Latermopausa és el límit superior de l'atmosfera terrestre entre latermosfera i l'exosfera. En aquesta zona, la temperatura és de prop de 1300K i els components principals de l'atmosfera ja no són elnitrogen i l'oxigen, sinó l'hidrogen. Per convenció, es mesura laconstant solar en la termopausa.
L'altitud exacta depèn de molts factors entre els quals la latitud, l'hora del dia i el flux solar. A causa d'aquesta fluctuació la seva alçada varia dels 500 als 100 km de la superfície terrestre.[1] L'anomenadaAnomalia de l'Atlàntic Sud, una part de la magnetosfera terrestre, baixa inclús per sota d'aquesta capa.
Encara que formalment sigui una capa de l'atmosfera de la Terra, la pressió és tan baixa que el límit fixat convencionalment per al denominatespai exterior es troba diversos centenars de quilòmetres més avall (línia de Karman).
A la termopausa orbiten elssatèl·lits artificials. Tot i que no pateixen un augment significatiu de la temperatura a causa de l'atmosfera residual present, es van ralentint inexorablement. Les diferents missions espacials, com l'estació espacial internacional, eltransbordador espacial i laSoiuz operen per sota d'aquesta capa.
