| Tipus | vila | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Província | Província de Giresun | |||
| Població humana | ||||
| Població | 32.008(2018) | |||
| Geografia | ||||
| Banyat per | mar Negra | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Tirebolu (delgrecΤρίπολις,Trípolis 'tresciutats') és una ciutat portuària de lamar Negra, aTurquia, capital del districte de Tirebolu a laprovíncia de Giresun. El 1990 tenia 13.144 habitants i el 2018 eren 16.543 (el districte 32.008).[1] Es troba a l'oest de l'estuari del riu Harşit o Filabonites, i el seu port està poc protegit i mal comunicat amb l'interior.
La ciutat es va fundar cap a l'any656 aC com acolònia deMilet amb el nom deTrípolis, que no va créixer gaire per causa de les seves males comunicacions. L'historiador grecXenofont (431–360 aC) escriu que elscolquis, elsdriles, els habibs i els tiberins vivien en aquesta zona de la mar Negra.[2]
Més tard va estar sota domini de Roma i de l'Imperi Romà d'Orient. Formà part de l'Imperi de Trebisonda, i des del 1204 era un feu personal dels emperadorsComnè. Al segle xiv la van poblar els shepnis, una tributurcmana. L'any 1397 la van conquerir elsotomans (general Hacı Emiroğlu Süleyman) però la van perdre el 1402.Mehmet II la va recuperar en la campanya deTrebisonda del 1461 quan va conquerir aquells territoris. La va incloure a l'Imperi Otomà i es va dirDriboli, situant-la dins lanahiye de Kürtün. El 1468 tenia 67 llars (poc més de 300 habitants) totes cristianes; el 1511 eren 271 llars cristianes (1.200 habitants) més 8 de musulmanes (40 habitants), però al rerepaís tots eren musulmans. El 1554 eren 1500 habitants cristians i 75 musulmans. El 1640 hi va passarEwliya Çelebi, un viatger turc que explica que la ciutat tenia una antiga fortalesa, estava habitada per grecs i era pròspera. A l'inici del segle xviii era seu d'unayan. Hamilton hi va passar el 1834 i diu que hi vivien 500 cristians i 2.000 musulmans; el 1846 es diu que eren 2500 musulmans i 750 cristians. Cuinet estableix la població en uns 8.000 habitants el 1890 (5600 musulmans, 2000 grecs i 400 armenis).
Va seguir en mans otomanes fins al novembre de 1916 quanRússia va ocupar el territori fins al riu, i la població musulmana va fugir, en el curs de laPrimera Guerra Mundial. Els grecs van ser deportats a partir del 29 de novembre de 1916 aŞebinkarahisar. Els russos van evacuar la zona a finals del 1917 després de la revolució. Va retornar a l'Imperi Otomà i després va formar part de la república turca. El 1927 només tenia 3,375 habitants i no va arribar al seu nivell de 1914 fins després del 1980.[3]