Latoponímiapreromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de lesIlles Balears iPitiüses dins el mónromà (123 aC).
Les llengües preromanes balears
[modifica]Amb l'excepció delfenici les llengües que es parlaren a les illes abans del llatí ens són desconegudes. Tot i això, és possible establir qualque anàlisi comparativa que ens pot fornir informació, que hauria de ser contrastada per l'arqueologia i l'etnohistòria. Per al seu estudi comptam amb elements toponímics actuals, fonts escrites de l'època clàssica i alguna fontepigràfica. Sense cap dubte la principal aportació a aquest àmbit la constitueix l'obra deJoan Coromines.[1]
Topònims esmentats pels geògrafs i historiadors de l'antiguitat
[modifica]- Kromyussa iMelussa (Hecateu de Milet 540aC - 475 aC).[2]
- Gymnesiai oBaliarides,Palma,Pollentia,Pityoussai,Ebysos iOphiusa (Estrabó 65 aC a 29 dC)[3]
- Baliares,Baliares maior,Palma col.(oniae),Baliaris minor,Mago castellum,Jammo castellum,Ebusus i ins.Colubraria (Pomponi Mela entre el 37 i el 47 dC).[4]
- Baliaris,Palma,Pollentia,Guium,Tucis,Bocchorum,Gymnesiae Insulae,Magon,Sanicera,Iamon,Capraria ins,Menariae,Tiquadra iHannibal,Pityusae,Ebusus iOphiussa ins. (Plini el Vell cap a la meitat del segle I dC).[4]
- Gymnesia (Ruf Fest Aviè s. IV dC).[4]
- Balearicum mare,Balearis minor,Gymnesiae, Balearis maior,Aphrosias iEbosus.Isidor de Sevilla abans de 636 dC).[4]
Topònims de probable origen preromà
[modifica]- Alaior
- Municipi i ciutat de Menorca. Apareix comYhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagamentIluro, que segons Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaró i d'Alarona, suburbi deMataró.
- Alpara
- Lloc de Ciutadella i puig de la comarca de Llevant (Mallorca). Podria ser preromà. Cal assenyalar les formes comAlps i els termes llatinsALPINUS,ALPICUS iALPESTRIS, relacionades amb indrets elevats.
- Alaró
- Vila de Mallorca. Sembla haver-hi una base ILURO. El seu nom és preromà i es relaciona ambAlarona (Mataró). Pel que fa al continent cal assenyalarAlora iIllora (Andalusia), Ilurdoz (País Basc), l'anticIlurbeda,Oloron (Bearn) i l'illa d'Oleron a la costa atlàntica.
- Ariant
- Vall i possessió de la Serra mallorquina. Recorda el nom del poble d'Ariany. Possible etimologia preromana.
- Bèquer o Beca
- Punta de Bèquer a Pollença. Binibèquer a Menorca. Possible relació amb la sèrie Síller, Bóquer... BECCUS 'bec d'ocell'és un manlleu del cèltic en llatí vulgar.
- Bóquer
- Antiga ciutat indígena federada amb Roma.Bocchoris en Plini i en el Llibre del Repartiment hi consta 'Alqueria Buchar'. Coromines esmenta un grup de noms de forma aproximadaBoccus urgellesos antics, comengers i protoaquitans.Bocurus en una inscripció del Gard. En conseqüència s'hi veu una traça indoeuropea.[5]
- Cúber
- Possessió i vall de la Serra de Tramuntana, en el municipi d'Escorca.
- Garonda
- Eltorrent de Garonda està situat a la Marina deLlucmajor. És un nom molt antic (1232),[6] que es relaciona amb el nom del riu Garona i amb els nombrosos Garona, Garoña, Guareña, etc. de la península Ibèrica. Podria tenir el significat de "curs d'aigua".
- Mallorca
- És un mot d'origen indoeuropeu, com Menorca. Un mot llatíMaiorica no hauria pogut evolucionar fonèticament cap aMallorca; segons Coromines, el més probable és que procedeixi d'una base *Maglorica,[7] mentre que Alcover es decanta per considerar que el mot ha passat pel filtre de l'àrabMayurqa i que ha patit una ultracorrecció deMaiorca aMallorca (com la major part del català va abandonar la pronúnciapaia perpalla, el primer només viu a les Balears).[8]
- Menorca
- És un mot preromà d'origen indoeuropeu, com Mallorca, llatinitzat com aMinorica.
- Míner
- Hi ha dues possessions mallorquines amb aquest nom (una a Llucmajor i dues,Míner Gran iMíner Petit, aPollença). La de Pollença apareix en el segle xiii comMínur.[9] La de Llucmajor el 1460 ésMíner. Segons Coromines es tracta d'un nom del grup deSóller,Sèlva(r), Bóquer, Cúber, Búger, etc.
- Selva
- Nom d'una vila important de Mallorca. En la documentació antiga apareix en la formaSèlvar oSèlver. Coromines[10] hi veu una forma SǏLŬAR que considera l'etimològica de Sóller. A Sant Llorenç des Cardassar hi hagué un altreSílbar.
- Síller
- Nom d'una antiga alqueria situada prop del Port de Pollença. Forma part de la sèrie preromana: Míner, Búger, Bóquer, Sóller, Sèlver (Selva), etc.
- Tagomago
- Illeta situada a un km de la punta NE d'Eivissa. Probablement és un element lingüístic indoeuropeu (Taga-/Tago- amb noms com Tagast, Taga i Tagamanent que sembla significar la idea de 'turó' i -mago que expressa la idea de 'gran' com Mag-/Meg-/Magh-/Magn-). Aquest influx indoeuropeu fa pensar a Coromines amb raids marins d'indoeuropeus cap a les illes, però més aviat caldria veure-hi una colonització intensa vinculada a les darreres fases de les cultures megalítiques.
- El Toro
- La muntanya més alta de Menorca. L'origen és preromà, segurament amb el significat de 'turó, muntanya, altitud'. Emparentat amb el catalàturó i gascóturoun.
Talapi (Sa Pobla), Talatí (Maó), Tornaltí (Maó).
- ↑Joan Coromines i J. Mascaró Pasarius “Onomasticon Cataloniae” Curial Edicionas Catalanaes: Barcelona, 1989. Vol. I.
- ↑Veny Melià, Cristóbal. 1953: "Un texto de Hecateo: Kromyusa y Melusa". Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 31. 251-254.Arxivat 2016-03-03 aWayback Machine.
PDF - ↑[Libro tercero de la Geografía de Estrabón, que comprehende un tratado sobre España antigua](castellà)
- ↑4,04,14,24,3Corominas, Joan; Mascaró Pasarius, Josep.Toponímia antiga de les Illes Balears. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 299.ISBN 8472563308.
- ↑Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J.Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 160.
- ↑Poveda, ÀngelRepertori de toponímia arabo-musulmana de mayurqa segons la documentació de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/1229-1300) Fontes Rerum Balearium III p. 10)
- ↑Coromines, JoanEntre dos llenguatges Curial: Barcelona, 1976, p. 47
- ↑«Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑Rafel Juan MestreEscorca. Apuntes para la historia del municipio Palma 2002, I, 51.
- ↑Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J.Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 261