 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Castella - la Manxa | ||||
| Província | província d'Albacete | ||||
| Comarca | Campos de Hellín | ||||
| Capital | Tobarra | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 8.006(2025) (24,64hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 324,96 km² | ||||
| Altitud | 661 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Manuel Valcárcel Iniesta | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 02500 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 02074 | ||||
| Lloc web | tobarra.es | ||||
Tobarra és unmunicipi de laprovíncia d'Albacete limitant amb laRegió de Múrcia (a la qual pertanyia no fa més de 30 anys). Comprèn les pedanies deCordovilla,Santiago de Mora,Aljubé,Sierra,Mora de Santa Quiteria iLos Mardos oVillegas.
És una localitat que té l'apel·latiu de vila en els seus estatuts des de fa segles. Pel que fa a la seva situació geogràfica, Tobarra es troba a uns 50 quilòmetres de la capital provincial, a uns 100 de Múrcia ciutat i a uns 300 deMadrid.
La majoria de la població treballa en el sector serveis o en el sector primari. Aquest últim ha estat un reclam per a la població immigrant (sud-americans i marroquins, principalment) que s'ha acabat establint al poble rejovenint la població i impulsant l'economia del poble.
Es tracta d'un poble que fonamenta les seves arrels en els poblesibers (una teoria bastant admesa quedant reflectida en la Necròpolis de Santa Ana i les restes arqueològiques d'Alborajico), amb les posteriors invasions romanes (turbula >tobarra) i la definitiva invasió musulmana (aquest nucli pertanyia alcalifat de Córdova). Però cap a l'època deFerran III de Castella va ser reconquistada pels cristians i donada a la població d'Alcaraz. Fins que l'any 1269 es va consolidar com a Vila independent d'Alcaraz.
Tradicionalment es coneix aquesta població per dos motius. El primer és per la qualitat dels seus productes agrícoles, sobretot per l'albercoc reconegut amb denominació d'origen la varietat (moniquí). El segon motiu és la seva Setmana Santa i la seva tradició timbalera. La Setmana Santa aplega més de cinquanta mil persones a la localitat (sobretot en divendres sant). És tanta la repercussió que darrerament ha estat declarada festivitat d'interès turístic nacional. Però aquesta Setmana no seria el mateix sense el repicar dels timbalers durant les 104 hores que està permès. Tot el poble surt al carrer a tocar el timbal com a símbol d'identitat d'aquesta vila.
.JPG%3flang%3dca)
