Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Thuja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuThujaModifica el valor a Wikidata

Thuja occidentalisModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
SubfamíliaThujoideae
GènereThujaModifica el valor a Wikidata
L., 1753
Espècies

Lestuies (Thuja) són ungènere deconíferes de lafamília de lescupressàcies. Inclou cincespècies, duesnatives d'Amèrica del Nord i tres natives de l'Àsia oriental.[14][15] Aquest gènere ésmonofilètic i germà del gènereThujopsis.

Diverses espècies es coneixen enanglès com a"cedar" que sovint es tradueix comcedre, però no pertanyen al gènereCedrus.[16][17]

Morfologia

[modifica]
T. plicata escorça i fulles
T. plicata,Península Olympic, USA

Les tuies són arbres defulla persistent que fan de 10 a 60 m d'alt i tenen l'escorça marró vermellenca. Els brots són plans i les fulles són en forma d'esquames d'1 a 10 mm de llarg excepte en les plàntules al seu primer any que tenen les fulles aciculars. Lespinyes masculines són petites localitzades a les puntes dels brots. Les pinyes femenines arriben a fer d'1 a 2 cm de llarg, porten d'una a duesllavors petites i alades.[18][19]

L'espècie abans anomenadaThuja orientalis, ara s'ubica dins del seu propi gènere, comPlatycladus orientalis. Els gèneres més propers aThuja sónThujopsis iTetraclinis.

Ecologia

[modifica]

Elscérvols es mengen les fulles deThuja i poden arribar a afectar el seu creixement.[20]

Usos

[modifica]

Es cultiven comarbres ornamentals i per a fer tanques vegetals. La seva fusta és lleugera i aromàtica, resisteix la podridura, té diversos usos com el de fer pals i travesses deferrocarril. De la fusta deThuja plicata se'n fanguitarres.[21]

L'oli de tuia conté elterpèthujona (que rep aquest nom pel gènereThuja, tot i que moltes altres espècies, com per exemple les del gènereArtemisia també en tenen) antagonista del receptorGABA amb propietats metabòliques dedestoxificació.[22] Elsamerindis delCanadà feien unainfusió de fulles deThuja occidentalis amb gran contingut devitamina C i contra l'escorbut i al segle xix latintura deThuja s'utilitzava comungüent extern contra diferentsparàsits humans.[23][24]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Thuja
  1. Aljos Farjon; Denis FilerAn Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status. BRILL, 11 novembre 2013, p. 267–.ISBN 978-90-04-21181-0. 
  2. Frances Dwight McNair.A Study of the Seedling of Thuja Occidentalis. Northwestern University, 1918. 
  3. Khan LM; L. M. KhanMinimum Syndrom of Maximum Value Thuja Occidentalis. B. Jain Publishers, 30 juny 2003, p. 7–.ISBN 978-81-8056-366-9. 
  4. United States. Forest Service.Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1911, p. 9–. 
  5. Arthur Bernard Anderson; Earl Charles SherrardDehydroperillic Acid, an Acid from Western Red Cedar (Thuja Plicata Don). University of Wisconsin--Madison, 1933. 
  6. George Bishop Sudworth.Check List of the Forest Trees of the United States: Their Names and Ranges. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 290–. 
  7. Robert B. Freydl.Toxic Values of Certain Extractives of Thuja Plicata to Four Destructive Fungi: A Thesis Submitted in Partial Fulfillment ... for the Degree of Master of Science. University of Michigan, 1963. 
  8. F.A. Andersson.Coniferous Forests. Elsevier, 29 desembre 2005, p. 183–.ISBN 978-0-444-81627-6. 
  9. United States Centennial Commission.International Exhibition, 1876. U.S. Government Printing Office, 1884, p. 318–. 
  10. P. den Ouden; B.K. BoomManual of Cultivated Conifers: Hardy in the Cold- and Warm-Temperature Zone. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 442–.ISBN 978-94-009-9759-2. 
  11. F.J. Bigras; Stephen J. ColomboConifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 583–.ISBN 978-94-015-9650-3. 
  12. Cheng DU; Jin-shuang MAChinese Plants Names Index 2000-2009. EDP sciences, 2021-01-18T00:00:00+01:00, p. 454–.ISBN 978-2-7598-2502-8. 
  13. De-Yuan Hong; Stephen BlackmorePlants of China: A Companion to the Flora of China. Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 471–.ISBN 978-1-316-19515-4. 
  14. Farjon, A. (2005).Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew.ISBN 1-84246-068-4
  15. Gymnosperm Database:Thuja
  16. Jeffrey G. Meyer.The Tree Book: A Practical Guide to Selecting and Maintaining the Best Trees for Your Yard and Garden. Simon and Schuster, 2004, p. 186–.ISBN 978-0-7432-4974-4. 
  17. Kelsey, H. P., & Dayton, W. A. (1942).Standardized Plant Names, second edition. American Joint Committee on Horticultural Nomenclature. Horace McFarland Company, Harrisburg, Pa.
  18. Flora of North America Editorial Committee. 1993.Pteridophytes and gymnosperms. Flora of North America north of Mexico, v. 2. Nova York: Oxford University Press.ISBN 0-19-508242-7 Page 410.
  19. Henry A Gleason.New Britton and Brown Illustrated flora of Eastern North America and adjacent Canada Vol 1, The Pteridophya, Gymnospermae and Monocotyledoneae. Hafner Press, pp 58-67.
  20. Stein, W.I. 1997.Ten-year survival and growth of planted Douglas-fir and western redcedar after seven site-preparation treatments. Western-Journal-of-Applied-Forestry 12(3): 74-80.
  21. Bucur, Voichita. 1995.Acoustics of wood. Boca Raton: CRC Press.
  22. Höld KM, Sirisoma NS, Ikeda T, Narahashi T, Casida JE «Alpha-thujone (the active component of absinthe): gamma-aminobutyric acid type A receptor modulation and metabolic detoxification». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 97, 8, 2000, pàg. 3826-31.DOI:10.1073/pnas.070042397.PMC:18101.PMID:10725394.
  23. David Hoffmann,Medical Herbalism: Principles and Practices, Healing Arts Press, 2003, p.588
  24. M Grieve,A Modern Herbal, London: Jonathan Cape, 1931, p.177
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thuja&oldid=34652968»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp