The Vagina Monologues | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Eve Ensler |
| Llengua | anglès |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Premis | Off-Broadway Theater Awards (1997) Guggenheim Theatre Awards (1999) |
| Estrena | |
| Estrena | 1996 |
| Teatre | HERE Arts Center(en) |
| Altres | |
| Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 6f0 |
| Lloc web | vday.org |
 | |
Els monòlegs de la vagina (títol original en anglès:The Vagina Monologues) és una obra escrita per lafeministaestatunidencaEve Ensler que es tornà epicentre d'un moviment sense afany de lucre que lluita en contra de la violència de gènere. En alguns estats es coneix amb el títol delsMonòlegs vaginals.
Eve Ensler escrigué la primera versió d'aquesta obra al 1996, després d'entrevistar més de 200 dones sobre elsexe, les relacions amoroses i laviolència domèstica.
Eve digué en una entrevista per al llocweb women.com que les entrevistes començaren com converses casuals amb les seues amigues, que li explicaven anècdotes que havien sentit d'altres amigues, i així s'engegà la cadena de relats que originà l'obra.[1]
Ensler escrigué els monòlegs per "celebrar lavagina", descrivint-la com superior alpenis masculí, perquè està connectada amb elclítoris, l'únic òrgan humà que no té més propòsit que donarplaer.[2]
Els monòlegs de la vagina s'estrenà el 3 d'octubre de 1996 al Centre d'Art Here deNova York. L'obra original incloïa una sola actriu, Ensler, que donava vida a una dotzena de personatges relatant les seues històries. L'edat, actitud i estat d'ànim dels personatges varia, però tots els monòlegs estan relacionats amb la vagina, perquè tracten lasexualitat, lamenstruació, lamasturbació, l'orgasme, elpart, laviolació o l'ablació. Després de l'estrena, l'obra s'adaptà perquè els monòlegs els representaren tres actrius.
Al llarg del temps i en totes les cultures del món, el poder de les dones s'ha vinculat a la seua sexualitat i procreació. Per això, Ensler considera que la vagina pot ser un instrument de poder.[1] En la mateixa entrevista Ensler digué que el propòsit de l'obra canvià al 1998 per convertir-se en un moviment en contra de la violència masclista.
AlsEstats Units la popularitat de l'obra arribà a tals nivells que l'any 2001 omplí, amb l'actuació de diverses artistes famoses, 18.000 seients delMadison Square Garden. L'elenc incloïa la rockeraMelissa Etheridge, la periodistaOprah Winfrey, la raperaQueen Latifah, les comediantesWhoopi Goldberg i Margaret Cho i les actriusCalista Flockhart,Winona Ryder,Jane Fonda,Glenn Close,Teri Hatcher,Marisa Tomei,Brooke Shields iRosie Pérez.
ASuècia, l'actriu Kim Anderzon (Guldbagge, 1983) ha representat moltes vegades aquest monòleg, amb el nom deVivagina.[3]
L'obra guanyà un premi Obie, ha estat traduïda a més de 45 idiomes i portada a l'escenari en quasi 120 estats. En canal de cable HBO també produí una sèrie amb Ensler basada en aquesta obra.
Els monòlegs de la vagina està formada per un nombre variable de monòlegs llegits per un nombre de dones (al principi, Eve Ensler feia cada monòleg ella sola, amb actuacions posteriors de tres actrius, i les versions més recents amb una actriu diferent per a cada funció).
Cada monòleg es relaciona amb la vagina, pel sexe, l'amor, la violació, lamenstruació, l'ablació, lamasturbació, elnaixement, l'orgasme i la varietat de noms per a la vagina, o simplement com un aspecte físic del cos. Un tema recurrent en tota l'obra és la vagina com un instrument de poder femení, i la darrera encarnació de la individualitat. Alguns monòlegs són:
La producció delsMonòlegs de la vagina s'ha tornat el pilar en què recolza el projecte de V-day. La "V" és per "Sant Valentí", "vagina" i "victòria". Amb aquest nom es busca establir una connexió entre l'amor i respecte a les dones, i la fi de la violència contra elles.
Cada any, entre l'1 de febrer i el8 de març (elDia Internacional de les Dones), grups de voluntaris arreu del món porten a l'escenari l'obra d'Ensler per recaptar fons en ajuda a programes que combaten la violència contra les dones i les joves, que inclou refugis per a víctimes deviolència masclista i centres de suport per a víctimes deviolació.
