 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 106(2022) (10,58hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Ceret | ||||
| Superfície | 10,02 km² | ||||
| Altitud | 198 m-681 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Alain Raymond(2008–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66400 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | mairie-taillet.com | ||||
Tellet[tə'ʎet] (en francès i oficialmentTaillet) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 128 habitants el 2013, de la comarca delRosselló, a laCatalunya Nord. Situat al sud delsAspres, entre els rius Ample i Teixó, de vegades se'l situa a la comarca delVallespir, amb la qual confronta al sud.
SegonsJoan Coromines[1] el topònimTellet procedeix del llatítĭlĭētum (bosc de tells). De vegades s'ha escrit, erròniament,Tallet. Vegeu també el treballEls noms de Tellet.[2]
La comuna de Tellet, de 100.200 hectàrees d'extensió, és[3][4] a prop de l'extrem sud de la subcomarca dels Aspres, així com a la del sud-oest de la del Rosselló, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues. És al límit amb elVallespir, i històricament hi va pertànyer, per la qual cosa de vegades se l'inclou en aquesta darrera comarca. Els dos rius que recullen les aigües del terme, laRibera Ampla i laRibera del Teixó són tributàries delTec.
Termes municipals limítrofs:
| Calmella | Oms | |
| Sant Marçal |  | |
| Montboló | Reiners |
El poble de Tellet es troba[5] enlairat a la Serra de Tellet, a uns 600 m alt. És format per un grupet de cases arrambades a l'entorn de l'església parroquial romànica deSant Pere de Tellet, actualment dedicada a Sant Valentí, que constituïa unacellera closa.
Aquesta part del terme parroquial de Tellet és actualment[6] dins de la comuna veïna deCalmella, probablement a l'entorn de l'actual Mas Pomereda, molt prop del termenal entre les dues comunes.
El santuari de laMare de Déu de la Roure, o de Nostra Senyora, és[7] al sector sud-est del terme de Tellet. L'església romànica deSanta Maria de la Roure centra un petit veïnat, anomenat Veïnat de la Roure.
En el serrat que duu el mateix nom tradicional dels dòlmens es troba el dolmen en ruïnes de laCaixa de l'Obra, així com pedres amb dibuixos de cúpules.
Encara que molts d'ells actualment deshabitats, el terme de Tellet té un bon nombre de construccions aïllades: Ca l'Artigues, o Mas Danyac, abans Mas d'en Barris, Can Bertran, abans Mas d'en Negre, Can Bolquera, o Boquera, abans Mas d'en Laporta, Can Bordes, abans Mas del Quer, Can Fonts, o Mas d'en Font, Can Pagès, Can Paraire, Can Pastoret, abans Mas d'en Cassó, Can Pere Pei, Can Pomereda, Can Racó, o la Caseta, abans Mas d'en Negre, Can Roca, Can Sales, abans Mas de les Sales, Can Vilà, o Vilar, Can Viu, un segon Can Viu, abans Mas Pau de Baix, o Mas d'en Paraire, Can Visern, Can Xiles, la Casa Vella, el Casot del Teixidor, abans Mas d'en Pericot, el Cortal d'en Falguera, el Cortal d'en Visern, el Cortal d'en Xobet, Mas Batlle Nou, Mas Batlle Vell, abans Mas d'en Guitard, Mas del Solà, Mas del Terrats, Mas d'en Blanc, Mas d'en Cadena, abans d'en Vergers, Mas d'en Profiter, Mas d'en Tramuntana, Nas d'en Visern, Mas d'en Forester, Mas Massina, Mas Sobreda, abans d'en Danyac, Mas Sobrequers, abans Mas Cadena de l'Estepa, Molí de Can Vilar, el Quer, o Casot del Quer i Xiula Vent. Cal esmentar a part el Calvari de Sant Joan, a prop i a ponent del poble, i el Cementiri, allunyat al nord del nucli de població.
El terme comunal de Tellet és situat en una esquena d'ase que aboca les aigües del costat de ponent cap a laRibera Ampla i les del de llevant cap a laRibera del Teixó i després cap a laRibera de la Palmera, continuació de l'anterior. La primera marca el termenal ambSant Marçal,Montboló iReiners, i la segona i tercera, ambOms. Només un petit tram de la Ribera de la Palmera deixa de ser termenal i entra totalment dins del terme de Tellet.
