Terra indominicata omansus indominicatus són termesllatins que, en la societatfeudal de l'edat mitjana, designen la part de la propietat que elterratinent cedia als seusserfs o colons per tal que l'explotessin, els quals a canvi adquirien el compromís de pagar-lo amb diversos treballs i obligacions.[1][2]
Un sistema principalmentagrícola és el que va formar lasocietat delfeudalisme; en aquest sistema, els treballadors tenien drets d'usdefruit de la terra però el propietari osenyor feudal tenia el dret per damunt de tot el terreny i el de recollir tots els seus drets de prestacions, per tant els treballadors no gaudien de llibertat absoluta. Així doncs, en el segle x no erenesclaus, però sí que entraven com aservidors.[3]
El centre del domini era la residència de l'amo, normalment uncastell,fortalesa,abadia ocatedral, amb diverses viles de la seva pertinença, en cada una de les quals es trobaven els edificis corresponents als serveis agrícoles: granges, estables, premses, molins o cavallerisses, i també la residencia de l'administrador i home de confiança del propietari.[4] La terra per conrear i treballar constava de dues parts: laterra dominicata o reserva senyorial, pertanyent completament al propietari, i laterra indominicata, que era dividida en diversos terrenys nomenatsmansi,[5] que va originar elsmasos o masies en territori català, anomenatshufe enalemany ivirgate oyarland enanglès.[1]
Els colons o serfs, a més a més de treballar laterra indominicata en usdefruit, tenien el deure de lescorvees, és a dir, de les prestacions en treball en els processos dellaurar,batre elsègol o l'ordi,sembrar… en les terres de la reserva senyorial del propietari, segons les normes a què haguessin arribat, determinats dies de la setmana.[6]