 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la)Templum Veneris et Romae | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple romà,estructura romana itemple | |||
| Part de | Regio IV Templum Pacis(en) | |||
| Artista | Hadrià | |||
| Construcció | 135 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Lloc | Fòrum Romà | |||
| ||||
Eltemple de Venus i Roma (enllatí:Templum Veneris et Romae) se situa a l'extrem oriental delFòrum romà, prop delColiseu. Era un dels temples més grans deRoma i estava dedicat a les deïtatsVenus iRoma, la personificació de l'estat romà.
Va ser construït per l'emperadorHadrià, que va començar-ne la construcció l'any121. Es va inaugurar catorze anys més tard, el135, però no es va acabar totalment fins a l'any141 perAntoní Pius.
Hadrià el va construir sobre les restes de laDomus Aurea deNeró, fet pel qual va ser necessari moure l'estàtua gegant deNeró, elColós de Neró, que va ser situada al costat de l'Amfiteatre Flavi, també anomenatColiseu, que rep el seu nom d'aquesta estàtua. L'arquitecte favorit d'Hadrià,Apol·lodor de Damasc, es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el va fer executar.[1]
Va patir un incendi l'any307, l'emperadorMaxenci el va restaurar. Aquesta restauració en va canviar el disseny originari introduintexedrae, nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la, i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració en temps deFlavi Eugeni, entre els anys392 i394.
Va ser destruït per un incendi a principis delsegle ix i convertit en església,Santa Maria Nova, pelpapa Lleó IV el850.L'any 1615 va sofrir una altra restauració i va passar a anomenar-seSanta Francesca Romana.
Era de grans proporcions, 145 metres de longitud i 100 metres d'ample. El temple consistia en dues cel·les principals que contenien, respectivament, cadascuna de les dues deesses a les quals aquest temple està dedicat. Les cel·les estaven disposades simètricament, la que contenia l'estàtua de Roma, dirigida a l'oest i la de Venus, a l'est. A l'entrada de cada cel·la se situaven quatre columnes. El costat oest i est contenien deu columnes (decàstil) i el costat nord i el sud tenien divuit columnes, totescorínties amb una amplada d'1,8 metres.
Hadrià va introduir-hi unes inscripcions nomenant les respectives deïtats, en què destaca la paraulaamor, ja que Venus era la dea de l'amor iamor ésRoma escrit a l'inrevés, produint un efecte simètric.
Actualment es conserva en un bon estat una part de l'edifici.[2]
.jpg)
