 | |
| Pl. John F. Kennedy - Pl. del dr. Andreu | |
|---|---|
| Municipi(s) | Sarrià - Sant Gervasi (Barcelona) |
| Tipus servei | tramvia turístic |
| Inauguració | 1901 |
| Estat | tancat (per remodelació) |
| Longitud | 1.276 m |
| Estacions | 2 |
| Operador | TMB |
| Dades tècniques | |
| Vehicles | 6 (núm. 2, 5, 6, 8, 10 i 129) |
| Capacitat vehicles | 48 persones: 32 assegudes i 16 dempeus |
| Capacitat transport | 192 persones per hora amb 2 tramvies en servei |
| Desnivell | 93 m |
| Velocitat | 14 km/h |
| Ample ferroviari | 1435 mm |
| Cotxeres i tallers | entreBosch i Alsina i Josep Mª Florensa |
| Enllaç amb: | |
| Metro de Barcelona |  |
| Funicular |  F.Tibidabo |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
ElTramvia Blau és untramvia que recorre tota l'avinguda del Tibidabo, a laciutat deBarcelona, i que uneix el final de la líniaL7 delsFerrocarrils de la Generalitat (Estació d'Avinguda Tibidabo, a laplaça de John F. Kennedy) amb l'estació inferior delfunicular que puja alTibidabo.
És l'única línia de tramvia de primera generació que va sobreviure aBarcelona i a totCatalunya.[cal citació]
Va ser inaugurat el29 d'octubre de1901 a la vegada que el funicular i operat per Sociedad Anónima Tibidabo, impulsats tots dos peldoctor Andreu, que havia promogut elparc d'atraccions del Tibidabo i la urbanització de l'avinguda.[1]
El 18 d'abril de1905 es va allargar la línia fins aVallvidrera amb una prolongació de 4 km, esdevenint el primer transport ferroviari que arribava al municipi. Just un any després, s'inaugurà elfunicular de Vallvidrera, la línia de tramvia fins a Vallvidrera registrà una davallada important de passatgers. La crisi econòmica dels anys 30 va suposar la clausura de la prolongació: el 1937 el tramvia blau tornà a tenir com a terminal la plaça del Doctor Andreu.[1]
El1954 es va inaugurar la línia de Balmes, un nou ramal de la línia a Sarrià olínia Barcelona-Vallès, amb estació final Av Tibidabo situada a la Plaça Kennedy suposant una nova connexió amb el centre de la ciutat.[cal citació]
El 8 de gener de 1965, la línia 23 de tramvia, que circulava pel Passeig de Sant Gervasi, deixà d'operar i fou substituïda per autobusos provocant que el Tramvia Blau quedés aïllat, a la Plaça Kennedy, de la resta de la xarxa de tramvia de Barcelona. Anteriorment, el 15 de gener de 1961, la línia 22, que també circulava pel mateix punt, havia sigut reemplaçada per autobusos.[cal citació]
El1971 Tramvies de Barcelona tanca tota la xarxa de tramvia a Barcelona[2][3] i les línies les substitueix per autobusos amb la mateixa numeració. Com que el Tramvia Blau pertanyia a mans privades va ser l'única línia que es va salvar del tancament.[cal citació] El 1979 l'Ajuntament de Barcelona passa a ser el propietari gràcies a la cessió de la línia per garantir la seva viabilitat potenciant el caràcter turístic de la línia.[cal citació] S'inicia el 1984 una important renovació de vies i catenària, uns treballs que duraren 14 mesos.[cal citació]
Es recupera el tramvia a la ciutat el 2004 amb 2 xarxes: elTrambaix i elTrambesòs, el Tramvia Blau deixa de ser l'única línia de tramvia en servei a Barcelona.[4] El 2012 es deixaren fora de servei les parades intermèdies del Tramvia Blau, convertint l'estació inicial i final com les úniques de la línia.[cal citació]
El 22 d'agost del 2012 el tramvia va col·lidir contra un camió aparcat en doble filera que ocupava part del carril del tramvia, a l'alçada del carrer Roman Macaya. El conductor del tramvia va accionar els frens en veure el camió, però el vagó va seguir lliscant fins a impactar-hi. Hi viatjaven 30 persones, 15 de les quals van resultar ferides, i d'aquestes 4 van ser donades d'alta 'in situ', les altres 11 van ser traslladades a hospitals en ambulàncies delSEM i deBombers de Barcelona. La caixa del camió va quedar encastada a l'interior del tramvia.[5]
Després de 32 anys d'ús s'inicià un canvi integral de vies i catenària. El 28 de gener de 2018 fou l'últim dia de circulació amb unes obres que estava previst que duressin més de dos anys. El 2023, després de cinc anys sense servei durant els quals els treballs de modernització encara no s'havien iniciat, l'organització Promoció del Transport Públic va exigir-ne el retorn a TMB, l'Ajuntament de Barcelona i l'ATM i va mostrar la seva inquietud davant el temor que el tancament acabés sent definitiu.[6]
La llargària de la línia és de 1.276 metres amb un desnivell de 93 metres i un gradient d'ascensió del 8%. Es tracta de doble via situada al centre de la calçada i comparteix espai amb la resta de vehicles, característica comuna dels tramvies de primera generació. Amb l'excepció de les estacions inicial i final, de via única, en què la via se situa al lateral. En el punt intermedi del recorregut se situa l'accés a les cotxeres.
.jpg)
Per a la inauguració de la línia, el 29 d'octubre de 1901, van ser encarregats els cotxes 1, 2, 3 i 4 d'una mateixa sèrie. Només el cotxe número 2 continua avui en servei, tot i que de forma esporàdica. Amb la prolongació van ser encarregats 6 nous vehicles, numerats del 5 al 10, de més capacitat i potència per fer front al traçat interurbà fins a Vallvidrera.
| Número | Imatge | Any |
| 2 | 1901 | |
| 5,6,7 |  | 1904 |
| 8,10 |  | 1904 |
| 129 |  | 1906 |
