| Tipus | jaciment arqueològic | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Damasc (Síria) | ||||
| |||||
| Història | |||||
| Data de dissolució o abolició | 7500 aC | ||||
Tell Aswad (en àrab, تل أسود ; «Turó Negre»),Su-uk-su oShuksa, és un grantellneolíticprehistòric d'unes 5hectàrees, situat a uns 48 km deDamasc (Síria), a la riba d'un afluent delriu Barada (بردى), a l'extrem oriental del poble deJdeidet el Khass (جديدة الخاص).[1]
Tell Aswad va ser descobert el 1967 perHenri de Contenson, qui va dirigir lesexcavacions el 1971-1972.[2][3][4][5][6][7][8]
Lacultura aswadiana trobada per De Contenson era massa avançada per a la seva datació calibrada que qualsevol altra cosa que es trobés a la regió i és l'únic exemple trobat mai d'aquesta cultura.[9] Una investigació tècnica posterior de la sèrie lítica deFrédéric Abbès va revelar inconsistències, de manera que recentment es va decidir tornar a excavar durant sis temporades en la missió arqueològica permanent francesaEl Kowm-Mureybet, sota la codirecció deDanielle Stordeur i Bassam Jamous, entre el 2001 i el 2006. Les investigacions sobre els materials trobats es troben en curs alMuseu Nacional de Damasc.[10][11][12][13]
Eltreball de camp més recent a Tell Aswad ha conduït a una reevaluació de la seva datació, amb elperíode Aswadià oNeolític preceràmic A (PPNA) (9500-8700 aC) que actualment es considera obsoleta.[14] En canvi, ladatació per radiocarboni de les noves excavacions i de les excavacions de ladècada del 1970 documenta l'ocupació al períodeNeolític preceràmic B (PPNB), dividida en tres parts;Neolític preceràmic B antic (8700-8200 aC) i elNeolític preceràmic B mig (8200-7500 aC),[14] i elNeolític preceràmic B tardà (que s'ha equiparat amb elNeolític antic de Biblos de Dunand).[15]
Part deseccions de la |
|---|
| Història deSíria |
 |
| Prehistòria |
| Edat del bronze |
| Antiguitat |
| Edat mitjana |
|
| Edat moderna |
|
| Període modern actual |
|
 Portal:Història |
El primer període delNeolític preceràmic B (Neolític preceràmic B antic) va consistir en la construcció d'unaarquitectura massiva de terra, que barrejava capes de terra ambcanyes per construir parets. Els habitants de Tell Aswad van fabricarmaons detova, barrejant terra amb canyes, que després donaven forma de maons i els assecaven. Les cases eren rodones, el·líptiques o poligonals des del principi fins al final de l'assentament, i estaven parcialment enterrades. Molt sovint, l'orientació de les obertures de les cases era mirant cap a l'est. Aquests tipus de construccions també es poden trobar en jaciments del sud delLlevant, mentre que els jaciments del nord de la vall de l'Eufrates solen trobar-se cases rectangulars.[16]
Les eines i les armes eren desílex, incloses lespuntes de fletxaaswadianes i deJericó. Altres troballes van incloure equips de moldre, contenidors de pedra i fang, i ornaments de diversos materials. L'obsidiana es va importar d'Anatòlia. Lacistelleria i elteixit eren habituals, amb l'empremta de telabrodada enregistrada en un fragment deguix. Des del començament de l'assentament es van produir figuretes defang ipedra de persones, animals i formes geomètriques com esferes, cons, discos; de vegades es barrejaven amb vegetals.
Es van trobar lestombes de més de cent individus ben conservades. Durant la primera meitat d'ocupació, les tombes se situaven dins de les cases o al seu voltant. En fases posteriors, elscementiris es trobaven aïllats fora del poble.[17] Es va recuperar una col·lecció de noucranis sobremodelats tècnicament i estilísticament de dues zones. Actualment s'està realitzant un estudi detallat de les calaveres per donar una idea de les tradicions i els vincles socials dels vilatans. Els residents de Tell Aswad van reservar un tractament molt sofisticat per als seus difunts: separaven el crani del cos, netejaven els cranis, els modelaven directament sobre l'os amb guix de calç i després els pintaven.[18][19][20]
S'ha citat que Tell Aswad és important per a l'evolució de les ciutats organitzades a causa de l'aparició de materials de construcció, plans organitzats i treballs col·lectius. Ha proporcionat informació sobre«l'explosió de coneixement» al nord delLlevant durant l'etapa neolítica delNeolític preceràmic B.
