTreccani pel seu desenvolupador Giovanni Treccani oEnciclopedia Italiana, és unaenciclopèdiaen llengua italiana. La publicacióEncyclopaedias: Their History Throughout The Ages la considera com una de les més grans enciclopèdies juntament amb l'Encyclopaedia Britannica i altres.[1]

Història

[modifica]

La primera edició es va publicar en sèrie entre 1929 i 1936.[2] En total, s'han publicat 35 volums, més un volum índex. El conjunt contenia 60.000 articles i 50 milions de paraules.[3] Cada volum té aproximadament 1.015 pàgines i es van publicar 37 volums suplementaris entre 1938 i 2015. El director eraGiovanni Gentile i el redactor en cap Antonino Pagliaro.

La majoria dels articles estan signats amb les inicials de l'autor. Un assaig acreditat aBenito Mussolini titulat "La doctrina del feixisme " es va incloure a l'edició de 1932 de l'enciclopèdia, tot i que va ser signat de forma amagada amb el pseudònim de Gentile.[4]

Crítica

[modifica]

L'Enciclopèdia Italiana hauria representat, durant elventeni feixista, un exemple emblemàtic del compromís entre el règim i l'elit cultural italiana de l'època.[5][6]

A l'escola

[modifica]

El 30 de maig de 2009 es va oficialitzar un acord aconseguit entre el Ministre per a l'Administració Pública i la Innovació,Renato Brunetta i l'Istituto della Enciclopedia Italiana.[7] L'acord preveu la presència a dos llocs del Ministeri d'alguns materials disponibles amb llicènciaCreative Commons.[8][9] A més a més, està previst un enllaç entre el portalScuola de Treccani i el portalInnovaScuola del Ministeri, mentre aquest darrer hostatjarà un motor de cerca des del qual accedir al vocabulari ia les veus enciclopèdiques presents al lloc de l'Enciclopèdia Treccani.[10]

Versió en línia

[modifica]

El 1996 va néixer el lloc Treccani.it, que es va convertir a poc a poc en una veritable enciclopèdia en línia consultable gratuïtament. A partir del 2014 el portal va superar els cent milions de visites.[11]

Referències

[modifica]
  1. Collison, Robert.Encyclopaedias: Their History Throughout The Ages. New York & London: Hafner Publishing Company, p. 207. 
  2. "Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti."Encyclopædia Britannica. (2007)
  3. Treccani Degli Alfieri, Giovanni. "Enciclopedia italiana"Diccionario Literario (Hora, S.A., 2001)
  4. Kraus, Carl.Mythen der Diktaturen. Kunst in Faschismus und Nationalsozialismus – Miti delle dittature. Arte nel fascismo e nazionalsocialismo. Landesmuseum für Kultur- und Landesgeschichte Schloss Tirol, 2019, p. 56–57, with facsimile of the article.ISBN 978-88-95523-16-3. 
  5. Angelo d'Orsi,Gli intellettuali e il fascismo, inTra Roma e Bolzano.
  6. Massimo Mastrogregori,Sulla 'collaborazione' degli storici italiani durante il fascismo, inBelfagor, 2006, 2, pp. 151-168.
  7. «COMUNICATO STAMPA - Treccani». treccani.it, 10-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-04-10. [Consulta: 7 març 2022].
  8. A ottobre 2009 la licenza utilizzata da InnovaScuola è la "Attribuzione-Non commerciale-Condividi allo stesso modo 2.5", mentre il Portale del Cittadino è ancora sotto Copyright.
  9. Portale del Cittadino ePortale InnovaScuolaArxivat 2012-09-21 aWayback Machine.
  10. [Enllaç no actiu](enlace roto disponible enInternet Archive; véase el[http://www.treccani.it/Portale/sito/scuola/ Portale ScuolaArxivat 2010-gener-4 a laWayback Machine. historial] y la[http://www.treccani.it/Portale/sito/scuola/ Portale ScuolaArxivat 2010-gener-4 a laWayback Machine. última versión]).
  11. Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«».

Bibliografia

[modifica]
  • AA.VV.,Il fascismo nella Treccani, (prefazione di Giorgio Galli), 1997, terziaria,Milán,ISBN 8886818181
  • Vincenzo Cappelletti, Gabriella Nisticò,Istituto della Enciclopedia italiana, enEnciclopedia italiana di scienze, lettere e arti, V appendice 1979-1992, vol. 2. E-Is,Roma, Istituto della Enciclopedia italiana, 1991, pp. 106–108
  • Amedeo Benedetti,L'Enciclopedia Italiana Treccani e la sua biblioteca, "Biblioteche Oggi", Milán, n. 8, octubre de 2005, pp. 39–46.
  • Giovanni Treccani degli Alfieri,Enciclopedia italiana Treccani: idea, esecuzione, compimento, Milán, E. Bestetti, 1939.
  • Giovanni Treccani degli Alfieri,Enciclopedia italiana Treccani: come e da chi è stata fatta, Milán, Edizioni d'arte Emilio Bestetti, 1947.
  • Valeria Della Valle,L'Enciclopedia Treccani, de Wikiradio deRai Radio Tre, emitida el 18 de febrero de 2013 (podcast y streaming)
  • Alessandra Cavaterra,La rivoluzione culturale di Giovanni Gentile.La nascita della Enciclopedia italiana, prefazione di Giuseppe Parlato, Siena, Cantagalli, 2014,ISBN 9788868790318

Enllaços externs

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Treccani&oldid=34964919»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp