| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Comarca | Rosselló | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 186(2022) (18,77hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Perpinyà | ||||
| Superfície | 9,91 km² | ||||
| Altitud | 139 m-390 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batllessa | Maya Lesne(2008–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66300 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | torderes.unblog.fr | ||||
Torderes ([tuɾ'ðeɾəs], en francèsTordères) és un poble, cap de lacomuna del mateix nom, de 163 habitants el 2013, de la comarca delRosselló, a laCatalunya del Nord. Forma part de la subcomarca dels Aspres.
Joan Coromines[1] explica el topònimTorderes, juntament amb el deTordera, a partir del mot comútord, nom d'un ocell que sol abeurar-se a les fonts frescals de muntanya. En el cas del poble rossellonès, es tracta de lesfonts torderes del cap de la vall on es forma el riuReart.
La comuna de Torderes, de 99.100 hectàrees d'extensió, situada plenament dins dels Aspres, en els darrers contraforts nord-orientals d'aquesta subcomarca. És un terme molt accidentat, a l'estil dels seus veïns pel sud i per l'oest (Llauró,Montoriol iQueixàs, sobretot). És un terme poc poblat, un dels deu de menys població delRosselló. El terme[2][3] té un sector molt muntanyós, bàsicament la meitat sud-oest del terme, i una zona més plana, formada per la meitat nord-est.
Termes municipals limítrofs:
| Forques | ||
| Montoriol |  | Paçà |
| Llauró |
El poble de Torderes és a prop del límit meridional del terme, a la vall de laRibera de Torderes, entre elSerrat de Recort i elRoc dels Quers, al nord-oest, i el Bosc Comunal, al sud-est. Lleugerament aturonat a la dreta del riu, l'església deSant Nazari, sovint esmentada com aSant Martí, té elements de fortificació, a la seva peculiar torre campanar, però no té al seu voltant[4] una clara formació decellera.
Lligats a Torderes, apareixen en el precepte del 993 els llocs d'Alcet (villa Alcedo,vinerario de Alcedo), d'el Vilar i deCasania. Res se'n sap, del darrer, lavia Vetere de Casania (via Vella de Casania), i dels altres dos, que eren propers a Torderes. Existeix el Còrrec del Vilar, al nord-oest de Torderes, a l'esquerra de la Ribera de Torderes.
Torderes conserva alguns masos, però la memòria col·lectiva en sap d'altres, actualment ja desapareguts. Els existents són el Cortal d'en Denís, avui CortalRespaut, el Cortal d'en Rei, el Cortal d'en Roca, el Mas, el Mas del Cap Blanc, el Mas -abans Cortal- d'en Carbassa, el Mas d'en Fontet, el Mas d'en Gonella, el Mas d'en Noé, el Mas d'en Ros i el Mas d'en Vila, o Mas Macià, avui diala Chênaie. Entre els ja desapareguts es compten Can Carbassa, Can Rei i Can Ros.
Tres són els cursos d'aigua més propers a un riu, tot i que de curs d'aigua d'origen torrencial: laRibera del Monar, laRibera de Torderes i la Ribera -o Còrrec- de Querabs. La resta són torrents, aquí anomenatscòrrecs: Còrrec de Camp Darner, Còrrec de Font Blanca, Còrrec de Fruiters, Còrrec de la Cadira, Còrrec de la Font, Còrrec de la Font de Tuïr, Còrrec de la Joncarola, Còrrec de la Solana, Còrrec de la Teuleria, Còrrec del Capellà, Còrrec del Cau de la Guilla, Còrrec del Clavell, Còrrec del Clot, Còrrec del Clot del Grau (nom que rep a Forques la Ribera de Torderes), Còrrec del Clot d'Illes, Còrrec del Coll del Mill, Còrrec del Comú, Còrrec de les Balmes, Còrrec de les Jonques, Còrrec de les Planes, Còrrec de les Salines, Còrrec del Fornàs, Còrrec del Gorg de l'Olla, Còrrec de Lladac, Còrrec del Mas del Rei, Còrrec del Mas d'en Ros, Còrrec dels Bruers, Còrrec dels Bruners, Còrrec dels Cirerers, Còrrec dels Socarrats Vells, Còrrec del Vilar, Còrrec de Puig Carboner, Còrrec de Puig del Mas i Còrrec de Recort.
Diversos topònims indiquen accidents importants del relleu. Un bosc, elBosc Estatal del Reart, tres colls, per on passen les carreteres i els camins:Coll de les Vaques,Coll dels Sastres iColl de Mill. Com a noms de muntanyes prominents hom troba el Pic de la Guilla, el Puig, Puig Carboner, Puig de Bertra, Puig del Mas, Puig de Miró, Puig de Vinyes, Roc del Quers i Roc d'en Guillemet. Pel que fa a serres i serrats, hi ha el Serrat de la Cadira, el Serrat de les Lloses, el Serrat de les Planes d'Avall, el Serrat de Recort, la Serra i la Serra de Querabs.
Els noms dels principals indrets i partides cadastrals de Torderes són l'Aigual, Bac del Fornàs, Bosc Domanial del Reart, Bruners, Camp Darner, Camp del Mas, Camp d'en Rist, Camp de Pastor, Camp Jordà, Camps de Sant Nazari, el Cau de la Guilla, els Clapers, Coll de les Vaques, Coll dels Sastres, Coll de Mill, Còrrec d'en Tripet, l'Estanyol (n'hi ha dos), les Femades, els Ferressos, Font Blanca, Gorg de l'Olla, Hortells de Costelat, la Jonquerola, Lladac, Mas del Cap Blanc, Mas d'en Carbassa, Mas d'en Gonella, Mas d'en Noé, les Planes, les Salines, Solà del Fornàs, Solà d'en Calès, la Teuleria, el Vilar, o la Vila, i el Vinyer del Bosc. Com a noms antics, ja desapareguts, Alcet, Casania i la Vinya d'en Jaume Martra.
Hi ha uns quants noms que indiquen fites termenals: la Fita, el Piló, Roc Gros, Roc Negre, Roc Negre de la Font del Roc, tres llocs anomenats Termenera, i la Vinya d'en Jaume Martra.
La principal activitat de Torderes és el conreu de la vinya, dins d'una denominació d'origen controlada. Fora d'això, hi ha algunes zones amb clapers d'arbres fruiters. El bosc, principalment d'alzines sureres, és una de les riqueses del terme; al sud-est del terme hi ha el Bosc Comunal de Torderes, o del Reart, de coníferes, que sofrí un incendi devastador el 1981.
Per tots els vestigis trobats, existia[5] una via de comunicació que enllaçava laVia Domícia,al Voló i amb laVia Conflentana, a l'alçada deTuïr. Aquesta via secundària, respecte de la xarxa principal de l'antiguitat, travessava breument el terme de Torderes en el seu extrem nord-est, Venia del MasDésiré dePaçà, on abandonava l'actual terme de Torderes i de seguida entrava en el deForques.
Travessa el terme de Torderes una única carretera, la D - 615, de la qual deriva la D - 23, que només arriba al poble de Torderes.
La D - 615 (Illa -Ceret) mena des de Torderes, a través de la D - 23, cap al nord aForques (4 km),Terrats (7),Llupià (9),Tuïr (11),Corbera de les Cabanes (19) iIlla (25). Cap al sud-oest, aquesta carretera duu aLlauró (3,1) i aCeret (12,5).
D'altra banda, la D - 23 (D - 615, a Torderes - Torderes), que és una carretera de 2 quilòmetres que enllaça el poble de Torderes amb la carretera anterior.
No hi ha cap línia regular que meni directament a Torderes. La línia 390 del servei departamental deLe bus à 1 € és l'única que ofereix un servei proper a Torderes. La línia uneixPerpinyà ambForques, passant perTuïr,Trullars,Vilamulaca iTrasserra. Ofereix deu serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. De Forques a Torderes cal fer servir elTransport à la demande, que s'estableix quan hi ha prou volum de passatgers que el sol·licita, principalment el dimecres i el dissabte, sempre segons la demanda existent.
Tres són els camins denominatsrutes: la de Ceret, la de Llauró i la de Forques; la resta són camins. Uns enllacen Torderes amb els pobles veïns: Camí de Forques (ara, ruta), Camí de Llauró a Forques, Camí de Llauró (ara, ruta, també), Camí de Llauró a Paçà, Camí de Montoriol al Mas d'en Noé, Camí, o Camí Vell, de Montoriol, Camí de Paçà i Camí de Tuïr. D'altres són interns del terme comunal de Torderes: Camí de Cantarana, Camí de Cantarana del Mas d'en Noé, Camí del Mas d'en Roca, Camí del Serrat de les Planes d'Avall, o del Coll dels Sastres, i Camí de Sant Lluc. Esment a part mereixen la Carrerada i la Carrerada del Recort.
