Unteletip,TTY (acrònim actual per lallengua anglesa) otèlex és un dispositiutelegràfic de transmissió de dades, ja obsolet, utilitzat durant elsegle xx per enviar i rebre missatgesmecanografiats punt a punt a través d'un canal de comunicació simple, sovint un parell decables de telègraf. TTY és el terme usat en les consoles d'escriptura per als terminalsUNIX en honor de les màquines de teletip.
Les formes més modernes de l'equip es van fabricar amb components electrònics, utilitzant unmonitor o pantalla en lloc d'unaimpressora. El sistema encara s'utilitza per a persones sordes o amb serioses discapacitats auditives, per tal de tipejar o posar per escrit comunicacionstelefòniques.
El teletip va implicar una sèrie d'invencions tecnològiques desenvolupades, entre d'altres, perRoyal Earl House,David E. Hughes,Emanuel Baldani,Charles Krum,Émile Baudot iFrederick G. Creed. Un dels predecessors del teletip va ser utilitzat en l'àmbit de la informació financera des de la dècada de1870 com a forma d'imprimir text transmès per cable. Es feia servir una màquina d'escriure especialment dissenyada per a enviar informació de borsa per telègraf a les impressores.
La majoria dels teletips feien servir un codi de 5bits, també conegut com acodi Baudot o «ITA2», que limitava el conjunt de caràcters possibles a 32. Calia emprar tecles especials per tipejar números i caràcters especials. Van existir versions especials amb codis de transmissió per aplicacions específiques, com ara els informesmeteorològics. El codi Baudot utilitzava un sistema asíncron amb bit d'arrencada i parada, íntimament lligat al disseny electromecànic dels equips. Els primers models van utilitzar sistemes sincrònics, però resultava molt difícil sincronitzar les parts mecàniques. Hom va experimentar l'ús d'altres codis, per exemple elFieldata i elFlexowriter, però cap d'ells es va popularitzar com el Baudot. Per als estàndards de qualitat moderns, la qualitat d'impressió era pobre.
Mark i space són termes que descriuen nivells lògics en un circuit de teletip. El mode nadiu de comunicació consistia en un simple circuit en sèrie decorrent continu que s'interromp de forma similar a com un disc o dial de telèfon interrompia el senyal telefònic. La condició «mark» es donava amb el circuit tancat, i la «space» amb el circuit obert. L'inici d'un caràcter s'indica per un «space». Els bits d'aturada són «mark». Quan s'interromp la línia, el cicle del teletip continua però no imprimeix, perquè rep únicament zeros, el caràcterASCII (o Baudot) «NULL».
Els primers circuits de teletip van ser arrendats per algunes empreses argentines i van consistir en parells de coure dins de cables telegràfics ordinaris. Aquests circuits es connectaven en sèrie, però no permetien l'ús telefònic.
Els teletips es connectaven sovint a equips de perforació de cintes de paper, cosa que permetia, amb els lectors apropiats, de tornar a enviar missatges rebuts sobre altres circuits. Amb aquesta tecnologia es van desenvolupar complexes xarxes de comunicació militar i comercial, on els centres de missatges tenien llargues fileres d'equips connectats. Molts teletips permetien compondre missatges fora de línia, perforadores en el sistema de cintes per al seu posterior enviament, cosa que permetia la transmissió a una velocitat superior a la que podia escriure directament i de forma contínua un operador ...
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
