| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic ipoble | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| País | Síria | |||
| Governació | governació de Deir ez-Zor | |||
| Capital de | ||||
Terqa va ser unaciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest deMari, a l'Eufrates central, al lloc de la modernaTell Ashara aSíria a 80 km de la frontera ambIraq. Els seus habitants apareixen esmentat com terquites. Era la capital del regne deKhana oHana.
L'arqueologia postula que ja existia cap a l'any3000 aC, però molt poc se'n sap fins al següent mil·lenni. L'hegemonia hauria passat a Mari des d'Adab, en una data discutida però que podria ser potser a la meitat delsegle xxiv aC. No és clar que tota la dinastia exercís l'hegemonia i potser només la va tenir el reiCarrum-Iter (Sharrum-Iter vers 2373-2364 aC) després del qual l'hegemonia va passar aKix. Cap a l'any 2334 aC hauria passat aSargon I d'Accad. En els anys següents, per diverses causes, la població va declinar fins a esdevenir un poble menor; elsshakkanakkus (governadors militars) deMari hi haurien imposat el seu domini; el darrer, Ibit-Lim, apareix també per una altra font (els arxius d'Ebla) i hauria controlat Terqa,Tuttul i Ebla a més de Mari. Vers el 1900 aC la dinastia delsshakkananus es va acabar per causes desconegudes però amb seguretat hauria patit els efectes del retrocés general que hi va haver entre el 2200 aC i 1900 aC constatat en molts llocs. La ciutat de Mari va ser abandonada i una tribu amorrita, elsbensimalites, estava establerta a Terqa feia un o dos segles, i dirigits per Yagid-Lim es van poder apoderar de la ciutat de Mari i la van repoblar.
Cap al1830 aC el regne de Mari i Terqa tenia ja un cert poder i havia estès el seu territori. Llavors regnavaYaggid-Lim (Iaggidlim) i desprésYakhdun-Lim iSumu-Yaman. El regnehurrita d'Urkish va esdevenir el seu vassall. PotserIla-kabkabu d'Ekallatum hi hauria imposat el seu domini en algun moment, però va ser el seu fillXamxi-Adad I d'Ekallatum el que la va conquerir i la va governar després, cap al 1790 aC, i al cap d'uns anys la va cedir al seu fill Yashmakhadad (que va governar cap al 1782 aC-1775 aC) com a vassall, però a la mort de Xamxi-Adad el 1775 aC va caure en mans deZimrilim de Mari, fill de Yakhdun-Lim. Llavors Terqa es va convertir en la capital d'una de les quatre gran províncies del regne; la deïtat principal eraDagan. El regne de Mari era de similar importància aBabilònia. Una sèrie de tauletes delsegle xviii aC i posteriors, principalment de tipus jurídic (contractes de compres de terres i cases) han permès conèixer als reis locals amb algunes llacunes i dubtes.
A la caiguda de Mari davant els babilonis (potser el 1761 aC o el 1759 aC), Terqa va quedar com una llunyana dependència menor de l'imperi babiloni. Quan elscassites van envair la baixaMesopotàmia van ser expulsats pel reiIluma-Ilum de la dinastia delPaís de la Mar, i sota direcció deGandaix els cassites es van dirigir cap a la vall de l'Eufrates establint un regne a la zona (conegut com a regne deKhana oHana) amb capital a Terqa que incloïa també Mari, però sense la importància que abans havia tingut. A la mort deKaixtiliaix I o Kaštiliaš I, rei de Terqa i de Mari, cap al 1670 aC, s'esmenten reis separats de Terqa i de Mari, però no és clar si Terqa era un vassall de la branca de Mari, o a l'inrevés o eren els dos regnes independents un de l'altra. Sunuhru-Ammu apareix vers el 1670 aC i a mitjan segle Ammi-Madar. És llavors quan s'assenyalen soldats professionals de Terqa servint al regne deIamkhad (Alep) per compte del rei Irkabtum. Després d'aquest regnat no se sap que va passar; se suposa que es va fundar una nova dinastia que va tenir quatre reis: Iddinkaka, el seu fill Isar-Lim, Iggid-Lim (fill d'Isar-Lim) i Isih-Dagan, el fill d'Iggid-Lim. Sota un d'ells elshitites van creuar per Terqa quan baixaven per l'Eufrates per saquejar Babilònia cap a l'any 1594 aC i van rebre el suport del rei de Khana (amb capital a Mari), que probablement eraTiptakzi; el successor d'aquest,Agum II (un nebot, fill d'Urzigurumaix) va portar els títols de "Rei de Khana i dels cassites, rei d'Alman (l'actual Kholwab al naixement del riu Diyala), rei de Gutium o delsgutis, rei d'Accàdia, i rei de Babilònia". Finalment els cassites van acabar dominant Babilònia sobre l'any 1570 aC.
A la primera meitat delsegle xv aC Hammurapi, fill d'Azilia, segurament un usurpador, va ocupar el tron. La independència es va acabar a la meitat del segle quanParsatatar o Paršatatarr deMitanni potser el 1460 aC va conquerir el territori. Mitanni es va enfonsar després davant dels hitites que van ser els primers que van dominar l'Eufrates a la segona meitat delsegle xiii aC sotaSubiluliuma I (1344-1320 aC) i el seu fillPiyasilis I de Karkemish iAshtata, entre el 1330 aC i el 1300 aC.
Apareix més tard (segle ix aC), durant l'Imperi Neoassiri, amb el nom deSirqu. A la ciutat es va trobar una estela de basalt deTukultininurta II amb una inscripció cuneïforme i un parell de tombes.
El jaciment arqueològic té unes vuit hectàrees amb una altura d'uns 18 metres. La ciutat moderna d'Ashara cobreix parcialment el lloc i limita les possibilitats d'excavació. Fou explorada per primer cop per E. Herzfeld el 1910.[1] El 1923, es van fer cinc dies de prospeccions dirigides per François Thureau-Dangin i P. Dhorrne.[2] Fou excavada altre cop del 1974 al 1986, en deu campanyes, per un equip de l'International Institute for Mesopotamian Area Studies (format per l'Institute of Archaeology de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles; California State University de Los Angeles, Universitat Johns Hopkins, Universitat d'Arizona, i Universitat de Poitiers a França) dirigit per Giorgio Buccellati i Marilyn Kelly-Buccellati.[3][4][5] Després de 1987 un equip francès dirigit pel professor O. Rouault va continuar les investigacions.
Entre les coses principals trobades a Terqa hi ha:
