Lafulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents:
| Forma | Tipus | Descripció |
|---|---|---|
 | Amb forma d'agulla, prima i punxeguda | |
 | En forma de cor | |
 | Triangular, en forma de tascó | |
 | Triangular, el pecíol estant insert a un costat | |
 | Dividida en lòbuls en forma de dit | |
 | Oval, sense punta clarament marcada | |
 | Llarga i punxeguda, en forma d'espasa | |
 | Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol | |
 | Amb forma de dalla | |
 | Semicircular, en forma de vano | |
 | Amb forma d'alabarda | |
 | En forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex | |
 | Llarga i molt estreta | |
 | Amb el segment terminal més gros que els laterals | |
 | Dividida en diversos lòbuls | |
 | Dividit en tires | |
 | Amb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta | |
 | Amb l'extremitat més àmplia que la base | |
 | Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles | |
 | El·líptica, més ampla cap al cim que a la base | |
 | Amb forma arrodonida | |
 | Oval, amb forma d'ou | |
 | Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà | |
 | Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base | |
 | Arrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol | |
 | Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo | |
 | Profundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi medial | |
 | Amb forma de ronyó | |
 | Amb forma de rombe | |
 | Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base | |
 | Amb forma de fletxa | |
 | Amb forma d'alena |
S'anomenenfulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:
Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons lanervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:
| Fesa | Partida | Seccionada | |
| Nervadura pinnada | Pinnatífida | Pinnatipartida | Pinnatisecta |
| Nervadura palmada | Palmatífida | Palmatipartida | Palmatisecta |
Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefixbi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.
| Forma | Tipus | Descripció |
|---|---|---|
 | Amb la base que abraça la tija encerclant-la | |
 | Amb la base rodona | |
 | Amb els costats de la base no simètrics | |
 | Amb l'extrem de la base agut i més o menys estret | |
 | Amb forma de lòbuls d'orella | |
 | Amb forma de cor | |
 | Amb base recta i convergent en forma de falca | |
 | Amb el limbe prolongat sobre la tija per sota del punt d'inserció | |
 | Amb una beina que envolta parcialment o totalment la tija | |
 | Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap a fora |
Es parla defulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o defulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenadesfolíols.
| Forma | Tipus | Descripció |
|---|---|---|
 | Cilis fins | |
 | Dents arrodonides en forma de fistó | |
 | Dents més o menys llargues | |
 | Finament dentada | |
 | Amb dents grans i de més petites | |
 | Marge amb espines més o menys agudes | |
 | Marge amb lòbuls | |
 | Sinuositats àmplies | |
 | Marge llis i uniforme[1] | |
 | Dents punxegudes i molt pròximes | |
 | Finament serrada | |
 | Amb sinuositats o sinus poc profunds |
| Forma | Tipus | Subtipus | Descripció |
|---|---|---|---|
 | Amb tres folíols | ||
 | Fulla composta amb nervadura palmada | ||
| Fulla composta amb nervadura pinnada | |||
 | Amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol | ||
 | Amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal | ||
 | Fulla dues vegades pinnada | ||
 | Fulla tres vegades pinnada | ||
| Fulla dues vegades palmada |
Tenint en compte la presència o no d'unpecíol, les fulles poden ser:
En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:
| Forma | Tipus | Descripció |
|---|---|---|
 | Amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'anvers | |
 | Amb el marge cargolat cap avall, sobre elrevers |
1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla
2: Tija
Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem defulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:
A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomenafil·lotaxi. Les tipologies més importants són:
En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:
Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavorsfulles glabres.Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:
Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:
Les plantes de fulla dura ocoriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les defulla tova s'anomenen malacòfiles.
