Untext és un conjunt de paraules articulades que formen undiscurs unitari, és una composiciólingüística amb intenció de comunicar unmissatge.[1]
El mot prové delllatítextum, derivat del verbtexere i significa teixit. En sentit estricte aquesta composició pertany a la llenguaescrita, però el seu significat s'ha estès, gràcies a lasemiòtica, a qualsevol unitat que transmet un significat. Per això es pot parlar de textosorals o decostums i tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden serllegits —interpretats— per algú altre i que vehiculen un missatge.[2]
Propietats d'un text ben format
[modifica]Un text ben format ha de tenircoherència,cohesió,adequació i presentació de manera que existeixi una unitat temàtica i d'estil que ajudi a la comprensió per part del receptor.
Implica la correcta relació entre les diferents parts del text. Compleix normes sintàctiques, gramaticals, i signes de puntuació.[3]
L'adequació és la propietat d'adaptar el missatge a la situació, mitjançant el registre.
Registre: Variant estilística que s'adapta a diferents situacions de comunicació.
- Culte: El més curós de tots. Molta precisió lèxica. Correcció gramatical. S'utilitza en poesia i ciències.
- Estàndard: El normal. S'utilitza a la premsa, relacions interpersonals i en llenguatge col·loquial.
- Vulgar: Ús més descuidat de la norma lingüística, pobresa de vocabulari, ús de paraules inapropiades, pronunciació deficient, etc.
Els textos es divideixen segons el tipus de llenguatge emprat, la modalitat textual i el tipus de públic al qual van dirigits, que condiciona per exemple el registre o grau de formalitat i la selecció de conceptes.[4]
Segons el llenguatge, un text pot ser:
- Periodístic.
- Literari, si usa les convencions d'estil i la doble figuració de laliteratura.
- Científic, si apareixen tecnicismes i mots monosèmics.
- Administratiu o jurídic, amb abundància d'abreviatures i fórmules lexicalitzades provinents deldret.
- Publicitari.
Segons la modalitat, un text pot ser:
- Jacques Derrida,De la grammatologie, París, 1967.
- Tzvetan Todorov, « Texte », a O.Ducrot et Tzvetan Todorov,Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, Paris, 1972.
- Roland Barthes:Le Plaisir du texte, París, 1973.
Viccionari
