| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Regió de l'Egeu | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fethiye (Turquia) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Estat de conservació | bon estat | |||
Telmesos (actual Fethiye) (engrec Τελμησσός, enllatíTelmessus) era una ciutat antiga situada aLícia, prop de la frontera occidental ambCària. Porta aquest nom en honor d'un fill d'Apol·lo.
Ciutat portuària,Telmesos fou conquistada com la resta de Lícia per l'Imperi aquemènida als. VI ae, i fou posada sota domini delsàtrapa de Cària.
Els telmesos tenien fama en l'antiguitat pels seus dots com a endevins especialistes en la interpretació de prodigis.[1]
Al segle iv aC passà a ser súbdita del rei lici Pèricles de Limira. El334 ae, se sotmeté pacíficament aAlexandre el Gran; el sobirà lici Antipàtrida, però, es rebel·là contra el sàtrapaNearc, que recuperàTelmesos.[2]
Després de la mort d'Alexandre, pertangué un temps al regne asiàtic d'Antígon I Monòftalmes. El301 ae, passà al domini delsLàgides, que controlaven tot el litoral lici i cari. Fou cedida perPtolemeu I Sòter al seu net Ptolemeu III de Telmesos.
La ciutat recolzà alselèucidaAntíoc III en la seua guerra contraRoma i elRegne de Pèrgam.
Al188 ae, com a conseqüència de la Pau d'Apamea,Telmesos fou oferta pel Senat romà al rei de Pèrgam,Èumenes II, tot i que al final del seu regnat tornà novament a ser possessió deLícia.[3] Considerada una de lespolis més florents de la novaConfederació lícia, romangué sota tutela delsatàlides, fins a la mort d'Àtal III el 133 ae, data en què fou llegada, com la resta del regne pergameneu, als romans, que la inclogueren a laprovíncia d'Àsia.
S'expandí durant l'Imperi Romà d'Orient, però a partir del s. VI començà a perdre importància, arruïnada per les primeres incursionsàrabs. Al s. VIII, Telmesos fou reanomenada Anastasiòpolis, en honor de l'emperador romà d'OrientAnastasi II.
L'àrea arqueològica deTelmesos és cèlebre per les seues tombes excavades en unpenya-segat, com latomba d'Amintes, prop de l'antigaàgora, datada del s. IV ae. La seuafaçana està inspirada en la d'untemplejònic.
Les excavacions arqueològiques de 1992 hi desenterraren un teatre de finals delperíode hel·lenístic. Restaurat pels romans, fou definitivament abandonat als. VII, per les incursions dels àrabs.
