Tom Stoppard (Zlín, 3 de juliol de1937 -Dorset, 29 de novembre de2025)[1] fou unautor dramàticbritànic d'origentxec.[2] Va escriure per a cinema, ràdio i televisió, i va destacar per les seves obres de teatre. La seva obra va tractar els temes dels drets humans, la censura i la llibertat política, sovint incidint en les bases filosòfiques més profundes de la societat. Stoppard va ser un dramaturg delRoyal National Theatre; un dels dramaturgs amb més interpretacions internacionals de la seva generació;[3] i comparat críticament ambWilliam Shakespeare iGeorge Bernard Shaw.[4] Va ser nomenatcavaller per la seva contribució al teatre per la reinaElisabet II del Regne Unit el 1997 i guardonat amb l'Orde del Mèrit l'any 2000. Entre els molts guardons que va guanyar, hi ha elPremi Internacional Terenci Moix a la trajectòria en arts escèniques.[5] La seva obra ha estat profusament traduïda i representada en català.[6]
Stoppard va néixer aZlín,Txecoslovàquia, en una família jueva, amb el nom de Tomáš Straussler. Per evitar la persecució nazi, els Straussler van fugir de Txecoslovàquia aSingapur amb altres metges jueus el15 de març de1939, el dia en què elsnazis van envair Txecoslovàquia. Al cap de poc, la seva família va ser evacuada aDarjeeling, a l'Índia, fugint de la invasió japonesa de Singapur. Allà va ser on el nen va començar a rebre una educació britànica. El seu pare, voluntari de l'exèrcit britànic, va ser capturat pels japonesos i va morir en un camp d'internament al Japó. El 1945, la seva mare es va casar en segones núpcies amb Kenneth Stoppard, unmajor britànic, que va donar al nen el seu cognom anglès. La família finalment es va mudar aBristol,Anglaterra, el1946, després de laguerra.
Stoppard va deixar l'institut als 17 anys i va començar a treballar com a periodista. El1958, el periòdicBristol Evening World li va oferir col·laborar en la secció de crítica teatral (a part de ser columnista humorístic), la qual cosa el va apropar al món de l'escena. En aquella època, va travar amistat amb l'actorPeter O'Toole i el directorJohn Boorman en elBristol Old Vic, una companyia de repertori local que gaudia llavors d'un cert renom. Tom Stoppard va començar a ser conegut gràcies al corrosiu sentit de l'humor de les seves cròniques. D'altra banda, també era cèlebre aBristol la seva manera de vestir deixada.
El1960 va escriure la seva primera obra, A Walk on the Water, que va ser posteriorment produïda com aEnter a Free Man el1968. A la setmana d'haver presentat el text a un agent literari, ja s'havien sol·licitat els drets audiovisuals de l'obra. Va ser representada a Hamburg i televisada per laBritish Independent Television el1963.
De setembre de 1962 a abril de1963, Stoppard va treballar a Londres com a crític de teatre per a la revistaScene, en què publicava crítiques i entrevistes tant amb el seu nom com amb el pseudònim deWilliam Boot (pres de la novel·laScoop, del novel·lista britànicEvelyn Waugh).
El 1964, una beca de laFundació Ford li va permetre passar 5 mesos en una mansió a Berlín, per dedicar-se a escriure. D'aquí va sortir la seva obra en un acte tituladaRosencrantz and Guildenstern Meet King Lear, que es va convertir després en la reeixida`Rosencrantz and Guildenstern han mort, guanyadora d'unpremi Tony. Els anys següents, Tom Stoppard va escriure diverses obres per a la ràdio, la televisió i el teatre, entre les quals s'inclouen"M" is for Moon Among Other Things (1964),A Separate Peace (1966) iIf You're Glad I'll Be Frank (1966).
L'11 d'abril de 1967 —després d'un clamorós èxit en elFestival d'Edimburg de 1966—, l'estrena deRosencrantz i Guildenstern han mort en el TeatreOld Vic de Londres va confirmar Tom Stoppard com un dels dramaturgs contemporanis més reconeguts.
