| Guerres Napoleòniques | |
|---|---|
 Situació a Europa el 1805, en vigílies de la campanya d'Ulm | |
| Tipus | guerra |
| Data | 1803-1806 |
| Lloc | Europa Central,Itàlia iOceà Atlàntic |
| Resultat | Victòria francesa iTractat de Pressburg. Fi delSacre Imperi Romanogermànic. |
| Sacre Imperi Romanogermànic,Imperi Rus,Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda,Regne de Nàpols,Regne de Sicília,Suècia iPrimer Imperi Francès | |
| Bàndols | |
LaTercera Coalició fou un tractat signat l'abril de1805 pelRegne Unit iRússia per expulsar delsPaïsos Baixos i deSuïssa elsfrancesos de laPrimera República. L'Arxiducat d'Àustria es va unir aTercera Coalició després de l'annexió francesa de larepública de Gènova i la proclamació de Napoleó com arei d'Itàlia.
El desembre de 1804, un acord anglo-suec va portar a la creació de la Tercera Coalició.[1]Napoleó Bonaparte va planejar envair lesIlles Britàniques reunint laGrande Armée, de 180.000 soldats aBoulogne-sur-Mer. No obstant això per poder portar a terme aquesta acció necessitava aconseguir abans la superioritat naval o almenys allunyar a la flota britànica delCanal de la Mànega.
Es va elaborar un complex pla per a distreure els britànics, amenaçant les seves possessions a les Illes delCarib. El14 de desembre de1804Espanya declara laguerra a Anglaterra[2] i al començament del1805 l'esquadra francesa deToló s'uní a l'espanyola i navegà fins a lesAntilles amb la intenció d'allunyar la flota anglesa d'Europa.[3] Els continus conflictes navals i colonials, incloent l'anomenadaAcció de 1805, on tres vaixells francesos van atacar unnavili i un vaixell de càrrega britànic, van marcar la tònica durant uns mesos. Això era també un clar senyal de la nova naturalesa de la guerra. Els conflictes en el Carib podien tenir un efecte immediat i directe sobre el conflicte europeu, un signe que les Guerres Napoleòniques havien arribat a un punt en el qual s'havien convertit en una guerra mundial. L'únic precedent d'un conflicte tan ampli i a tal escala va ser laGuerra dels Set Anys.
.jpg)
El pla de distracció de la flota britànica va fallar quan la flota franco-espanyola, comandada per l'almirallPierre-Charles Villeneuve, ja de retorn de les antilles es va retirar després d'una acció poc decidida el juliol a laBatalla del Cap Finisterre el22 de juliol de1805. Villeveuve es va veure bloquejat aCadis per Nelson. Després d'aquest contratemps, Napoleó va abandonar (encara que no va oblidar) els seus plans per a envair les Illes Britàniques, i va centrar la seva atenció als seus enemics en el continent europeu.[4]
Elsaustríacs van començar la guerra envaintBaviera, creuant elriu Inn sota comandament de l'arxiduc Ferran i del generalKarl Mack von Leiberich amb un exèrcit d'uns 70.000 homes. El8 de setembre de1805 l'elector de Baviera va fugir, i les seves tropes sota comandament del generalKarl Philipp von Wrede foren desfetes aIglau i aJehlava.
L'exèrcit francès va deixarBoulogne. Es van transportar els 150.000 homes i 400 canons i altre material fins aAlsàcia dividits en set cossos d'exèrcit i una reserva de cavalleria dirigida perJoachim Murat, la guàrdia imperial (700 soldats) i els granaders deNicolas Charles Oudinot. Va passar perSuàbia per envoltar al general Mack i el 3 d'octubre va creuar el territori prussià d'Ansbach a laFrancònia, violant la neutralitat dePrússia, guanyant labatalla de Donauworth el6 d'octubre i creuant elDanubi.[5]
Els set exèrcits francesos es van col·locar: el primer, dirigit perJean Baptiste Jules Bernadotte, aHannover; el segon, dirigit per Marmont, alsPaïsos Baixos; el tercer dirigit perLouis Nicolas Davout, el quart dirigit perNicolas Jean de Dieu Soult, el cinquè dirigit perJean Lannes, el sisè dirigit perMichel Ney, aBaviera i el setè, dirigit perPierre François Charles Augereau, aBrest.
