 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1598 Trani (Itàlia) |
| Mort | c. 1640 (41/42 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, filòsof, poeta |
| Membre de | |
Torquato Accetto (Trani?, cap a 1590/1598 –Nàpols?, 1640) fou un obscur filòsof i escriptor napolità delBarroc, dedicat a funcions de secretari. Tot i que també va escriure un llibre de poesia, lesRime (1621 i 1638, edició ampliada), el seu text més conegut és el tractat de moral políticaLa dissimulació honesta (Della dissimulazione onesta) (pòstum, 1641), redescobert al segle XX perBenedetto Croce.
Probablement era originari deTrani, i va viure aÀndria i aNàpols on va estar vinculat a Giovanni Battista Manso, biògraf deTorquato Tasso i fundador de l'Accademia degli Oziosi.
La dissimulació honesta és una defensa de la prudència com a eina necessària de supervivència en política i en moral. Accetto es pregunta pel capteniment que ha de tenir un cortesà en un context de submissió política (en el seu cas la dominació espanyola). Considera la dissimulació, que es diferencia radicalment de la mentida o simulació, com l'únic mitjà adient per tal de mantenir els valors de l'humanisme en un context d'intolerància. Mentre la simulació és moralment inacceptable perquè amaga males intencions, la dissimulació és per a Accetto un joc de supervivència que s'ha de practicar amb mesura i intel·ligència, és a dir, honestament. En les seves pròpies paraules: «Dissimular no és fer res fals, sinó donar un repòs a la veritat per poder mostrar-la quan arribi l'hora»[1]. A diferència deNicolau Maquiavel, que s'adreçava a les classes altes, el text d'Accetto, que professava idees republicanes, es dirigeix bàsicament al poble i presenta la dissimulació com un instrument de combat contra latirania.
El llibre d'Accetto va ser traduït a l'holandès en el context de la guerra contra els espanyols, però fou ràpidament oblidat, potser per un abús d'erudició i de retòrica, fins que en el context de la lluita contra elfeixisme fou recuperat pel filòsof i historiador Benedetto Croce. Des de llavors ha estat traduït alfrancès, alcastellà i alcatalà[2] entre d'altres llengües.
