Thomas Arthur Steitz (Milwaukee,23 d'agost de1940 -Branford,9 d'octubre de2018) fou unquímic iprofessor universitariestatunidenc.
Es va llicenciar en química per laUniversitat Lawrence i va continuar els seus estudis a laUniversitat Harvard on es va doctorar l'any 1966 sota la supervisió del Dr.William Lipscomb. Els seus estudis postdoctorals els va portar a terme a laUniversitat de Cambridge. L'any 1970 es va convertir en professor a laUniversitat Yale on va iniciar els treballs que el van portar a guanyar elpremi Nobel de Química l'any 2009,[1] en col·laboració amb els Drs.Ramakrishnan iYonath, pels seus estudis en l'estructura i funció delribosoma.
La carrera científica del Dr. Steitz ha estat dirigida principalment a comprendre la base estructural delsmecanismes enzimàtics i les interaccions proteïna-àcid nucleic.[2] Mitjançant la tècnica deCristal·lografia de raigs X, el Dr. Steitz i els seus col·laboradors, han estat capaços de portar a terme estudis estructurals sobre la subunitat gran del ribosoma, proporcionant les primeres percepcions a nivell atòmic sobre l'estructura i funció del lloc de síntesi de lesproteïnes a lacèl·lula. El coneixement de les estructures del complexos formats entre la subunitat gran ribosòmica i elsantibiòtics, donen la possibilitat d'afinar molt més en el disseny de nous antibiòtics potencialment actius contramicroorganismes resistents.[3]
- Premi Nobel de química 2009
- Premi Internacional Gairdner 2007
- Premi en ciència mèdica Keio 2006
- AAAS Newcomb Cleveland 2001
- Premi Rosenstiel pel reball en recerca mèdica bàsica 2001
- Membre de l'acadèmia nacional de ciències 1990
- Premi Pfizer en química enzimàtica 1980