Els sobirans deBaden,Württemberg iHesse-Darmstadt es van retirar amb les seves forces cap aWürzburg iBamberg per unir-se a les forces bavareses i esperar als francesos. Ney, Murat i Lannes es van concentrar prop d'Ulm iMeningen. Soult va pujar pel riuLech capAugsburg i Davout es va quedar aAichach, formant la rereguarda. Bernardotte i Marmont van marxar des d'Ingolstadt cap aMúnic, on es dirigien també tropes russes comandades perMikhail Illarionovitch Golenichtchev-Koutousov que venien en ajuda d'Àustria.
Els francesos van obtenir la victòria en labatalla de Wertingen el8 d'octubre i en labatalla de Günzburg el9 d'octubre ocupant Augsburg sense resistència el10 d'octubre. Ney va avançar cap a Ulm, però va trobar resistència aHoslauh l'11 d'octubre i es va haver de retirar deixant lliure el camp al nord d'Ulm als austríacs, i el12 d'octubre fou ocupada la ciutat deMúnic, mentre que els austríacs van avançar l'endemà cap aNordlingen. Napoleó llavors va fer convergir Soult, Marmont i Lannes cap al nord d'Ulm, i Ney va ocuparElchingen el dia14 d'octubre i així va encerclar completament els trenta mil austríacs dirigits per Mack mentre l'arxiduc Ferran va poder allunyar-se pel nord abans que l'encerclament fos complet. Ulm fou bombardejada el16 d'octubre i Mack va capitular el17 d'octubre sortint de la ciutat el20 d'octubre.[6]
La flota combinada francesa i espanyola que havia quedat atrapada aCadis va sortir de nou el19 d'octubre amb destinació aNàpols. La flota va ser vençuda i capturada a labatalla de Trafalgar el21 d'octubre per l'armada britànica al comandament d'Horatio Nelson. Napoleó havia enviat plans diferents aPierre-Charles Villeneuve, però aquest va vacil·lar constantment i al seguir el pla inicial va acabar patint aquesta desfeta desastrosa de les flotes espanyoles i franceses.[7]
Al front sud el general francèsAndré Masséna va aturar a l'arxiduc Carles al riuAdiggio, al riuPiave i al riuTagliamento i el cos del general Saint Cyr va desfer al príncep Rohan Subise aCastelfranco Veneto. El30 d'octubre els francesos van derrotar a l'arxiduc Carles a labatalla de Caldiero. Ney va ocuparInnsbruck i va avançar cap al riu Adiggio per contactar amb el general Massena. Els austríacs van obtenir una victòria aStrubpass a Baviera el 2 i3 de novembre, i aquest darrer diaPrússia va entrar a la tercera coalició queAnglaterra iRússia havien organitzat l'11 d'abril de1805. El 5 de novembre Napoleó va guanyar a l'arxiduc Ferran labatalla de l'Enns i el francès Mortier va desfer als russos (dirigits per Kutusov) aDurnstein l'11 de novembre. El13 de novembre de1805 Napoleó va entrar aViena mentre les tropes austríaques i russes es reunien aMoràvia.
.jpg)
AlVèneto, Massena va ocupar la regió i l'arxiduc Carles es va retirar cap a Moràvia per reunir-se a la resta de l'exèrcit austríac i als exèrcits russos de Kutusov i de Buxhowden. El2 de desembre el russos, reforçats amb quinze mil austríacs van presentar batalla als francesos a labatalla d'Austerlitz en la que Napoleó va obtenir una victòria decisiva just en l'aniversari de la seva coronació.
