 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Canadà |
| Detalls | |
| Tipus | savoury pie(en) ,plat de porc,plat amb carn de bou iplat de vedella |
| Ingredients principals | carn de porc |
Latourtière és un pastís de carn originari de les cuines canadenca i quebequesa, que normalment consisteix en carn deporc capolada, devedella obou, ambpatates. De vegades s'utilitza elcarn de caça.[1] Una part tradicional de l'àpat del ressopó de la Nit deNadal i del de lanit de cap d'any alQuebec. També és popular a laNova Brunswick i es ven ales botigues de queviures de la resta delCanadà durant tot l'any.
Latourtière no és exclusiva delQuebec, encara que s'hi associa. Es tracta d'un plat tradicional.
delQuebec servit per generacions de famílies franco-canadenques a tot elCanadà i regions frontereres delsEstats Units. A la regió deNova Anglaterra dels Estats Units, especialment alMaine,Rhode Island,Vermont,Nou Hampshire iMassachusetts (per exemple,Chicopee iAttleboro), immigrants del Quebec a la darreria del segle xix i a la primeria XX van introduir aquest plat.
No s'utilitza una sola cobertura de la manera correcta; la carn depèn del que hi hagi disponible a la regió. A les regions costaneres, s'utilitza habitualmentpeix com elsalmó, mentre que la carn de porc, vedella,conill o de caça sovint s'inclouen a l'interior. El nom deriva del recipient on es cuinava originalment, una tourtière.
La Tourtière du Saguenay s'ha convertit en el plat tradicional i emblemàtic de laregió de Saguenay–Lac-Saint-Jean del Quebec d'ençà de laSegona Guerra Mundial, i ha tingut diverses metamorfosis.
En segle xviii, el cipaille es va fer popular entre els colonsfrancesos ibritànics, i sembla ser " l'avantpassat directe de la tourtière del Lac-Saint-Jean.[2]»
La tourtière ha estat descrita com a "exemple" de "cuina sota ocupació", un aliment francès per la mitjanceria dels britànics, que van prendre la ciutat deQuebec el1759.[3]
Lestourtières de laregió de Saguenay–Lac-Saint-Jean i Est-del-Quebec són pastissos de carn de cocció lenta i profunda fets ambpatates icarns diverses (que sovint inclouen la carn de caça) tallades en dauets.
En altres llocs delQuebec i la resta delCanadà, aquesta varietat detourtière s'anomena de vegades, en francès i anglès, tourtière du Lac-Saint-Jean, otourtière Saguenéenne, per distingir-la de les varietats de tourtière ambcarn picada. A Saguenay–Lac-Saint-Jean, però, les varietats detourtière de carn picada s'anomenen generalment “pâté à la viande" (paté de carn), mentre que el nom "tourtière" es reserva exclusivament per a llur varietat local.
Latourtière deMontreal s'elabora tan sols amb carn deporc capolada finament (que pot ser difícil de trobar, puix que sovint la carn es pica massa gruixuda enjondre). S'afegeixaigua a la carn després d'haver-la daurat, i lacanyella i els claus li co,nfereixen una sabor particular. Molta gent fa servir elquètxup com a condiment, però latourtière també es menja ambxarop d'auró omelassa, o amb conserves denabius.
Per bé que no sigui tan popular com latourtière original i latourtière de Lac-Saint-Jean, aquesta versió es pot trobar habitualment a tot el Canadà i els voltants.
Latourtière és una part integral dels àpats festius delsfrancoc-canadencs a Saint-Boniface, així com a les zones rurals deManitoba de llengua francesa. La carn daurada és condimentada amb diferents combinacions desalat,nou moscada,clau,canyella, sal d'api,mostassa seca,sal i pebre.
Latourtièreacadienne, opâté à la viande (paté de carn), és unpaté de porc que també pot contenirpollastre,llebre ibou. El paté de carn varia d'una regió a una altra aNova Brunswick,Nova Escòcia i l'illa del Príncep Eduard. A Petit-Rocher i Campbellton, el plat es prepara en plats petits per a tartes i es coneix com a "petits cochons" (porcells).
