S'anomenenfulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:
Fulles feses(-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi medial i la vora.
Fullespartides(-ipartida): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi medial, però no hi arriben.
Fullesseccionades(-isecta): els entrants arriben al nervi medial.
Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons lanervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:
Fesa
Partida
Seccionada
Nervadura pinnada
Pinnatífida
Pinnatipartida
Pinnatisecta
Nervadura palmada
Palmatífida
Palmatipartida
Palmatisecta
Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefixbi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.
Es parla defulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o defulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenadesfolíols.
Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem defulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:
Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nompinnada, derivat depenna, que són lesplomes grosses de les ales i la cua delsocells).
Nervadura reticulada oanastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorrenparal·lels.
Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.
Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavorsfulles glabres.Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:
Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
Pubescent: amb pèls curts i suaus.
Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.
Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:
Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que a l'hemisferi nord acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb algunes espècies deroures com elQuercus pubescens (n'hi ha de marcescents comQuercus canariensis oQuercus faginea).
Marcescents: plantes amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en elfaig (Fagus sylvatica).
Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com elllorer (Laurus nobilis).