Era el primer fill deClodoveu I i una princesa de la monarquia delsfrancs renans.[1] L'any507 lluità al costat del seu pare a laBatalla de Vouillé, i sotmeté l'Albigès, elRoergue i l'Alvèrnia, que afegí a la seva part d'herència. Posteriorment (508) va conduir la campanya de Clodoveu contra els visigots, aliant-se amb els burgundis i ocupant temporalmentAquitània.
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Teodoric marcats en verd
L'any 511 morí Clodoveu, i segons els usos delsfrancs salis el seu regne es va repartir entre els quatre fills mascles.[2] A ell li correspongué la regió dels ripuaris, la vall del Mosel·la, la futura Xampanya, les terres dels francs a la riba dreta del Rin i el dels alamans, en el territori que esdevindria la futuraAustràsia. Les capitals del regne es van establir a Reims i a Metz. Els seus tres germanastres, fills de Clodoveu i Clotilde de Burgúndia, fundaren els seus respectius regnes aParís (Khildebert I),Orleans (Clodomir I) iSoissons (Clotari I).[2] Els quatre van establir les seves respectives capitals a la regió delSena, a poca distància l'una de l'altra, cosa que va ajudar a mantenir la unitat del regne.[3]
Poc després de rebre el seu regne, va enviar el seu fillTeodobert a combatre el reigautaChlochilaic (en llatí:Chlochilaicus; en francès:Chlochilaïc. És elHygelác delBeowulf i elHugleikr escandinau) que l'estava envaint. Teodobert va vèncer Chlochilaic i va repel·lir els invasors. Teodoric no es va voler implicar en la guerra que mantingueren els seus germans contraSegimon de Burgúndia (523), però participà en la segona campanya d'aquests contra els burgundis el524. Els quatre germans resultaren vencedors, Sigimon fou fet presoner i posteriorment executat, i Teodoric es va casar amb la seva fillaSuavegota, amb qui va tenir una filla,Teodechilda. QuanGodomar de Burgúndia, germà de Segimon, contraatacà per recuperar el regne, Teodoric va ajudar Clodomir a repel·lir l'atac a labatalla de Vézeronce (en la qual els francs resultaren victoriosos, però Clodomir fou mort).[4]
Teodoric també s'involucrà en la guerra entre el reituringi Hermanfrid i el seu germà Baderic. Hermanfrid va prometre mig regne a Teodoric a canvi de la seva ajuda, però un cop victoriós no va complir la seva promesa. Tedoric i el seu mig-germà Clotari envaïren Turíngia el 531, mataren Hermanfrid i els seus dos fills, i annexaren Turíngia al regne franc.[5] Després de la invasió de Turíngia, imposà tribut als saxons.
Gregori de Tours registra la mort de Teodoric el vint-i-tresè any del seu regnat.[6]