| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en)Thomas David Boyatt 4 març 1933 (92 anys)Cincinnati (Ohio) | ||
| 18èAmbaixador dels Estats Units a Colòmbia | |||
| 3 desembre 1980 – 14 abril 1983 ← Diego C. Asencio –Lewis Arthur Tambs → Nomenat per:James Earl Carter | |||
| 7èAmbaixador dels Estats Units a Burkina Faso | |||
| 21 setembre 1978 – 23 octubre 1980 ← Pierre R. Graham –Julius Waring Walker, Jr. → Nomenat per:James Earl Carter | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Princeton Fletcher School of Law and Diplomacy Wyoming High School(en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | diplomàtic | ||
Thomas David Boyatt (Cincinnati,4 de març de1933) és un ex-diplomàticestatunidenc. que exercí d'ambaixador delsEstats Units aBurkina Faso (1978–80) i aColòmbia (1980–83).[1][2] Membre de l'Acadèmia Estatunidenca de Diplomàcia, resistí captiu durant sis dies durant elsegrest del vol TWA 840 que realitzà elFPAP l'any 1969.[3]
Nascut el 4 de març de 1933 a Cincinnati,Ohio, es graduà a l'Institut de Wyoming el 1951 i, posteriorment, enB.A. a laUniversitat de Princeton el 1955. Més tard, rebé elM.A. a laFletcher School of Law and Diplomacy. Entre 1956 i 1959 serví a lesForces Aèries dels Estats Units d'Amèrica.
L'any 1959 s'uní al cos d'Afers Exteriors dels Estats Units i serví en diverses missions diplomàtiques al voltant del món, incloent vice-cònsol aXile (1960-1962), ajudant de sots-secretari del Tresor (1962–1964), agent econòmic aLuxemburg (1964–1966) i conseller polític aXipre (1967–1970).[4] Més tard, esdevingué ajudant especial de l'ajudant del Secretari d'Estat delPròxim Orient aWashington DC. Fou director d'Afers deXipre entre 1971 i 1974 i l'any següent fou nomenat membre del Seminari Sènior de Política Estrangera. L'any 1975 esdevingué Ministre-conseller a l'ambaixada dels Estats Units aXile. L'any 1978 fou nomenat ambaixador dels Estats Units a laRepública de l'Alt Volta (actualBurkina Faso) pel PresidentJimmy Carter, i l'any 1980 fou nomenat de nou per a exercir, diplomàticament, com a ambaixador dels Estats Units aColòmbia. L'any 1983 fou promogut a Ministre de Carrera d'Afers Exteriors.
El 29 d'agost de 1969 fou pres com a ostatge en elsegrest del vol TWA 840 quan activistes palestins delFront Popular per a l'Alliberament de Palestina prengueren l'aeronau. Boyatt, com la resta dels altres passatgers, fou alliberat més tard i d'ençà rebé molts premis i medalles pel seu «valor» i «heroïcitat» durant el segrest.[5]
Tot i que es retirà del servei d'Afers Exteriors l'any 1985, esdevingué vicepresident deSears World Trade i president d'U.S. Defense Systems (USDS) l'any 1990. Més tard es convertí en membre i garant del Consell Consultiu de l'Escola Woodrow Wilson de laUniversitat de Princeton entre 1984 i 1988. També fou membre del Consell Consultiu de l'Escola Patterson de laUniversitat de Kentucky i és, actualment, director de l'Institut per a l'Estudi de la Diplomàcia a laUniversitat de Georgetown, on imparteix classes.
També exerceix de president del Consell d'Afers Exteriors, una organització paraigües que comprèn onze entitats que donen suport d'Afers Exteriors, així com de tresorer d'AFSA-PAC. També és membre de l'Acadèmia Estatunidenca de Diplomàcia i molts altres consells corporatius i sense ànim de lucre. Està casat amb Maxine Freedom Boyatt (Shearwood, de naixement) i té cinc infants, sent Christopher Lynn Boyatt un dels seus fills.[1][6]
Boyatt fou condecorat per diversos governs i organitzacions, destacant especialment els guardons següents:
_(page_20_crop).jpg)