Al llarg dels deu anys següents, Tom Stoppard, sense deixar la seva labor de creació, va traduir diverses obres a l'anglès, com les de l'autor polonèsSlawomir Mrozek, dels austríacs Johann Nestroy iArthur Schnitzler, i de l'autor txecVaclav Havel. Va ser quan la influència delteatre de l'absurd dels dramaturgs polonesos i txecs va començar a fer mossa en la seva obra. Igual que altres dramaturgs de la seva generació, comSam Shepard als Estats Units iPeter Handke a Àustria, Tom Stoppard va crear en aquells dies obres que indagaven en el valor del llenguatge.
Tom Stoppard fou patró del grup Outrapo (Ouvroir de tragicomédie potentielle), un taller francès de recerca sobre tècniques actorals, sorgit el1991 del Col·legi dePatafísica.[7]
Al febrer de1977, Tom Stoppard va visitarRússia amb un directiu d'Amnistia Internacional, i al juny, va conèixer Vladimir Bukovsky a Londres. Aquest mateix any, va viatjar a Txecoslovàquia (llavors sota domini comunista), on va conèixerVáclav Havel, dramaturg dissident i futur president de laRepública Txeca, i l'escriptorPavel Kohout, que li inspirarà la seva obraCahoot's Machbeth. Arran d'aquells viatges i trobades, Tom Stoppard decideix comprometre's amb elsdrets humans, un compromís que serà sempre fortament vinculat amb la situació política dels dissidents en l'Europa oriental i laUnió Soviètica. Va publicar nombrosos articles i cartes sobre aquest tema en periòdics britànics.
Des de llavors, Tom Stoppard era membre d'Amnistia Internacional i col·laborava amb elCommittee against Psychiatric Abuse (Comitè contra l'abús psiquiàtric), organisme pertanyent a l'Associació Mundial de Psiquiatria (World Psychiatric Association). Col·laborava i era capdavanter de la revistaIndex on Censorship, mitjà de l'organització britànica del mateix nom, dedicada a denunciar atacs contra la llibertat d'expressió al món sencer.[8]
El 1983, el movimentCarta 77 va crear aEstocolm el Premi Tom Stoppard, que premia autors d'origen txec.
L'agost de2005, Tom Stoppard va visitarMinsk per donar un seminari sobre escriptura dramàtica i conèixer de primera mà la situació dels drets humans aBelarús. Des de llavors, era un dels padrins delBelarus Free Theatre (Teatre Lliure de Belarús), una companyia teatral forçada a produir-se en la clandestinitat a causa de les pressions polítiques i a la censura exercides pel govern d'Aleksandr Lukashenko.[9]
Tom Stoppard va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britànic amb el grau de comandant (CBE) el 1978. El1997, la reinaIsabel II el va armar cavaller (knight bachelor), la qual cosa li va valer el títol desir. El 2000, va rebre l'Orde del Mèrit (OM). És també membre de la Reial Societat de Literatura del Regne Unit (Fellow of the Royal Society of Literature).
Va estar casat dues vegades, amb Josie Engonal (1965-1972), una infermera, i amb Miriam Moore-Robinson (1972-1992), de la qual es va separar arran del seu afer amb l'actriu Felicity Kendal, que va crear el paper d'Annie en la primera producció deThe Real Thing, el1982. Tenia dos fills de tots dos matrimonis.
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1998 | Oscar al millor guió original[10] | Shakespeare in Love | Guanyador |
| 1985 | Oscar al millor guió original | Brazil | Candidat |
| 1940–1975 |
|
|---|---|
| 1976–2000 |
|
| 2001–present |
|
| 1965–1975 |
|
|---|---|
| 1976–2000 |
|
| 2001–present |
|
Premi deLos Angeles Film Critics Association al millor guió | |
|---|---|
| 1975–2000 |
|
| 2001–present |
|
| Guió (1996–2009) |
|
|---|---|
| Guió original (2010–present) |
|
| Guió adaptat (2010–present) |
|
| Drama original (1969–1983) |
|
|---|---|
| Comèdia original (1969–1983) |
|
| Guió original (1984–present) |
|