A la zona del Serrat de la Cadira, a llevant del poble de Torderes i a migdia del Bosc del Reart, es van trobar[5] indicis d'un poblat gal.
Torderes és esmentat des del 899, quanCarles el Simple confirmava la seva possessió, juntament amb altres dels entorns, al seu fidel Esteve i a la seva muller Anna, filla de Rotruda i neta per aquesta banda del Comte Berà de Rasès i de Barcelona. El terme de Torderes restà dividit entre els fills d'Esteve i Anna; Ató vengué la seva part, garantint-se'n l'usdefruit de per vida, a l'Església d'Elna, mentre que l'altra meitat anà a parar a mans del comte Sunifred de Cerdanya, qui la llegà el 965 almonestir d'Arles. El 993 hi hagué un important plet al vescomtat de Castellnou sobre les propietats de Torderes, que acabà amb una delimitació pública dels termes de Torderes, Tàpies i Forques, tots dos pertanyents fins a la fi de l'Antic règim al monestir d'Arles.
L'1 de març del 1973 es va crear la comuna dePaçà, Llauró i Torderes per la fusió de les antigues comunes independents deLlauró,Paçà i Torderes, en una fusió similar a d'altres[6] de la Catalunya del Nord, fruit del despoblament de la zona. Les tres comunes originals fores restablertes el 30 de setembre del 1989.
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
| Evoluciódemogràfica deTorderes entre 1355 i 1789 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1358 | 1365 | 1378 | 1424 | 1643 | 1720 | 1730 | 1767 | 1789 | ||||||
| 2 f | 19 f | 14 f | 14 f | 10 f | 15 f | 19 f | 114 h | 20 f | ||||||
Font: Pélissier 1986
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]
Nota: Del 1973 al 1989, Torderes era agrupat amb Llauró i Paçà.
| Període | Nom | Opció política | Comentaris |
|---|---|---|---|
| ? - ? | Jean Madern | ||
| ? - 1930 | Benjamin Achille Carbasse | ||
| 1930 - 1944 | François Olive | ||
| 1945 - 1954 | Pierre Carbasse | ||
| 1954 - 1959 | Pierre Siné | ||
| 1959 - 1973 | Joseph Noé | ||
| Març del 1990 - Març del 2001 | Albert Saint-Upéry | ||
| Març del 2001 - Març del 2008 | Dominique Blanc | ||
| Març del 2008 - Moment actual | Maya Lesné |
Nota: Del 1973 al 1989, Llauró era agrupat amb Paçà i Torderes.
A les eleccions cantonals del 2015 Torderes ha estat inclòs en el cantó número 1, denominatEls Aspres, amb capitalitat a la vila deTuïr i amb els pobles deBanyuls dels Aspres,Brullà,Calmella,Cameles,Castellnou dels Aspres,Forques,Llauró,Llupià,Montoriol,Oms,Paçà,Pollestres,Pontellà i Nyils,Queixàs,Santa Coloma de Tuïr,Sant Joan la Cella,Terrats, Torderes,Trasserra,Trullars iVilamulaca. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.
Torderes participa, juntament ambLlauró,Montoriol iQueixàs, en unReagrupament Pedagògic Intercomunal que té les seves seus a Llauró (classes maternals, elementals i primàries) i Torderes (classes elementals i primàries). Dels 63 infants acollits en aquestes classes, 46 van a escola a Llauró i 17 a Torderes. Els escolars procedeixen dels pobles esmentats al començament: 24 de Llauró, 17 de Torderes, 12 de Queixàs i 10 de Montoriol. Per a cursar la secundària, poden triar entreTuïr iCeret. Per als estudiants de batxillerat és un cas semblant, amb la diferència que a Tuïr no hi ha liceu; el segon més proper és aVilallonga dels Monts, com a liceu professional, o aTesà.
Torderes compta amb una biblioteca municipal atesa per voluntaris, i una curiosagranoteca, on els torderencs poden intercanviar llavors per a sembrar en els seus jardins i horts.
