 | Per a altres significats, vegeu «Jordi Soler i Font». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Jordi Soler i Galí 7 juny 1949 (76 anys)Vilassar de Dalt (Maresme) | ||
| Altres noms | Toti Soler | ||
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantautor, guitarrista clàssic, músic | ||
| Estil | Folk, rock, blues, jazz | ||
| Instrument | Guitarra | ||
| Segell discogràfic | Satélite K | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | totisoler.com | ||
     | |||
Jordi Soler i Galí, conegut artísticament com aToti Soler (Vilassar de Dalt,Maresme,7 de juny de1949) és unguitarrista icantautorcatalà. És considerat una figura destacada de lamúsica contemporània aCatalunya i del panorama de laNova Cançó. Va tenir una formació clàssica i va rebre influències del blues, el jazz i el flamenc.[1]
Va néixer el7 de juny de1949 a la localitat deVilassar de Dalt, població situada a lacomarca delMaresme, fill del metge (i músic, encara que no professional)Jordi Soler i Bachs. Va cursar els estudis musicals alConservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment va ampliar-los aLondres, estudiant l'any1969 a l'Spanish Guitar Center. A principis de ladècada del 1970 viatjà fins aMorón de la Frontera, aAndalusia, per tal d'ampliar els coneixements entorn de laguitarra amb el guitarrista gitanoDiego del Gastor.
La discografia de Toti Soler és àmplia i segueix creixent. Abasta una obra diversa, des dels inicis amb els grupsEls Xerracs, Brenner's Folk que esdevindrien el grup folk-rockPic Nic, continuant amb enregistraments d'aire folk o rock en solitari. Amb el grupOm i tocant la guitarra elèctrica va fer música rock progressiva, influïda pel jazz fusió desenvolupat per Miles Davis. Amb una de les versions d'aquest grup i juntament amb el pianistaJordi Sabatés va acompanyarPau Riba en la gravació del discDioptria. Part de la gravació no va ser mai publicada, però el primer volum d'aquest disc és considerat per molts l'obra més important del rock català. Des del 1969 fins als primers anys setanta, Toti Soler va desenvolupar una de les obres més sòlides a la música moderna catalana, amb una evolució intensa, mostrada en concerts sovint amb un públic reduït, i en interacció amb altres músics i cantants de l'escena barcelonina. Dissortadament, sols alguns elements es van editar en disc, i encara bona part no resulta accessible en CD avui. Posteriorment, va estudiar flamenc a Morón de la Frontera amb el míticDiego del Gastor. En retornar a Catalunya va reorientar-se cap a una música més acústica, que va incorporar elements del flamenc, del jazz i la música popular brasilera, així com de la tradició catalana, i de la música clàssica.
Una part rellevant de l'obra de Toti Soler està en les seves col·laboracions amb altres intèrprets, comOvidi Montllor,Jordi Sabatés,Cinta Massip,Ester Formosa,Carles Rebassa,Francesc Pi de la Serra,Sílvia Pérez Cruz,Pascal Comelade,Maria del Mar Bonet i la ja esmentada ambPau Riba. La col·laboració amb el cantantOvidi Montllor va començar el 1973 i amb el temps ha esdevingut una de les relacions artístiques més reeixides del panorama de la cançó en català. El 1976 participà en la segona edició delCanet Rock.[2] Durant vint-i-sis anys, van enregistrar discos, fer recitals dins i fora dels Països Catalans (com el mític concert a l'Olympia deParís) i elaborar diversos espectacles sobre l'obra de poetes comJoan Salvat-Papasseit,Vicent Andrés Estellés,Josep Maria de Sagarra oAusiàs March (Veles e vents). Darrerament, també destaquen les seves contribucions musicals a espectacles delTeatre Lliure, tocant la guitarra integrat en la representació com en l'Oncle Vania.
El 2005 va rebre elPremi Nacional de Música, atorgat per laGeneralitat de Catalunya, perL'arxiver de Tortosa,Racconto iGuitarra i cançons, i el 2006 fou guardonat amb laCreu de Sant Jordi.
L'any 2015 presenta al concert inaugural del BarnaSantsL'Ovidi, poema sense acabar,en homenatge aOvidi Montllor, vint anys després de la seva mort.[3]
1992:Orquestra de Cambra de l'Empordà · 1995:Joan Guinjoan · 1996:Montserrat Torrent · 1997:Xavier Montsalvatge · 1998:Anna Ricci · 1999:Joaquim Homs · 2000:Josep M. Mestres · 2001:Josep Soler · 2002:Joan Albert Amargós · 2003:Montserrat Caballé · 2004:Alícia de Larrocha · 2005:Toti Soler · 2006:Orfeó Català · 2007:Benet Casablancas · 2008:Antònia Font · 2009:Jordi Savall · 2010:Jordi Cervelló · 2011:Miguel Poveda · 2012:Pere Camps |
.svg)