Latiflotecnologia és el conjunt detecnologies aplicades a atendre personescegues o ambbaixa visió. És unatecnologia de suport que idealment cerca aportar major autonomia personal iindependència i així, potser, majorqualitat de vida. Una de les més conegudes són lesulleres.
A causa de la deficiència visual algunes d'aquestes persones sense una adaptació adequada no podrien fer ús d'algunesnoves tecnologies de tipusTIC. És per això que la tiflotècnia s'ha convertit en una eina indispensable per a aquestes persones, ja que els permet accedir a les noves tecnologies, ja sigui mitjançant equips específics o adaptacions, d'acord amb les necessitats o objectius de cada usuari.
La necessitat de la universalització de l'accés a la informació es basa en la premissa que lasocietat de la informació i del coneixement tendeix a excloure a aquells grups o individus que no utilitzen habitualment aquestes tecnologies, per la qual cosa poden ser considerats com a analfabets digitals, creant-se, d'aquesta manera, una novabretxa digital.
Salvar aquestafractura digital passa per acceptar l'existència d'una tecnologia general i una altra específica i que ambdues circulin paral·lelament de tal manera que, a l'hora de dissenyar un nou producte, est contingui un conjunt d'estàndards que permetin l'accessibilitat universal i lausabilitat de l'artefacte.
En el camp de ladiscapacitat visual, sobretot en l'àmbit de la informàtica, s'han aconseguit algunes metes que semblaven inassolibles. Així, no ens ha de sorprendre que una persona cega pugui accedir a les pàgines Web de la premsa, articles acadèmics,blogs, etc., a través d'un ordinador de sobre taula, un telèfon intel·ligent o una "tablet"; així mateix, no ha d'estranyar que un usuari cec pugui retirar un llibre de qualsevol biblioteca per llegir-ho a la seva casa gràcies al programari de reconeixement de text que permet transformar l'escrit en veu.
Tots els avanços en matèria d'accessibilitat universal iusabilitat general han generat una sèrie de productes tiflotècnics tals com el programari magnificador de textos (ZoomText),programari per al reconeixement de pantalla (JAWS for Windows),programari de lectura (Open Book), sistemes d'enregistrament i reproducció de text accessible (DAISY), sistemes d'àudio descripció per a programes de televisió, cinema i documentals (AUDESC), lupes televisió, etc., que permeten a l'usuari cec o deficient visual greu integrar-se social i laboralment.[1][2][3][4]
Són aquells equips que no han estat dissenyats específicament per a aquest col·lectiu, per la qual cosa es necessita incorporar algun programa perquè puguin ser usats per persones amb diversitat funcional visual. Gràcies a aquestes adaptacions l'usuari només haurà de conèixer l'aparell que està utilitzant i els diferents comandaments del programa que li proporcioni l'adaptació.
El principal avantatge d'utilitzar aquest tipus d'equips és que quan es té qualsevol problema sempre es pot sol·licitar ajuda a qualsevol persona, pel fet que aquesta sempre podrà donar una ullada a la pantalla i resoldre'l.
L'ordinador és sens dubte l'equip per al qual s'han desenvolupat més adaptacions. A continuació s'enumeren els diferents programes existents segons les necessitats que cobreixin.
Elslectors de pantalla són aplicacions per a identificar i interpretar allò que es mostra en pantalla. Aquesta interpretació es representa a continuació a l'usuari mitjançant sintetitzadors de text a veu, icones sonores, o una sortida Braille.
Els magníficadors de pantalla són programes per a l'accessibilitat que permeten ampliar els caràcters i configurar els colors segons la necessitat que tingui l'usuari.
Aquests programes s'encarreguen d'eliminar les contraccions que s'utilitzen en els països anglosaxons a l'hora d'escriure en Braille.
De programari lliure:
Existeixen altres equips per als quals s'han desenvolupat magníficslectors de pantalla.
L'empresa espanyolaCode factory Ha desenvolupat els següents productes:
A més existeix un altre lector de pantalla per a telèfons mòbils denominat Talks.
Que es connecten a l'ordinador.
Són aquells equips dissenyats específicament per a persones cegues o deficients visuals que els permetin gestionar la seva informació.
És el grup d'equips més destacat. Un anotador parlant és un equip que té un teclat Braille, una síntesi de veu i no té pantalla. La seva funció principal és l'edició d'arxius de text, encara que solen tenir més prestacions, com poden ser rellotge, cronòmetre, calendari, agenda, calculadora, etc. A més disposen de certes connexions per a realitzar còpies de seguretat de la informació.
Els anotadors més avançats s'han convertit en PDA usant Windows Mobile com laPac mate.