És un succés molt poc freqüent. Té lloc a parells amb un interval de 8 anys entre els membres del parell i un poc més de 100 anys entre parell i parell. En el tauler que segueix s'arrepleguen tots els trànsits des de1500 fins a2500:
Johannes Kepler (1571-1630) va calcular les distintes posicions de Venus al llarg del temps i va predir que cada 130 anys tindrien lloc trànsits de Venus, els dos primers en1631 i1761. El trànsit de 1631 no va ser observat, ja que, pràcticament en totEuropa, va tenir lloc després de la posta del Sol.
El dia del trànsit va ser diumenge i a pesar d'haver de compaginar les tasques pròpies del seu treball com a rector en el poble d'Hoole, Horrocks va poder observar el trànsit i va ser capaç de deduir de les seves observacions un valor de 14 " per a laParal·laxi solar o, cosa que és el mateix, que la distància Terra-Sol era de 95 milions de km.(William Crabtree, estudiós així mateix dels nous mètodes introduïts per Kepler, va observar també el trànsit a instàncies del seu amic Horrocks)
En1716 l'astrònom anglèsEdmund Halley va enviar a la Royal Society un mètode per a mesurar la distància Tierra-Venus i a partir d'esta, launitat astronòmica (distància terra-sol) aprofitant el trànsit de Venus que s'anava a produir en1761. Astrònoms de tot el món, comissionats pels seus governs es van preparar per a l'observació. Els britànics van enviar una expedició aSanta Helena i una altra aSumatra. Els francesos van organitzar quatre:Sibèria,Viena,Illa Rodríguez iPondicherry enL'Índia. Esta última va tornar sense aconseguir el seu objectiu a causa de la guerra existent entre anglesos i francesos. En total, el trànsit va ser observat des d'uns 70 llocs distribuïts al voltant del globus terrestre, constituint la primera gran empresa científica internacional.
Els resultats obtinguts no van estar concordes amb les expectatives. El mal temps en molts dels llocs d'observació, la dificultat de determinar amb precisió la localització geogràfica del lloc en què l'observació es realitzava i l'efecte de la gota negra (poc abans i poc després del contacte visual entre Venus i el Sol apareix un punt negre d'unió entre ambdós) van dificultar l'aplicació del mètode de Halley.
En1835 el director de l'observatori deBerlínJohann Franz Encke va obtenir a partir de les dades obtingudes en els trànsits de1761 i1769 un valor de la paral·laxi solar de 8,57 segons que corresponia una distància terra-sol de 153.500.000 km
Els trànsits de1874 i1882 van ser també seguits per centenars d'observadors enviats per les acadèmies científiques de multitud de països. Així per exempleFrança envià, entre d'altres, observadors aNova Caledònia,Pequín,Japó (l'espectroscopista Jansen),Indoxina iNova Zelanda. El Butlletí de la Societat Astronòmica deLondres arreplega que es van obtindre 3440 proves fotogràfiques dels distints aspectes que va oferir el fenomen.
En el trànsit de1882 participaEspanya per primera vegada de forma oficial, habilitant el govern un pressupost de 20.000pesetes per a l'adquisició d'instruments, despeses d'embalatge, etc. Es van enviar dos grups d'observadors, un aCuba i l'altre aPuerto Rico. Per a les observacions en l'estació dePuerto Rico es disposava de:
Untelescopi equatorial amb objectiu de 6 polzades angleses d'obertura lliure, amb moviment de rellotgeria, ocular solar diagonal, micròmetre, etc. construït per Cooke.
Un altretelescopi equatorial de 4 polzades angleses d'obertura lliure, construït per Secreten.
Un telescopi Fronghton amb objectiu de 3½ polzades angleses, muntura equatorial, construït per Cooke, i ocular solar diagonal.
Un instrument de passos de Repsold per a la determinació del temps i la latitud.