El6 de desembre els austríacs van demanar l'armistici i es va permetre la retirada dels russos. Un primer tractat es va signar entre Àustria, Baden i França pel qual l'elector de Baden va rebreBrisgòvia,Friburg,Baar,Villingen,Ortenau,Sainkt Blasien,Borndorf i la ciutat deConstança (10 de desembre de1805).
El12 de desembre es va signar un altre tractat entre Àustria, França i Württemberg, i Württemberg va rebreOberndorf,Hofn, elcomtat de Hohenberg (territoris de l'anomenadaSuàbia austríaca, que així va passar a Württemberg) i una part de Brisgòvia, i a més l'elector de Württemberg rebria el títol de rei iNekarsulm, territori de l'Orde Teutònic (que s'havia pactat que quedava secularitzada) mentre que la resta del territori de l'Ordre va passar a l'expropiat comte de Brisgòvia).
Eltractat amb Prússia es va signar el dia15 de desembre de1805 aSchoenbrunn[8] i Prússia va rebre la sobirania de Hannover, que seguiria sota ocupació francesa, i cediriaAnsbach iBayreuth a Baviera, iCleèveris amb la fortalesa deWessel, iNeuemburg oNeuchâtel a França. El16 de desembre els francesos entraren aUdine i després a laRegió d'Ístria.
El dia20 de desembre es va fer el tractat entre França i Baviera pel qual aquesta darrera va rebre els bisbats secularitzats d'Eichstadt iPassau (que abans pertanyien a l'elector deSalzburg) i els territoris austríacs deTirol,Vorarlberg iAugsburg iBrixen; el duc de Baviera va rebre eltítol de rei (a més d'Ansbach i Bayreuth que li va cedir Prússia); la sort de Würzburg va restar pendent si bé hi havia un acord preliminar segons el qual Baviera cediria aquest territori a Àustria.
Finalment eltractat de Pressburg[9] entre Àustria i França es va signar el dia26 de desembre de1805, i per aquest tractat, i va significar la definitiva desaparició delSacre Imperi Romanogermànic. Àustria va rebre Salzburg (menys Eichstadt i Passau, que van passar a Baviera; l'elector de Salzburg fou compensat a la cessió de les ciutats imperials deFrankfurt iWetzlar amb el títol degran duc elector de Frankfurt), i renunciava als bisbats d'Augsburg, Brixen, al Tirol i al Voralberg que van passar a Baviera; a la Suàbia austríaca i part de Brisgòvia que va passar a Württemberg; i als territoris austríacs assignats a Baden; a més reconeixia com a reis als sobiransde Baviera[10] ide Württemberg.[11] A França li cedia el Venet, Istria iDalmàcia. Aquest tractat va permetre l'ocupació de total la Dalmàcia (inclòs laRepública de Ragusa) de la que fou nomenat governador Vicenç Dandolo (1805-1809).
Volent mantenir les coses tranquil·les al sud d'Itàlia,Napoleó Bonaparte iFerran I de les Dues Sicílies van signar eltractat d'Amiens en1803 que especificava que els francesos evacuarien Pulla i a canvi, elRegne de Nàpols s'havia de mantenir neutral en la imminent Guerra de la Tercera Coalició. Tan aviat com la força ocupant francesa havia marxat, Ferran va acollir exèrcits britànics i russos al seu regne.[12]
El gener de 1806 un exèrcit francès dirigit pel mariscalAndré Masséna va marxar des del nord d'Itàlia cap alRegne de Nàpols, governat pel rei Ferran IV, vençut a labatalla de Campo Tenese i desintegrat ràpidament. La invasió va acabar amb èxit malgrat alguns contratemps, incloent el llargsetge de Gaeta, la victòria britànica a labatalla de Maida i una obstinada guerra de guerrilles per part de la pagesia contra els francesos. L'èxit total va eludir els francesos perquè Ferran es va retirar al seu domini a Sicília on estava protegit per laRoyal Navy i una guarnició de l'Exèrcit Britànic. El 1806 l'emperador Napoleó va designar com a rei al seu germàJosep Bonaparte com a rei.[13]
