Terence Chi-Shen Tao |
Biografia |
---|
Naixement | 17 juliol 1975 (49 anys) Adelaida (Austràlia) |
---|
Residència | Los Angeles,Califòrnia |
---|
Nacionalitat | Australià[1] estatunidenc[1] |
---|
Formació | Universitat Flinders Universitat de Princeton |
---|
Director de tesi | Elias Stein |
---|
Activitat |
---|
Camp de treball | Anàlisi matemàtica,combinatòria,teoria de nombres,anàlisi harmònica,additive combinatorics(en) ,teoria analítica de nombres iextremal combinatorics(en)  |
---|
Ocupació | Matemàtiques |
---|
Organització | University of California, Los Angeles (UCLA) |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Paul Erdős |
---|
Participà en |
---|
|
1988 | Olimpíada Internacional de Matemàtiques (medalla d'or) |
1987 | Olimpíada Internacional de Matemàtiques (medalla d'argent) |
1986 | Olimpíada Internacional de Matemàtiques (medalla de bronze) |
|
Obra |
---|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Tim Austin,Monica Vișan(en) ,Julia Sealth Garibaldi(en) ,John Bueti(en) ,Soonsik Kwon(en) ,Shuanglin Shao(en) ,Paul Anthony Smith(en) ,Zaher Hani(en) ,Kenneth Maples(en) ,Thai Hoang Le(en) ,Joshua Zahl(en) ,Bradley William Rodgers(en) ,Jacques Benatar(en) ,Ben Krause(en) ,Jordan Greenblatt(en) ,Nicholas Cook(en) iZane Li(en)  |
---|
Premis |
---|
|
|
Lloc web | math.ucla.edu… |
---|
 
   |
Terence Chi-Shen Tao (陶哲軒)FRS (Adelaida,Austràlia,17 de juliol de1975) és unmatemàtic australià que treballa principalment enanàlisi harmònica,equacions en derivades parcials, combinatòria,teoria analítica de nombres i teoria de representació. És catalogat actualment com la persona més intel·ligent de tot el món, amb un quocient intel·lectual de 230 punts.
Terence va ser unnen prodigi, i en l'actualitat treballa com a professor de matemàtica a l'UCLA. Va ser ascendit a professor catedràtic amb 24 anys.[2] L'agost de 2006, va rebre laMedalla Fields.[3] Un mes després, al setembre de 2006, va rebre una Beca MacArthur.
Tao va néixer el17 de juliol de1975 aAdelaida,Austràlia Meridional,Austràlia. Els seus dos pares són d'ètnia han. Tots dos són immigrants de primera generació a Austràlia, provinents deHong Kong.[4] El seu pare, Tao Xiangguo (陶象國; Romanització Yale: tòuh jeuhng gwok;pinyin: Táo XiangGuo) és un pediatre i la seva mare, que posseeix un grau de la Universitat de Hong Kong, era una professora de secundària dematemàtiques aHong Kong.[5]
El seu pare ha afirmat davant la premsa que, amb dos anys, durant una reunió familiar, Tao li va ensenyar matemàtiques ianglès a un nen de cinc anys. Quan el seu pare li va preguntar com coneixia els nombres i les lletres, va dir que els havia après aSesame Street.[6]
Actualment viu amb la seva dona i el seu fill aLos Angeles, Califòrnia. Tao té dos germans, incloent-hi a Trevor Tao, un jugador d'escacs que està entre els deu millors d'Austràlia i resideix a Adelaide, Austràlia.
Tao va mostrar habilitats extraordinàries per a les matemàtiques a una primerenca edat. Tao assistia a assignatures de matemàtiques de nivell universitari a l'edat de nou anys. És un dels dos únics nens de la història del programa d'Estudi del Talent Excepcional de Johns Hopkins que ha obtingut una puntuació de 700 o superior en la secció de matemàtiques del SAT (un examen estandarditzat per a admissió a les universitats nord-americanes) quan només comptava amb vuit anys (va puntuar 760).[7] El 1986, 1987 i 1988, Tao va ser el participant més jove de la història en l'Olimpíada Internacional de Matemàtica, competint primer amb deu anys i guanyant una medalla de bronze, plata i or respectivament. Amb 14 anys, Tao va començar a assistir al Research Science Institute del MIT. Va rebre la seva graduacióbachelor imaster (amb 17 anys) de la Universitat Flinders amb Garth Gaudry. El 1992 va guanyar una Beca Fulbright per cursar estudis de postgrau als Estats Units. De 1992 a 1996, Tao va ser un estudiant de grau superior a la Universitat de Princeton sota la direcció d'Elias Stein, rebent la seva PhD a l'edat de 20 anys.[8] Aquest mateix any va entrar en laUCLA.
Va rebre el Premi Salem en 2000, el Premi Bôcher en 2002 i el Clay Research Award en 2003 per les seves contribucions a l'anàlisi, incloent-hi el seu treball sobre la conjectura de Kakeya i sobre els mapes d'ones. En 2005 va rebre el premi Levi L. Conant de la American Mathematical Society juntament amb Allen Knutson i en 2006 va rebre el premi SASTRA Ramanujan.
En 2006, en la vint-i-cinquena edició delCongrés Internacional de Matemàtics, aMadrid, es va convertir en un dels més joves a rebre laMedalla Fields.
- ↑1,01,1«Vitae and Bibliography for Terence Tao», 12-10-2009. [Consulta: 21 gener 2010].
- ↑Terence Tao: The "Mozart of Math" www.college.ucla.edu, 9 November 2005. Retrieved 31 August 2006.
- ↑IMU Prizes 2006Arxivat 2008-12-17 aWayback Machine. 29 August 2006
- ↑Wen Wei Po, Page A4, 24 August, 2006.
- ↑Oriental Daily, Page A29, 24 August, 2006.
- ↑Apple Daily, Page A4, 24 August, 2006.
- ↑Radical acceleration in Australia: Terence TaoArxivat 2007-09-27 aWayback Machine. Gross, M. Retrieved 31 August 2006
- ↑It's prime time as numbers man Tao tops his Field Stephen Cauchi, 23 de agosto de 2006. Visitada el 24 de abril de 2007.
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |