| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1468(Gregorià) Lisboa (Portugal) |
| Mort | c. 1540(Gregorià) (71/72 anys) Nanna |
Ambassador of the Kingdom of Portugal(en) | |
| |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, farmacèutic, diplomàtic, apotecari, escriptor |
Tomé Pires (1465?–1524 o 1540) va ser unapotecari portuguès deLisboa que va estar de 1512 a 1515 a Malaca immediatament després de la conquesta portuguesa, en l'època en què els europeus acabaven d'arribar alSud-est Asiàtic.[1] Després d'àrdues experiències en l'Índia i en lesÍndies Orientals, va encapçalar la primera ambaixada oficial d'un país europeu a laXina (la dePortugal davant l'emperador Zhengde, durant ladinastia Ming), on va morir.
Pires era apotecari del malmèsinfant Alfons de Portugal, fill deJoan II de Portugal. Va marxar a l'Índia el 1511, investit com "faedor de drogues", mercaderies orientals que eren un important element del comunament anomenat "comerç d'espècies".[2] AMalaca iKochi va recol·lectar i va documentar exhaustivament informació documentada sobre la regió malaia-indonèsia i va visitarJava,Sumatra (les dues illes principals de l'actual Indonèsia) i lesMoluques.
Dels seus viatges per Malàisia i Indonèsia va escriure un llibre emblemàtic sobre el comerç asiàtic, laSuma Oriental que trata do Mar Roxo até aos Chins. Ho va escriure a Malaca i Índia entre 1512 i 1515, i ho va completar abans de la mort d'Alfons d'Albuquerque (desembre de 1515).[3]
És la primera descripció europea deMalàisia i la més antiga i extensa sobre Orient en portuguès. Constitueix una recopilació d'una àmplia varietat d'informacióhistòrica,geogràfica,etnogràfica,botànica,econòmica icomercial, entre d'altres, incloentmonedes, pesos imesures. Pires va investigar acuradament l'exactitud de la informació recollida de mercaders, mariners i altres persones amb els que va tenir contacte. Malgrat la seva complicada prosa, va demostrar ser un observador amb criteri i superior a altres escriptors portuguesos de l'època.[4] El llibre, redactat com un informe per aManuel de Portugal, i potser complint una comissió encomanada abans de deixar Lisboa, és considerat una de les més acurades fonts de primera mà per a l'estudi de la geografia i el comerç de les Índies d'aquell temps, a més d'una de les fonts més importants per a l'estudi contemporani de l'Islam indonesi.[5] Malgrat no poder-lo considerar del tot lliure d'incorreccions en els seus detalls, és notablement consistent amb l'evidència de l'època i no fa cap declaració fonamentalment errònia sobre la regió. Com a font d'informació, l'únic rival en la seva època va ser el llibre -més difós- deDuarte Barbosa i, posteriorment, el deGarcia de Orta.[6]
LaSuma Oriental, inèdita i presumptament oblidada en un arxiu fins a 1944, també conté la primera descripció que es va escriure sobre la'Especiería', les Illes de Banda, en l'arxipèlag de lesMoluques, illes per les quals els europeus precisament van arribar fins a Indonèsia.[7] Armant Cortsão, l'editor modern, ha afirmat que laSuma en els seus detalls "no ha estat superada, en molts aspectes, per més d'un segle o dos".[8] LaSuma Oriental està representada per un manuscrit de París, durant molt temps perdut. Es conserven quatre cartes escrites per Pires i hi ha referències a ell disperses realitzades per contemporanis seus, incloent una carta d'Alburquerque al rei, del 30 de novembre de 1513.
En el manuscrit Pires esmenta diverses ciutats tàmils deCeilan que va visitar en els seus viatges, incloentQali,Negombo, Celabão i Tenavarque, on es troba el canviat el nom complex de temples de Tenavarai.
En 1516, Vaig prendre Pires va ser aCanton (Guangzhou) en l'esquadra de Fernão Pires d'Andrade encapçalant una ambaixada enviada pel reiManuel I aZhengde, emperador de laXina.[9] No obstant això, aquest mai ho va rebre, a causa de diversos contratemps, com el recel dels xinesos i el complot tramat pel deposat sultà Mahmud Shah després de la conquesta portuguesa de Malaca el 1511. L'ambaixada va caure en desgràcia, alguns dels seus membres van ser assassinats i va començar un període de tres dècades de persecució portuguesa a la Xina. Es diu que Tomé Pires va emmalaltir i va morir allí el 1524, encara que alguns afirmen que va seguir viu fins a 1540 aJiangsu, però sense permís per deixar Xina.
Aquesta fou la primera ambaixada oficial d'un país europeu a la Xina després que s'enviés a Giovanni de' Marignolli com a legat papal aPequín, de 1342 a 1345.