La Ribera Ampla rep les aportacions -totes per l'esquerra- dels còrrecs de Sobreda, o de Solvareda, amb el de Puigmany, de la Font, de la Bosiga, amb el d'en Batlle Vell, un altre també anomenat de la Font, amb el del Terrats, el de la Grevoleda, amb el de la Xalada, un tercer còrrec anomenat de la Font; finalment, els còrrecs del Profiter i del Solà, del o de la Figuera, de les Bassotes, del Rojal i dos còrrecs anomenats d'en Toron s'aboquen en la Ribera Ampla en terme de Reiners, però tenen el seu naixement en el de Tellet.
De l'altre costat, la Ribera del Teixó rep la Ribera d'en Blanc, que és una de les que la formen, que aporta els còrrecs del Coll de Tellet, de la Vaca, de la Gila, de la Font del Toron, d'en Blanc, i, ja com a Ribera del Teixó rep, tots per la dreta, els còrrecs de d'en Viu, amb els dels Horts, de la Font (el quart, en terme de Tellet, amb aquest nom), el de l'Hort d'en Viu, el del Quer, que duu amb ell els còrrecs de la Femada i de la Font (el cinquè!). Ja com a Ribera de la Palmera rep per l'esquerra (l'únic, per aquest costat) el Còrrec d'en Sales, i per la dreta, el Còrrec d'en Visern, el de la Gorga, el del Foballa, el del Castanyer i el de Can Pastoret.
Les principals fonts de Tellet són la Font, la Font de Can Bordes, la de Can Vila, la de la Bosiga, la de la Casa Vella, la de la Roure, la del Mas Batlle Vell, la del Mas de la Sala, la del Mas del Solà, la del Mas del Terrats, la del Mas d'en Font, la del Mas d'en Profiter i la del Toron.
Els topònims de Tellet són una clara evidència del seu relleu; hi trobembacs, com el Bac de Can Vila;colls, com elColl de la Caixa de l'Obra, elColl de les Arques, elColl del Peiró, elColl de Tellet, elColl d'Oms i elCollet de la Roure;plans, com el Pla de l'Obra;muntanyes, com elPuig de la Carretal, elPuig de Tellet iPuigmany;serres i serrats: la Serra o Serrat d'en Roques, la Serra del Toron, el Serrat del Coll de les Arques i el Serrat del Rost, isolanes: dues de diferents dites el Solà i la Solana d'en Profiter.
Els noms de les partides i indrets específics del terme de Tellet són els següents: el Brotó, Ca l'Artigues, o Mas Danyac, abans Mas d'en Barris, Camps de Tellet, la Casa Vella, la Caseta, els Horts d'en Viu, la Jaça, les Llapineres, abans Bosc d'en Barral, el Mas Batlles, el Mas de les Sales, o de la Sala, el Mas d'en Blanc, el Mas d'en Bordes, abans del Quer, el Mas d'en Cadena, el Mas d'en Fonts, o d'en Font, el Mas d'en Pagès, el Mas d'en Paraire, el Mas d'en Pastoret, abans d'en Cassó, el Mas d'en Pei, el Mas d'en Profiter, el Mas d'en Roca, el Mas d'en Vilà, o Vilar, el Mas d'en Visern, dos llocs diferents anomenats Mas d'en Viu, també dos de diferents anomenats Mas Sales, el Mas Sobreda, abans d'en Danyàs, la Palmera, el Peiró, la Penya del Grèvol, el Rojal, el Rost, la Roure, el Terrats, la Teulera, el Vilaret i la Vinya del Quer. Hi ha, a més, les fites o senyals termenals del Roc del Seti i les Termeneres del Profiter.
Travessa el terme de Tellet una única carreteres, que passa pel nucli principal de població. És la D - 63 (D - 13, a Oms - D - 15, aReiners), que uneix Tellet ambOms (3 km), cap al nord-est, i amb Reiners (2), i indirectament ambCeret (5), cap al sud-est.
De Telles estant sols cal comptar amb elTAD, elTransport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans.
Alguns dels camins de Tellet són de caràcter interior en el seu terme: Camí de la Palmera, del Mas Sala, del Mas Visern i del Mas Pagès, del Solà, dels Terrats i del Vilaret, mentre que uns altres enllacen amb els pobles dels entorns: Camí de Ceret, o de la Roure, de Montboló, d'Oms, o Ruta d'Oms, Camí Vell de Ceret i Ruta de Ceret.