La comprensió del paper de Tell Aswad en els inicis de l'agricultura s'ha complicat amb canvis en la datació. Originalment es creia que era un exemple d'un dels llocs més antics d'agricultura ambpisana domesticada datada perWillem van Zeist i la seva ajudant Johanna Bakker-Heeres alneolític preceràmic A (c. 9000 aC).[21][22] La afirmació es basa en el descobriment de grans domesticats (i l'absència de grans silvestres), i en la presumpció que el lloc es trobava més enllà de l'hàbitat habitual de la varietat silvestre de la pisana. Es va trobar llavors delli,figues ifestucs en grans quantitats. També es van trobar contenidors estacionaris de fang i pedra amb gra carbonitzat a l'interior que tenia la funció desitja. Van utilitzar molt sovint lescanyes, sobretot com a reforç en l'arquitectura, però també per a fercatifes icistelles i potser com allit ofarratge. Malgrat la data (aparentment) primerenca de les plantes domesticades, Jacques Cauvin va considerar que Aswad no era el centre de l'origen de l'agricultura, afirmant que els seus primers habitants«van arribar, potser del veíAntilíban, ja equipats amb les llavors per plantar, perquè no es dubte la seva pràctica agrícola des de l'inici de l'assentament. Per tant, no va ser a l'oasi mateix que van dur a terme els seus primers experiments agrícoles».
![Mapa del món que mostra els centres d'origen aproximats de l'agricultura i la seva difusió durant la prehistòria: el Creixent Fèrtil (c. 11.000 aC), les conques dels rius Iang-Tsé i Groc (c. 9.000 aC), les terres altes de Nova Guinea (c. 9.000-6.000 aC), el centre de Mèxic (c. 5.000-4.000 aC), el nord de Sud-amèrica (c. 5.000-4.000 aC), l'Àfrica subsahariana (c. 5.000-4.000 aC, localització exacta desconeguda), i l'est de Nord-amèrica (c. 4.000-3.000 aC)[23]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aCentres_of_origin_and_spread_of_agriculture.svg)
Els estudis de datacions lítiques i ambradiocarboni de les excavacions del 2001-2006 van demostrar que Tell Aswad no estava ocupat durant el període delNeolític preceràmic A. En canvi, les plantes domesticades estan presents des del primer períodeneolític preceràmic B (8700-8200 aC) en endavant. Anàlisi de prop 400 mostres recollides de les excavacions més recents confirmen generalment les identificacions de van Zeist i Bakker-Heeres de les excavacions anteriors.[14] L'ordi domesticat és present; l'estat de domesticació de lapisana és incert.[24][25] S'ha especulat que s'hauria d'utilitzar elreg o alguna forma de gestió de l'aigua per permetre el cultiu de cereals i figues en una zona amb precipitacions inferiors a 200 mm.[14] La redacció dels primers nivells de Tell Aswad al principi del Neolític preceràmic B el situa al costat d'altres llocs amb cereals domesticats comCafer Höyük iAşıklı Höyük (Turquia),Ganj Dareh iChogha Golan (Iran), iUadi Jilat 7 i'Ain Ghazal (Jordània).[24] Actualment, Tell Aswad es pot veure com a part d'un patró de desenvolupament local multirregional i dispers en almenys cinc àrees delPròxim Orient en lloc d'evidències primerenques úniques que indiquen els orígens agrícoles al sud delLlevant.[24] El Neolític preceràmic A anterior ara és àmpliament acceptat com un periode on es van realitzar cultius predomesticats de cereals silvestres en lloc d'una veritable agricultura amb cultius domesticats.[24]
S'han descobert un gran nombre de restes decabres en les primeres etapes que indicaven que erencaçades odomesticades. Aquesta és una qüestió important, ja que el període en què es va produir ladomesticació d'animals continua sent una qüestió oberta. Des del Neolític preceràmic B mig, la presència d'animals de tir és evident. Hi ha evidènciesporcs,ovelles,cabres i elbestiar boví. Per a aquests dos últims, s'ha destacat la producció de carn i llet. A més, el bestiar boví sovint presentava les malalties típiques derivades del seu ús per al treball. La imatge que resulta de l'estudi de les evidènciesarqueozoològiques indica que era un poble de pagesos i pastors en plena possessió de tècniques de producció d'aliments. La caça està ben representada amb dues espècies decavalls, dues degaseles (gasela de muntanya i gasela persa),senglars, moltesaus aquàtiques i algunes aus de lesestepes. Lapesca es va practicar durant tota l'ocupació del lloc. La presència de flora comcanyes,joncs itamarix demostra que el lloc es trobava a prop d'un entorn molt humit. La presència d'ossos de peixos i aus aquàtiques comànecs,grues ioques, va indicar que el lloc es trobava a prop d'un llac i que els habitants del Neolític Aswad van aprofitar els seus recursos.
