| |||||
| Tipus | oasi paisatge  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Sàhara | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Algèria | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 260 m | ||||
Touat oTuat (àrab:توات,Twāt) és una regió del sud-oest d'Algèria. Hi ha nombroses hipòtesis sobre el nom, cap de prou satisfactòria. Els seus límits se situen entre elGran erg occidental al nord, l'erg Chech a l'oest, elTanenezrouft al sud-oest, i l'altiplà delTadmaït al sud-est. És un territori amb pluges minses, forta evaporació i vegetació escassa; la flora està adaptada al clima. Tot i així, no és un desert i, fins i tot, és una regió poblada amb nombrososqsars (localmentgsar i pluralgsur) d'entre 100 i 200 habitants, una mena d'oasi amb un nom únic (Timmi, Tamentit, Bouda, Tsabit, etc.). La població, els twati, acumula en els ksars els productes i hi comercia amb altres tribus o comunitats (abans, quan passaven les caravanes, i modernament pels comerciants); els palmerars asseguren la producció a petita escala. La població està formada peramazicszenetes (descendents delsgètuls), els més antics, jueus i àrabs. Els jueus van arribar el 118 procedents deCirenaica, expulsats per Trajà i van viure en pau fins que foren perseguits pel predicador Abd al-Karim al-Marghili vers 1490 (tot i l'oposició delsalfaquís locals) i només van deixar el seu substrat. Els àrabs van arribar al segle xiii, i eren pastors Banu Makil iemenites.
ElsMaghrawa i elBanu Ifran hi van trobar refugi en algun moment quan fugien del poderalmohade, al segle xii.Ibn Battuta hi va passar el 1353 i és el primer que l'esmenta pel seu nom. Abu-Alí, fill del soldà marínidaAbu-Saïd Uthman ibn Yaqub (1310-1331), va sotmetre la regió al primer quart del segle, però sense continuïtat. En algun moment entre 1583 i 1588, el soldàÀhmad al-Mansur va dominar la regió i els oasis de Gourara; encara que, nominalment, la zona va restar sota sobirania marroquina, aquest domini fou totalment nominal. El territori va servir purament com a estació intermèdia d'esclaus, que paraven al Twat procedents del sud abans de ser portats més al nord. El comerç marítim, l'abolició de l'esclavatge i la modernització, van acabar amb aquest negoci al segle xix. Eltractat de Lalla Maghnia del 1845 entre elMarroc i França no va resoldre la sobirania de Twat, Gourara i Tidikelt. El 1901, les tres àrees havien estat ocupades per l'exèrcit francès i la zona fou anomenadaTerritoire des oasis sahariennes ('Territori dels Oasis Saharians').