Amb una bona part del terme cobert de bosc, principalment d'alzines sureres, amb matolls a les zones més enlairades i alzinar a ponent, el terme de Tellet és poc propens a les altres activitats del sector primari; tanmateix, la seixantena d'hectàrees dedicades a l'agricultura produeixen farratges, sobretot, una mica de vinya, amb la producció de vi comú en retrocés a favor dels de denominació d'origen controlada. També hi ha una mica d'arbres fruiters, sobretot cirerers. D'animals de pastura, n'hi ha una centena d'ovins i de cabrum, entre els dos.
El 22 d'abril del876, Anna, filla d'Alaric,comte d'Empúries, i de Rotruda, filla deBerà I, va donar l'alou de Tellet (Teletas) al comteRadulf I de Besalú i a la seva esposa Ridlinda.[8] Aquest alou (loco vocato Talledo) és el que el 987 fou donat al monestir deSant Joan de les Abadesses perOliba Cabreta de Cerdanya-Besalú com a dot monacal a la seva filla natural Ingilberga, tinguda amb Ingilberga de Besora, quan la noia entrà de monja a Sant Joan de les Abadesses, també anomenat en aquell moment Sant Joan de Ripoll. Torna a estar documentat el 1043 (Talled) i el 1067 (Tellied). El 1186 el reiAlfons I el Cast afegia més alous a les possessions del monestir ripollès amb dos masos més de la parròquia de Tellet (parrochia S. Petri de Telleto), anomenatsad Sala, dels germans Ramon i Guillem de Sala.
Al segle xii la senyoria del poble recau en una família que duia aquest nom, feudatària delsvescomtes de Castellnou. A Arles, a l'entrada del'església del monestir, hi ha una escultura jacent del darrer dels Tellet, Gaucelm de Tellet, mort el 1211, obra de l'escultor Ramon de Bianya. Una part dels masos de Tellet, l'alou de Noguereda, pertanyien a Berenguer i Bernat d'Orla, els quals el 1231 els venien al seu germà Arnau de Montescot. Aquest darrer reprengué el llinatge d'Oms, el de la seva mare, Beatriu d'Oms, i fou la base de diverses branques de la família d'Oms. El 1299 Berenguer I d'Oms reti a homenatge a Jaspert V de Castellnou per aquests masos de Tellet. El seu fill, Berenguer II, rebia de mans dePere III el Cerimoniós l'alta i baixa jurisdicció de Tellet i d'Oms.
Al llarg de tota l'Edat Moderna, i fins a laRevolució Francesa, foren els d'Oms els titulars de la senyoria de Tellet. Poc abans, el 1767,Lluís XV de França havia incorporat Tellet al Marquesat d'Oms.
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
| Evoluciódemogràfica deTellet entre 1358 i 1790 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1365 | 1378 | 1470 | 1515 | 1553 | 1643 | 1709 | 1720 | 1730 | 1767 | 1774 | 1789 | |||
| 14 f | 10 f | 6 f | 9 f | 11 f | 30 f | 31 f | 28 f | 51 h | 231 h | 50 f | 68 f | |||
Font: Pélissier 1986
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]
| Període | Nom | Opció política | Comentaris |
|---|---|---|---|
| ? - Març del 2008 | Amédée Raymond | DVD | |
| març del 2008 - Moment actual | Alain Raymond | SE |
A les eleccions cantonals del 2015 Tellet ha estat inclòs en el cantó número 2, denominatEl Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles,Prats de Molló i la Presta,Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, iVinçà, del Rosselló, i els pobles delConflent deCastell de Vernet,Cornellà de Conflent,Espirà de Conflent,Estoer,Fillols,Finestret,Fullà,Glorianes,Jóc,Marqueixanes,Mentet,Pi de Conflent,Rigardà,Rodès,Saorra,Taurinyà,Vallestàvia,Vallmanya iVernet, els delRosselló dela Bastida,Bula d'Amunt,Bulaternera,Casafabre,Prunet i Bellpuig,Sant Marçal,Sant Miquel de Llotes, Tellet iTeulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà,Cortsaví,Costoja,la Menera,Montboló,Montferrer,Reiners,Serrallonga iel Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són consellers per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.
Tellet no disposa de cap establiment escolar. Cal cursar l'Escola Maternal i Primària aReiners,els Banys d'Arles,Palaldà,Ceret,Arles oLlauró. Per als estudis secundaris, els minyons de Tellet poden anar a continuar els seus estudis aArles,Ceret,Tuïr,Illa,el Soler oToluges, mentre que Ceret,Perpinyà o el liceu tècnic deVilallonga dels Monts són les poblacions properes amb liceu per a cursar el batxillerat.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
