تيفاريتي (ar) | ||||
| ||||
| Tipus | assentament humà | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Territori reivindicat per | Marroc República Àrab Sahrauí Democràtica | |||
| Estat amb reconeixement limitat | República Àrab Sahrauí Democràtica | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 490 m | |||
| Limita amb | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
Tifariti (àrab:تيفاريتي,Tīfārītī;amazic:ⵜⵉⴼⴰⵔⵉⵜⵉ) és unadaira a lawilaya deSmara alSàhara Occidental. Pel que fa alMarroc, l'ha integrat a laprovíncia d'Es-Semara, a laregió deLaâyoune-Sakia El Hamra, però actualment està controlada pelFront Polisario i forma part de l'anomenadaZona Lliure; la seva població és al voltant de 3.000 persones.[1] Ha estatde factocapital temporal de laRepública Àrab Sahrauí Democràtica des que el 2011 el govern s'hi va traslladar des deBir Lahlu. És la seu de la segona regió militar de la RASD. Està situada a 50 kilòmetres deSmara i a 90 kilòmetres deTindouf. És en unaltiplàdesèrtic i pedregós, on comença cap a l'interior l'hamada, amb pocavegetació encara que sota la superfície hi ha algunes bosses naturals d'aigua. A la rodalia hi ha un important jaciment d'art rupestre delneolític.
Pels vessants de la serralada de Lemgasem, a Rekeiz, al nord de Tifariti, es troben roques delPrecambrià amb grans lloses de pedracalcària; aquí hi ha, en grutes, centenars depintures rupestres que alguns arqueòlegs han qualificat com a "neolític saharià" (per les seves característiques pròpies). Amb dissenys policroms, desenes d'escenes decaça iramaderia de fa uns deu o vuit mil anys, danses d'homes i dones, mans pintades, gravades, decorades amb motiusgeomètrics,gaseles,girafes,antílops, etc.
Durant molts segles la zona va ser disputada entre diferents tribusnòmades per controlar la ruta transahariana. Tifariti no conserva cap construcció permanent fins a les primeres construccions a mitjansegle xx iniciades en aquesta regió per impedir les accions armades de les tropes àrabs. Es va tractar durant aquest temps d'un tipus d'emplaçament estacional pelsamazics.
Durant finals del segle xixFrança era l'imperi colonial dominant a la regió, i és quan iniciaEspanya la colonització de la part costanera del Sàhara Occidental. La part interior de la regió de Tifariti no seria controlada fins ben entrat el segle xx. Enmarç de1912, una expediciófrancesa sota el comandament del capità Guerard, que intentava unir-se amb les seves tropes delMarroc, és exterminada a la rodalia de Tifariti, a "Gleib Ajchah" rebatejada després com a "Gleib Chuhada" (literalmentmuntanya de màrtirs).
En les acaballes de la colonització espanyola, entre altres coses per la forta resistència sahrauí, es va constituir com a base militar de laLegió Espanyola. La ciutat va ser el centre de diversos enfrontaments entre tropes marroquines i delFront Polisario durant la guerra que els va enfrontar entre 1975 i1991, en els quals va servir de base militar i fortalesa per a ambdues parts en diversos punts de la guerra. La zona, davant les incursions marroquines i finalment amb laMarxa Verda, és entrefebrer imarç de1976 una zona de trànsit de milers de sahrauís de les principals ciutats que es refugien aldesert del Sahara i a la zona fronterera ambAlgèria.[2]
Durant el període d'ocupació delSahara Occidental per part delMarroc immediatament posterior a la signatura delsAcords de Madrid, va ser un dels punts d'aprovisionament per als refugiats en la seva ruta cap aTindouf, aAlgèria. Les columnes de refugiats hi van ser bombardejades per laReial Força Aèria Marroquina en1976, amb entre desenes i centenars de víctimes mortals, depenent de les fonts. Enfebrer d'aquest mateix any, les unitatsblindades de l'Exèrcit marroquí (FAR) prenen Tifariti per tenalla, des de l'est i l'oest davant una petita unitat de combatents sahrauís. Després de dos mesos, la torna a recuperar l'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí (ELPS). Les FAR llancen un contraatac a l'estiu següent i recuperen el lloc durant almenys dos anys fins a1979.[3] Aquest mateix any es llança una ofensiva sahrauí i les FAR sofreixen centenars de baixes i ferits, abandonant el lloc i una certa quantitat d'armament divers.
Durant ladècada de 1980 es va construir elmur marroquí, que transcorria a uns 60 o 80quilòmetres al nord-oest de Tifariti, i el terreny al voltant de la zona continua estant fortamentminat, i manté l'estatus de zona fronterera per a tots dos bàndols actualment.[4]
Entre1989 i1991, diverses agències de cooperació internacional van construir hospitals i edificis administratius a Tifariti, preparant la tornada dels refugiats alSàhara Occidental, per a la realització delreferèndum d'autodeterminació recolzat per l'ONU. Aquestes dependències van ser bombardejades i pràcticament destruïdes per l'aviació marroquina en1991, en l'atac més important que va tenir lloc abans de la fi de la guerra, en el que moriren desenes de civils.[5][6]
En els voltants de Tifariti s'han habilitat una pista d'aterratge de l'ONU i una base per a les forces de pau de laMINURSO. Des de la presència de les tropes internacionals s'han estat duent a terme petits esforços per habilitar la zona davant una possible fi del conflicte, com la reconstrucció d'unaescola i un petithospital anomenatHospital Navarra, (gràcies a l'ajuda econòmica aportada en 1999).[7]
Enoctubre de2002, elFront Polisario va realitzar en Tifariti el seu XI Congrés, triant als membres del seu Secretariat Nacional i del parlament en l'exili delConsell Nacional Sahrauí, reelegint també aMohamed Abdelaziz com a Secretari General. Des de llavors, ha estat la seu habitual dels Congressos delFront Polisario i diverses commemoracions sahrauís.
En2005, durant la commemoració dels 32 anys de la creació delFront Polisario, es va començar a construir en la localitat elParlament Sahrauí al costat d'uns 150 habitatges, gràcies en part a una important ajuda econòmica d'Espanya, amb la representació de diversos parlamentaris espanyols, algerians i sahrauís locals o dels campaments de refugiats deTindouf. A partir d'aquesta data, la ciutat comença a dotar-se de nous equipaments: en 2006 es reinaugura l'Hospital Navarra, en 2007 una mesquita; en 2008 s'inaugura l'ajuntament, dipòsits d'aigua i un poliesportiu. Al llarg d'aquests anys, el nombre d'habitatges que es construeixen gràcies a l'ajuda econòmica de nombroses províncies espanyoles per al reallotjament dels refugiats de Tindouf, va augmentant de manera significativa.
En 2013, es funda laUniversitat de Tifariti[8] i n'és nomenat rectorJatari Hamudi Abdulah.
.jpg)
Muaskar
Aldaia
Arrasate,Guipúscoa[9]Artea,Biscaia[10]Bedia[11]
CarmonaDima, Biscaia[12]Igorre, Biscaia[13]IstánLas Gabias[14]Los Palacios y VillafrancaMislataSevilla Trucios-Turtzioz, Biscaia[15]Balmaseda,Biscaia
Venta de Baños
AglianaLoro CiuffennaPontassieve
ReggioloSigna
Tombuctú
GuédiawayeNdiarème
ArushaMbeyaMwanza,SumbawangaTanga
Libertador de CaracasCaroní,Bolívar (des del 25 de juliol de 2011)[16]
Capital:Smara | ||
| Municipis |  | |
| Comunes rurals | ||
