Va estudiar filosofia a la seva ciutat natal ambLeucip oAlcip, de qui no se sap res. Va anar aAtenes i es va unir a l'Acadèmia de Plató i, després, aAristòtil alLiceu. El seu nom era Tírtam, però Aristòtil li'l va canviar per Teofrast, segons es diu per indicar la gràcia de la seva conversa (del grec antic Θεός "déu" i φράζειν "aconsellar, instruir", és a dir, "expressió divina"), segons Estrabó iDiògenes Laerci.
Quan Aristòtil va anar aCalcis, Teofrast va ser nomenat el seu successor al capdavant del Liceu. Se sap que tenia terres aEstagira, la ciutat natal d'Aristòtil, on podria haver rebut lliçons mentre Aristòtil residia allà, i que era amic deCal·lístenes, company d'Alexandre el Gran.
Es diu que va tenir dos mil deixebles, entre els quals hi ha el poeta còmicMenandre d'Atenes. Va ser molt apreciat perFilip II de Macedònia,Cassandre de Macedònia iPtolemeu I Sòter, i era ben vist aAtenes, on no va poder tirar endavant un judici que algú li va obrir per impietat. No obstant això, quan, segons un decret deSòfocles de Súnion, els filòsofs van haver de marxar d'Atenes, Teofrast va sortir de la ciutat, fins queFiló d'Atenes va aconseguir la retirada de la llei l'any següent.
Va morir a una edat avançada, a 85 anys o més, segonsDiògenes Laerci[1] iJeroni d'Estridó diu que va viure 107 anys. A la seva mort, se li va fer un funeral públic, i tot el poble va participar en el seu enterrament.
La seva obra més famosa i de la qual s'han conservat més fragments ésCaràcters, que descriu els trets psicològics de trenta tipus de persones. Va escriure també sobre l'amor, l'amistat, la vellesa, i sobretot destaca en les seves obres sobre botànica, on descriu més de cinc-centes espècies de plantes desconegudes fins aleshores. En destaca l'obraDe historia plantarum. Cal destacar també l'obraOpinions dels físics (Περὶ φυσικῶν ἱστοριῶν), que és una història dels filòsofs.[2]
El seu pensament està influït per Aristòtil,[3] però només es poden determinar parcialment les seves opinions a través dels comentaris de crítics posteriors comAlexandre d'Afrodísies iSimplici, ja que moltes de les seves obres s'han perdut. Considerava que elmoviment era el principi de tot, entès com a canvi en sentit ampli. Eltemps és, per a ell, els diferents moments o estats del canvi, mentre que l'espai no existeix com a principi, sinó que sorgeix d'establir la progressió dels canvis. Aquest canvi global esdevé aleshores arkhé, substituint altres elements postulats pels seus contemporanis.
També l'activitat humana s'explica en termes de moviment, i per exemple elssentiments són els moviments de l'ànima i el pensament el de la ment. Quant a l'ètica que ha de regir aquest moviment o activitat, l'objectiu és assolir la felicitat mitjançant l'amistat i la virtut. Lavirtut es basa sobretot a no fer mal a ningú, incloses les altres criatures (certs textos apareixen com el precedent delvegetarianisme).[2]
περὶ σημείων ὑδάτων καὶ πνευμάτων καὶ χειμώνων καὶ εὐδιῶν ("Peri semeion ydaton kai pneumaton kai cheimonon kai eudion",Signes de les aigües, els vents i les tempestes).[18]
L'ànima i la percepció
Història natural (continuació d'Aristòtil) en què destaca l'obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία (De historia plantarum) en deu llibres i Περὶ φυτικῶν αἰτιῶν ("Perí phitikon aítion",De causis plantarumSobre les causes de les plantes)
Col·lecció de problemes
Matemàtiques i la seva història
περὶ καταφάσεως καὶ ἀποφάσεως ("Peri kataphaseos kai apophaseos",Sobre l'afirmació i la negació)
περὶ χρωμάτων ("Peri chromaton",Sobre els colors).[19]
ἀνηγμένων λόγων εἰς τὰ σχήματα ("Anegménon lógon eís tá schemata"Reducció dels arguments de les paraules), sobre elsil·logisme.
περὶ ἀναλύσεως συλλογισμῶν ("Peri analyseos sillogismoi",Sobre la resolució dels sil·logismes)
περὶ τοῦ ποσαχῶς o περὶ τοῦ πολλαχῶς (Perí tou posachos o Peri tou pollachos",Sobre l'ambigüitat de les paraules)
